Li brillen els ulls quan algú li explica un somni. I quan no, també. La primera afirmació la fa ella mateixa, però només cal compartir-hi una estona per comprovar que la segona és ben certa. Helena Torras, inversora, consellera independent i actual sòcia gerent de PaoCapital, és una de les veus més influents de l’ecosistema emprenedor europeu. Visita el sisè episodi de L’empresa al dia, el pòdcast de VIA Empresa, amb una manera d’entendre la inversió molt alineada amb les persones, el seu propòsit i l’acompanyament que hi ha darrere de cada idea. Parla d’un “ADN emprenedor que es palpa al carrer i als bars”, una efervescència que "ja quasi sembla Silicon Valley". Segons la convidada, aquesta energia, que forma part de la conversa quotidiana, és un símptoma clar d’un ecosistema que ha madurat i que mira el món amb ambició.
Però per fer-ho, els interrogants són clau. "Fer la pregunta adequada ja és el 50% de la resposta", assenyala, i ofereix una breu distinció sobre la tasca d'invertir i d'acompanyar: “No tots els inversors acompanyen, alguns són només financers”, apunta, i afegeix que la seva tasca no és marcar el camí, sinó provocar la reflexió: “No és tant el com, sinó el perquè”. Alhora, l'entrevistada observa que aquest acompanyament només té sentit en un entorn on les idees bateguen amb força, i aquí és on situa el present de Catalunya.
Només el desembre passat, Catalunya va registrar un repunt del 32% en la creació de noves societats. Més de 2.200 empreses en un sol mes, un rècord històric. La tradició empresarial del Principat, formada majoritàriament per petites i mitjanes empreses, ha sostingut l’economia durant dècades i ha creat una cultura de fer, provar i tornar a començar. Sobre aquesta base s’hi ha anat superposant, amb una força creixent, un ecosistema tecnològic que ha sabut mirar cap a fora. Espais com Barcelona Activa o Tech Barcelona han repetit models internacionals i han començat a situar el territori en el mapa europeu de la innovació.
Amb el temps, tot això ha cristal·litzat en una voluntat compartida de fer créixer el territori. Administracions, empreses i comunitats de talent han generat espais de suport, acceleradores i hubs que han connectat el món amb dinàmiques globals. El resultat és un teixit que, tal com recorda Torras, ja es troba “al top 5 de llocs per crear empreses innovadores a Europa”. Alhora, insisteix que aquest canvi no és fruit d’una sola iniciativa, sinó d’una suma de voluntats i d’un “esforç col·lectiu, tant públic com privat”.
Quan descriu el perfil de l’emprenedor actual, Torras enumera tres adjectius directes: “Potent, ambiciós i amb visió. Ja no mira en petit, sinó en gran". També destaca que ja no només és un perfil de primeres aventures empresarials, sinó que es comença a generar una segona generació de fundadors: els anomenats serial entrepreneurs, que, després d’haver creat una primera empresa, en fan una altra. Aquesta recurrència, assegura, és un indicador inequívoc del salt endavant que ha fet Catalunya en aquest àmbit.
Quan descriu el perfil de l’emprenedor actual, Torras enumera tres adjectius directes: “Potent, ambiciós i amb visió. Ja no mira en petit, sinó en gran"
A partir d’aquí, Torras obre el focus cap als sectors que veu més preparats per créixer: la indústria que incorpora tecnologia, l’agrotech, el deep tech i, de manera molt especial, el sector salut, en què la combinació entre tradició farmacèutica i innovació biotecnològica situen Catalunya en una posició destacada a escala internacional.
Factorial, TravelPerk, i un repte circumstancial
En aquest punt de la conversa, el director de VIA Empresa, Carlos Rojas, introdueix un exemple que s’ha convertit en sinònim de creixement accelerat. Es refereix a Factorial, la firma catalana de recursos humans que, en molt pocs anys, ha passat de ser una startup barcelonina a situar-se entre les candidates a convertir-se en la més valuosa de l’Estat i superar els 2.000 milions en una nova ronda de finançament. Torras somriu i valora el cas amb una frase que ja ha fet fortuna: “Des de Barcelona es pot arribar a qualsevol lloc". Per ella, el que importa no és la xifra de valoració, sinó la demostració que el talent que neix aquí pot competir (i liderar) en qualsevol mercat. "És un exemple de lideratge global sorgit d’aquí”, explica.
Torras: "El repte ja no és evitar que cap empresa marxi, sinó intentar que les pròximes que venen no ho facin"
Un segon exemple és TravelPerk, que convida a mirar l’altra cara de la moneda: una empresa nascuda a Barcelona que, amb els anys, ha traslladat part de la seva activitat a Boston i Londres. No és un cas aïllat, però tampoc és -segons Torras- un senyal d’alarma estructural. Recorda que les decisions de deslocalització responen a múltiples factors: la pressió o preferències dels inversors, la necessitat d’estar físicament a prop de determinats mercats o, simplement, dinàmiques de creixement que en alguns sectors encara passen per hubs internacionals molt concrets. Per tant, el repte ja "no és evitar que cap empresa marxi, sinó intentar que les pròximes que venen no ho facin", i que els casos com TravelPerk siguin "circumstancials", no estructurals.
Mirar amb "llums curts", decidir amb "llums llargs"
El rol com a consellera independent és, per Torras, absolutament central en la vida d’una empresa. No es tracta d’un òrgan de control, ni d’un espai per validar decisions que ja estan preses, sinó d’un centre de retorn i d’aprofitament, un lloc on conflueixen mirades diverses que ajuden a pensar millor. Els consells que funcionen -explica- són aquells que saben combinar els "llums curts" i els "llums llargs". Els primers permeten entendre el dia a dia, els ritmes operatius, les urgències i les tensions que travessen qualsevol organització. Els segons, en canvi, obliguen a aixecar el cap, a anticipar escenaris, a veure què pot passar abans que passi.
Sobre el grau de modernització dels consells a Catalunya, especialment en les grans empreses, Torras evita generalitzacions. Recorda que el funcionament intern d’aquests òrgans és confidencial i que, des de fora, només es poden observar indicadors com la presència d’independents, la diversitat o els resultats empresarials. “Cada cas és diferent”, resumeix. En aquest sentit, subratlla també la gran heterogeneïtat del teixit empresarial: “N’hi ha de molts tipus: des d’empreses cotitzades fins a familiars, passant per startups, scaleups o entorns de capital privat (private equity)", explica.
Més enllà d’aquesta pluralitat d’estructures, la diversitat (especialment de gènere) continua sent una assignatura pendent. L'última referència disponible revela que les dones representen el 18,8% dels consells d’administració de les empreses de més de 250 treballadors, amb un creixement de només 1,6 punts en els últims tres anys. Rojas cita Marta Angerri, directora general de Comerç de la Generalitat i expresidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), que deia que amb aquest ritme "trigaríem 40 anys fins a assolir el llindar del 40% de representació femenina que recomana la Unió Europea".
Per Torras, aquest ritme respon a resistències pròpies de qualsevol canvi estructural. Malgrat reconèixer que inicialment no era partidària de les quotes, ara les defensa com una eina per forçar la recerca de talent divers: “Obliguen a buscar perfils i a no agafar el que tenim a mà”. Amb tot, adverteix que la presència de les dones als consells "no canvia res per si sol". El que transforma és la "diversitat real: de pensament, de gènere, i de formació”, i aquesta diversitat farà que "les companyies tinguin més retorns i millors resultats. És un tema de negoci pur i dur", conclou.