L'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dijous l'estratègia per "recuperar l'orgull" del districte de Ciutat Vella els pròxims anys. Entre els principals eixos del document estratègic del Pacte per Ciutat Vella 2025-2035 hi ha elaborar un pla de rehabilitació per aconseguir la renovació d'un mínim d'un 10% del parc l'any 2035. Això, segons estimen fonts municipals, podria suposar renovar uns 4.000 habitatges en un districte on molts tenen més de 100 anys. El document també preveu que s'impulsi un pla d'acció integral social i sanitari que abordi de manera transversal la pobresa infantil, la soledat no desitjada, el sensellarisme, la salut mental i les addiccions. En l'eix econòmic, es treballa per afavorir el comerç singular i de qualitat i un pla d'usos per evitar el monocultiu comercial.
La presentació formal del Pacte per Ciutat Vella aquest dijous significa un punt i seguit en els plans del consistori per transformar el districte els pròxims anys. El juliol del 2024 va tenir lloc la primera trobada del pacte i va començar la fase de diagnosi i reptes. En l'últim any s'ha treballat amb les entitats i el Consell Assessor per anar definint accions i plans concrets. Han participat en el procés de debat per dissenyar l'estratègia més de 230 entitats. Finalment, aquest dijous s'ha presentat el document estratègic que recull 187 accions al voltant de quatre eixos: persones, espai públic, economia i vincle. Tal com recull el text, el pla d'acció del Pacte és "el full de ruta compartit que ha de permetre fer de Ciutat Vella un territori habitable i inclusiu".
Pla de rehabilitació d'un parc d'habitatge molt envellit
Segons dades recollides pel consistori, el 54% de les construccions a Ciutat Vella daten d'abans del 1900 i un 36,4% dels edificis es van construir entre el 1900 i 1940. En aquest context, la rehabilitació es perfila com un eix estratègic. D'acord amb fonts municipals, s'està fent una diagnosi amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que permetrà monitorar l'estat real dels edificis, creuar les dades amb els recursos disponibles i veure quants habitatges es poden rehabilitar per millorar-ne la seguretat, l'habitabilitat, l'accessibilitat i l'eficiència energètica.
En tot cas, el document estratègic marca aconseguir renovar almenys el 10% del parc d'habitatge de Ciutat Vella, que fonts municipals estimen que serien uns 4.000 habitatges. El programa de rehabilitació es coordinarà des de l'empresa pública Foment de Ciutat. A més, es preveu la creació de l'Oficina de Rehabilitació de Ciutat Vella per donar-hi impuls.
El document estratègic marca aconseguir renovar almenys el 10% del parc d'habitatge de Ciutat Vella, que fonts municipals estimen que serien uns 4.000 habitatges
A més de l'antiguitat, els pisos són petits en la majoria dels casos, ja que un 55,9% tenen menys de 61 m² en barris com el Raval, per exemple. D'altra banda, tot i representar només el 6,8% de la població de Barcelona, Ciutat Vella concentra una cinquena part dels habitatges protegits. De fet, també es marca com a acció preservar els 1.870 habitatges de protecció oficial (HPO) que haurien de tornar al mercat lliure l'any 2030 i augmentar l'habitatge assequible amb nous pisos els pròxims anys.
Pressió turística
Pel que fa a la pressió turística, el document estratègic constata que el districte rep l'impacte d'una concentració d'habitatges d'ús turístic. Segons les dades del cens que recull el document estratègic, n'hi ha uns 733, fet que incrementa la "competència" per l'espai residencial. Per això, es recull que amb la no renovació de llicències prevista per al 2028, l'objectiu és que aquests habitatges tornin al parc residencial.
El document estratègic també aborda l'impacte del turisme a l'espai públic, que es trasllada en una sobreocupació i zones de gran afluència. Barcelona ja ha desplegat plans d'acció, però es vol elaborar una "nova estratègia de desenvolupament urbà", revisar el planejament urbà i desplegar plans per als espais de gran afluència així com assegurar la qualitat de l'espai públic amb neteja constant.
Població vulnerable
El full de ruta planteja també impulsar un pla d'acció integral social i sanitari que abordi diversos àmbits. Entre aquests hi ha el sensellarisme, ja que Ciutat Vella encapçala el rànquing de districtes amb més persones dormint al ras. A més, el pla que es vol impulsar també vol abordar la pobresa infantil, la soledat no desitjada o les addiccions. Es constata que el districte presenta una taxa elevada de risc de pobresa -un 34,6% pel 19,9% de mitjana a Barcelona-. També destaca que tot i tenir l'índex d'envelliment més baix de la ciutat -és el districte amb la població més jove- també és on el percentatge de solitud és més alt (32,5%).
D'altra banda, el pla d'acció del Pacte per Ciutat Vella recull la problemàtica de les addiccions i el consum de drogues a la via pública. Davant d'aquesta realitat, es proposa també millorar equipaments d'atenció a les addicions i ampliar els serveis de salut a la comunitat.
Convivència, seguretat i comunitat
Pel que fa a la convivència, el document estratègic recull que al districte hi ha un 73,6% d'incidents de convivència per cada mil habitants, el doble que a la resta de Barcelona. Així, es vol potenciar la mediació i la prevenció, situant la convivència com una de les claus del pacte. També es vol potenciar el rol de la cultura i de l'esport com a elements de cohesió.
Les accions recollides també inclouen la posada en marxa d'un pacte pel civisme a Ciutat Vella, ampliar la xarxa de videovigilància a tots els barris del districte, millorar el control de la prostitució a la via pública i augmentar la presència policial. A escala comunitària, destaca entre les accions previstes la rehabilitació integral de Can Seixanta com a equipament social i comunitari al Raval o la posada en marxa d'un pla batejat com Ciutat Vella: territori familiar.