L'Ajuntament de Barcelona ha presentat el nou Pla de Barris per als propers quatre anys, amb un pressupost de 150 milions d'euros per impulsar polítiques que llimin les desigualtats de 23 barris. Tot i mantenir la partida de l'anterior pla (2017-2020), s'incorporen set zones noves al programa: Verdum, Can Peguera, el Turó de la Peira, La Prosperitat, El Carmel, Can Baró i el Poblesec.
Cada un d'aquests barris s'ha classificat en dos nivells d'intensitat segons les necessitats i el grau de desigualtat actuals. Per una banda, hi ha els programes amb un desplegament integral i intensiu i, per l'altra, els de desplegament de polítiques estructurals i de manteniment. Les actuacions se centraran en diversos àmbits: l'educació i la salut pública; els drets socials, l'equitat de gènere i l'acció comunitària; l'habitatge; l'ocupació, l'impuls econòmic i l'economia social; l'espai públic i l'accessibilitat; i, a diferència de l'any passat, s'hi afegeix un nou camp, la sostenibilitat ambiental i l'emergència climàtica.
Segons el consistori, aquests són els principals àmbits que generen desigualtat entre la població barcelonina. El nou Pla de Barris arribarà a zones amb una població total d'unes 377.000 persones i presta especial atenció a les necessitats que han sorgit arrel de la crisi sanitària per la covid-19 i l'econòmica que se'n deriva i tot just comença.
Balanç del pla anterior
L'anterior programa ja s'havia reorientat des de l'arribada de la pandèmia per tal de facilitar l’accés a ajudes, alleugerir la càrrega de famílies i entitats i fer possible un estiu amb lleure i cultura per als més joves. Entre les actuacions més destacades a les quals s'han destinat recursos hi ha projectes de formació i acompanyament per reduir la bretxa digital entre els col·lectius sense coneixements sobre les TIC i el repartiment de cistelles de productes frescos, ecològics i de proximitat per impulsar l'alimentació saludable.
El Pla de Barris 2017-2020 està en fase de tancament. En total, s'han impulsat 600 actuacions i 73 obres de millora de centres educatius, espais públics i nous equipaments comunitaris. Tot i que l'Ajuntament afirma que no s'ha vist una reducció de la desigualtat amb l'aplicació del programa, ho atribueix a l'impacte de la crisi de la covid-19 i a la curta durada del pla. "La major part dels barris que han format part del programa continuen tenint importants indicadors de desigualtat que fa inqüestionable la necessitat de continuar-hi intervenint i donar un major recorregut a les polítiques públiques de lluita contra les desigualtats ja iniciades", indica el consistori a través d'un comunicat. I afegeix que "es tracta de tendències a llarg termini que necessiten més temps perquè arrelin en els barris i es reverteixin de forma clara".