Les desigualtats frenen a Barcelona, però molt a poc a poc. La baixada de l'atur i la millora dels salaris (un 3,7% de mitjana el 2017) empeny la recuperació de les classes mitges de la ciutat, que tornen a aglutinar la major part de la població i creuen el llindar psicològic del 50%, arribant ja al 52%. Són les dades més destacades de l'Informe de Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible, que elabora l'Ajuntament de Barcelona des de fa 17 anys i que analitza l'evolució de la riquesa a la ciutat. Les darreres estadístiques corresponen a l'any 2017, pel que la millora podria ser avui lleugerament superior.
L'estudi classifica els 73 barris de la ciutat segons la seva renda familiar disponible, un índex que no només mesura els ingressos sinó també el nivell d'estudis, el parc de vehicles o els preus de l'habitatge de segona mà. En aquest rànquing la primera posició segueix blindada, amb Pedralbes com a barri més ric. Al mig de la taula hi ha els barris més poblats i cèntrics, que se situen lleugerament per sota de la mitjana barcelonina i es veuen especialment pressionats per l'augment de preus del lloguer.
Distribució territorial de les rendes més altes i més baixes de Barcelona el 2017 | Ajuntament de Barcelona
Les últimes 10 posicions canvien molt més d'ordre, però és una lliga que juguen sempre els mateixos barris. Enguany repeteix com a barri més pobre Ciutat Meridiana: tot i que puja quatre dècimes respecte l'any passat, la seva renda encara és de només el 40% de la mitja de la ciutat. Si una família tipus de Barcelona cobra uns 21.890 euros al mes per cap, en aquesta barriada de Nou Barris la xifra cau a uns 13.000 euros. Segueixen Ciutat Meridiana a poca distància la Marina del Prat Vermell, Vallbona, Torre Baró i Trinitat Vella. Vuit barris de tota la ciutat cauen més de quatre posicions (Gòtic, la Barceloneta, Marina del Prat Vermell, Galvany, la Salut, Can Baró, Roquetes i Vallbona), mentre que 17 barris ascendeixen també més de quatre lloc al rànquing (als districtes de l'Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Sants-Montjuïc, sobretot).
Evolució de la RFD per càpita de 2017 a cada barri | Ajuntament de Barcelona
El mercat de treball determina les desigualtats
La clau de la incipient dinàmica positiva és el mercat de treball. L'atur ha experimentat una gran oscil·lació en una dècada: els 50.000 aturats precrisi del 2007 es van doblar el 2012 arribant als 115.000 i actualment la recuperació ha fet baixar la xifra a uns 69.000 aturats. "L'economia de Barcelona en conjunt ha crescut: el PIB ha augmentat per sobre del 3% anual en els últims tres anys i això mica en mica es trasllada a les famílies", explica a la premsa Maria Jesús Calvo, nova cap del Servei d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. La manca de feina es va acarnissar sobretot amb els veïnats modestos, per exemple al districte de Nou Barris, el que va disparar la distància entre el barri més ric i el més pobre de Barcelona. "Després de molts anys seguits de devaluació salarial sembla que es van corregint els sous més baixos de tots, que es van extendre molt en el pic de la crisi; s'extén la idea que una economia de sous molt baixos no és bona per ningú", reflexiona Calvo.
El coeficient entre els dos barris extrems és un dels indicadors més utilitzats per mesurar les desigualitats i sol reflectir amb un marge de retard l'evolució econòmica general d'una societat. Si el 2007 la distància era de només 4'8, el 2015 va escalar fins a 7'25, el moment més àlgid de desigualtat –i any electoral–. L'any 2016 el coeficient va recular fins a 7'06 i aquest any ha baixat a 6'4. La tisora de la desigualtat es va tancant. Tot i així, encara el 20% dels ingressos de les famílies procedeix de pensions i prestacions socials, davant del 60% que suposen els salaris, explica Ramon Canal, diretor del Gabinet Tècnic de Programació.
No obstant, les distàncies es redueixen sobretot al centre, com mostra el següent gràfic. La classe molt alta li va guanyar terrany a la classe alta des de mitja crisi i no l'ha perdut de moment, si bé la suma d'ambues franges ha sortir indemne de la recessió. La classe molt baixa es va eixamplar notablement a partir de 2012 i s'ha modulat però segueix sent notòria. Els extrems es mostren menys elàstics que el centre.
Evolució de les classes baixes, mitges i altes de Barcelona entre 2007 i 2017 | Ajuntament de Barcelona
El govern municipal reconeix que el canvi de tendència es deu sobretot al menor atur i a la millora salarial, però també treu pit de les polítiques socials d'aquest mandat. "Les polítiques neoliberals que s'estaven aplicant a Europa durant la crisi no funcionaven i estem demostrant que hi ha una alternativa per reduir les desigualtats", ha defensat el tinent d'alcalde Gerardo Pisarello, que veu "corroborada" la "línia d'actuació" del consistori. "Malauradament tenim un problema important amb l'habitatge i no tenim prou instruments per incidir per exemple en la regulació dels preus dels lloguers", ha afegit.