Píndola filosòfica: De gran vull ser com la Nora Ephron

Una de les meves escriptores preferides és la Nora Ephron. No només perquè penso que és la veu interior de qualsevol dona que navega les contradiccions de la modernitat i la postmodernitat, sinó també pel seu to extremadament perspicaç i mordaç, cosa que la fa única i, a la vegada, molt identificable amb la resta de dones del seu voltant.

Una cosa que m’agrada especialment de la manera que escriu és que mai pretén ser una cosa que no és: una dona de família adinerada vinguda a menys, que s’ha divorciat diverses vegades i que no té clar si prefereix ser periodista o enllitar-se amb un. Nora Ephron és una dona valenta i forta, però que també vol ser mimada i consentida, una dona que assumeix les contradiccions pròpies de moments durs de la seva vida, com el divorci o la vellesa. Ephron és una veu testimonial amb qui espero que les historiadores del futur capturin i els literats del segle XXIII considerin lectura obligatòria mentre ella, a un dels seus assajos finals, reconeix no recordar (i, a voltes, no voler recordar) gran part de la seva vida. Per això i per molt més, jo de gran vull ser una senyora com es relata la Nora Ephron.