
La proposta del govern espanyol per reduir la jornada laboral de les 40 hores setmanals actuals a les 37,5 hores ha generat rebuig i resistència dins de l'ecosistema empresarial català. Si ahir era Foment qui qualificava la proposta com “l'error econòmic més gran en 46 anys de democràcia si arribés a tirar endavant”, aquest dijous ha estat la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) la que ha mostrat la seva posició desfavorable. D'acord amb una enquesta realitzada per l'entitat a una mostra no especificada d'empreses gironines de cadascun dels sectors, un 62% dels participants considera que la reducció de la jornada laboral tindria un impacte molt negatiu sobre la seva activitat, mentre que un 21,8% assegura que l'impacte seria negatiu.
D'acord amb l'enquesta de la FOEG, els principals riscos que identifiquen les empreses gironines consultades són un increment directe dels costos laborals, la possible necessitat de reduir plantilla o activitat i l'augment dels preus per mantenir la viabilitat econòmica. “Aquestes mesures poden semblar socialment atractives, però no tenen en compte la realitat del dia a dia de les pimes, que operen amb marges molt ajustats i poca capacitat d’absorbir nous costos laborals”, denuncia l'entitat en un comunicat.
Preocupació per l'absentisme, la captació de talent o el relleu generacional
Més enllà de la jornada laboral, una de les principals preocupacions de l'ecosistema gironí de pimes és l'absentisme laboral i les baixes mèdiques, un factor que un 60% de les companyies consultades considera que impacta negativament o molt negativament en la seva planificació i ritme de treball. Aquest fet, segons la FOEG, “evidencia” que es tracta d'un “fenomen generalitzat i difícil de gestionar, especialment per a les pimes”. Això se suma a altres reptes tradicionals, com són la dificultat per captar talent jove “compromès”, que afecta el 70% de les companyies consultades, o bé el relleu generacional, per al qual un terç de les corporacions ja ha iniciat un pla.
Un altre dels aspectes que es posen en relleu a partir dels resultats de l'enquesta de la FOEG és la desafecció de l'entramat empresarial gironí vers a l'administració pública, atès que només un 15% de les empreses considera que rep el reconeixement adequat per part de les administracions. A més, un 85% considera que hi ha un excés de burocràcia, la qual “frena l'agilitat i la capacitat de créixer” de les companyies, mentre que un 80% posa una nota d'1 o de 2 sobre 5 a l'actual marc normatiu i fiscal, una negativitat intensificada entre les pimes més petites. “Ens sentim sols. Les normatives canvien constantment i és impossible seguir-les sense un equip legal darrere”, valora una empresa industrial de mida mitjana consultada a l'enquesta.
Per contra, les empreses gironines consultades per la FOEG es mostren optimistes a l'hora de valorar la qualitat del producte o servei, l'atenció personalitzada al client o la implicació dels equips humans que els formen, els quals consideren com a “grans valors diferencials”. En aquest sentit, l'aposta actual d'aquestes empreses implica la consolidació de la cartera de clients, la millora de l'eficiència i l'exploració de nous models de negoci, tot i que aquest darrer element es fa “amb cautela”. Altres vies d'expansió assenyalades per les entitats gironines són la digitalització, la sostenibilitat i la professionalització de la gestió.
Crida al “realisme i la col·laboració” de l'administració
Després d'analitzar els resultats de l'enquesta, la FOEG ha reclamat a les administracions públiques una política econòmica i laboral “basada en el realisme i el diàleg amb el territori”, al·legant que “el que està en joc no és només la competitivitat de les nostres empreses, sinó el futur de l’economia gironina en conjunt”.
En aquest sentit, la federació demana mesures de “suport real”, una simplificació administrativa i una estratègia conjunta per “garantir la viabilitat i la competitivitat del teixit productiu”. “Necessitem administracions que acompanyin, no que dificultin. El progrés i la conciliació són objectius compartits, però han d’anar acompanyats d’equilibri, realisme i col·laboració amb el teixit productiu”, valora l'entitat.