“No podem avançar totes, si a la meitat se’ns deixa enrere”. Aquest va ser un dels lemes que més es van sentir el passat 8 de març de l'any passat, dia en què es commemora a tot el món la lluita pels drets de les dones i es promou la igualtat de gènere. A pocs dies de celebrar el 8 de març d'enguany revisem l'evolució de la bretxa salarial de gènere, tant al nostre territori com a altres països de la Unió Europea. Segons un informe publicat per la UGT el passat 22 de febrer, amb motiu del Dia per la Igualtat Salarial, les dones van guanyar una mitjana de 23.175,95 euros el 2021, 5.212,74 euros menys que els homes, que en van guanyar 28.388,69 euros.
Les xifres que exposa la UGT, extretes de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), representen una bretxa salarial del 18,36%. Si bé l’indicador tendeix a la baixa des del 2013, la reducció anual dels darrers anys ha estat mínima: del 2020 al 2021, la bretxa salarial a l’Estat va decréixer únicament un 0,36%. En aquest sentit, el sindicat denuncia que "les dones continuen ocupant pitjors llocs de treball, pitjor pagats i ocupen majoritàriament els contractes a temps parcial" i que, en alguns sectors, aquesta diferència pot ser de fins al 30%. És així a la resta del continent?
Com es mesura la bretxa salarial de gènere?
L’Eurostat ha elaborat un rànquing de la bretxa salarial de gènere per països de la UE. Així i tot, els indicadors publicats per l’organisme difereixen respecte dels de la UGT -que cal recordar que han estat extrets de l’INE-. Si bé l’organisme europeu té en compte els ingressos bruts mitjans per hora de les empreses de 10 treballadors o més, l’INE considera que el salari brut anual no és la referència adequada per valorar la bretxa salarial, motiu pel qual fa servir el salari modal. D’aquesta manera, a l’informe de l’Eurostat consta que la bretxa salarial de gènere estatal es va situar en el 8,9% el 2021, fet que va situar Espanya en la sisena posició del rànquing europeu.
L'Eurostat xifra en un 8,9% la bretxa salarial de gènere espanyola i en un 12,7% l'europea
Luxemburg, fora de la gràfica
Seguint el mateix criteri, l’organisme xifra amb un 12,7% la bretxa salarial de gènere europea. Dit d’una altra manera, les dones a la UE guanyen un 12,7% menys per hora que els homes. Així, l’Estat se situa per sota de la Unió Europea, però lluny dels països que lideren el rànquing: Luxemburg (-0,2%), Romania (3,6%), Eslovènia (3,8%), Polònia (4,5%) i Bèlgica (5%).
D’aquesta forma, el rànquing demostra que no existeix cap correlació entre la capacitat econòmica d’un país i la seva bretxa salarial de gènere. De fet, al llistat s’observa com algunes de les principals potències europees, com Alemanya o França, tenen força feina a fer en matèria d’igualtat, ja que ocupen una posició baixa del rànquing, amb un 17,6% i un 15,4%, respectivament.
Una bretxa estreta "no necessàriament vol dir més igualtat de gènere”
Així i tot, l’Eurostat adverteix en el seu informe que “una bretxa salarial de gènere més estreta no necessàriament vol dir més igualtat de gènere”. Segons l’organisme, passa sovint a països on l’ocupació femenina és inferior. D’altra banda, una bretxa salarial elevada pot indicar que les dones estan més concentrades en sectors amb salaris baixos o que una proporció significativa treballa a temps parcial.
Aquest fet explicaria que països com Itàlia, que segons un estudi del servei de recerca de la Cambra de Diputats italiana difós el passat mes de febrer a La Svolta es troba en l’últim lloc a Europa quant a la taxa d’ocupació femenina, comparteixi la cinquena posició al rànquing de la bretxa salarial de gènere amb un 5%. Aquest mateix fenomen es repeteix especialment en països mediterranis, com ara Grècia o Malta, que també compten amb unes ràtios d’ocupabilitat femenina de les més baixes, però que, segons l’Eurostat, amb un 10,4% i un 10,5% són el novè i desè país en diferències salarials de gènere al continent.
Les jornades parcials: un factor a tenir en compte
Croàcia (11,1%), Suècia (11,2%), Portugal (11,9%), Lituània (12%) i Bulgària (12,2%), es troben tot just per sobre de la bretxa salarial mitja a Europa, representant territoris de tot el continent. Just per sota de la mitjana europea, però, es concentren alguns dels països més cèntrics, com és el cas de Països Baixos (13,5%) i Dinamarca (14,2%). Precisament, el país holandès, reflecteix un dels motius pels quals la bretxa salarial es pot veure incrementada: Països Baixos compta amb la taxa de treballadors a jornada parcial més gran d’Europa, amb un 75% de dones que treballen una mitjana de 29 hores setmanals.
Als Països Baixos, un 75% de les dones treballen una mitjana de 29 hores setmanals
De fet, a l’informe publicat per l’Eurostat ja s’adverteix que, malgrat que el percentatge de dones que terminen els estudis és superior al d’homes, estan menys representades al mercat laboral: a la UE, un 28% de les dones treballa a temps parcial, davant del 8% que representen els homes. L’organisme, a més, ressalta “l’excessiva” representació de les dones en sectors amb sous relativament baixos. En aquest sentit, el fet que la mitjana europea de dones que ocupen càrrecs de direcció se situï en el 37%, eixampla sens dubte la bretxa en els territoris on els homes ocupen gran part de les posicions directives.
El rànquing, per tant, continua amb Letònia (14,6%) i República Txeca (15%), el ja anomenat país gal, Finlàndia (16,5%), Eslovàquia (16,6%), Hongria (17,3%), Alemanya (17,6%), Àustria (18,8%) i Estònia (20,5%), que tanca el rànquing esdevenint l’únic país de la Unió Europea amb una diferència salarial entre homes i dones de més del 20%.