Aquesta setmana comença el mes de l’orgull i ja hem començat a veure com tot es cobreix de colors. Marques que ben poc tenen a veure amb els drets socials de la comunitat queer, però sembla que aquest mes tots farem veure que ens importa molt, això de l’orgull i de l’amor lliure. Normalment m’enfada, pensar que es fa servir l’orgull per a finalitats comercials, però aquest any m’ha envaït una altra por: celebrarem l’orgull tan obertament, d'aquí a uns anys?
Amb l’ascens de les tendències reaccionàries i l’extrema dreta arreu, començo a pensar que no és tan dolent que algunes marques promocionin el que, al cap i a la fi, hauria de ser normal. M’ha agafat una mentalitat poruga, de “millor això que no tornar enrere”. Suposo que en temps d’incertesa i agitació, les lluites de màxims es tornen de mínims.