21
de Maig
de
2013
Act.
21
de Maig
de
2013
De totes les equacions a resoldre en l'àmbit empresarial, una de les més preuades és la de reduirdespeses sense perdre competitivitat. De fórmules en poden haver moltes, i d'algunes d'elles es va parlar a la conferència Cuatro acciones prácticas para sobrevivir a la reducción de costes, celebrada a EsadeCreapolis el passat dijous. En la xerrada es van presentar quatre casospràctics, amb les seves diferències, però amb una variable omnipresent en comú: la innovació.
Innovació compartida
La directora del clúster d'empreses CEQUIP, Judit Coll, va ser l'encarregada d'obrir el foc amb una xerrada que va posar l'èmfasi en aquesta forma d'organització com a motor de la innovació a baix cost. El fet de compartir un lloc de trobada, cursos de formació, projectes i sessions de preguntes obertes genera un context de cooperació que pot ajudar a ser més competitiu a través de la innovació compartida.
Tot i això, el simple fet de formar part d'un clúster no garanteix l'èxit. Coll recomana crear grups d'empreses de característiques similars, però que no siguin competència directa, per assegurar una millor disponibilitat a l'hora de col·laborar en processos productius. D'altra banda, considera que aquestes xarxes de col·laboració són ben vistes per l'administració i poden ajudar a la visibilitat del sector.
Monitoritzar el procés
Que l'empresa ha d'innovar va ser el punt en comú entre els conferenciants, però tots ells també van coincidir en remarcar que fer-ho suposa una despesa important. Per això, el directiu de Lubrizol Advanced Materials, Jesús Santamaria, va remarcar la necessitat de monitoritzar tot el procés d'innovació passant per quatre etapes: la valoració tècnica del projecte –per saber com de lluny està l'objectiu de la tecnologia disponible a la companyia-, el càlcul del retorn de la inversió, l'avaluació de les col·laboracions externes i la planificació d'una estratègia de protecció intel·lectual.
Santamaria remarca que, en el cas de les pimes, la valoració tècnica del projecte ja evidenciarà un procés molt costós, pel que recomana optar per altres vies més econòmiques, com pot ser optar per l'Open Innovation, que permet incorporar noves tecnologies enlloc de desenvolupar-les. El directiu també considera necessari donar sortida en forma de patents a totes aquelles tecnologies que l'empresa ja no pot o no vol explotar.
Col·laborar amb especialistes
En totes aquestes estratègies es repeteix el verb "col·laborar", i el directiu de Nubiola Group, Ricard March, insisteix en conjugar-lo. March considera que ha passat el temps en que les empreses familiars treballaven per crear una I D pròpia, i considera que el futur passa per l'Open Innovation entre partners. Per a que això funcioni, el directiu considera que cal buscar especialistes en cada procés, ja que aporten experiència, temporalitat i un menor temps en el desenvolupament del producte.
Tot i això, desaconsella entrar en qualsevol procés col·laboratiu en el que l'empresa no hi tregui cap utilitat futura, per molt que suposi ser el partner d'una gran companyia.
Crear nous paradigmes
El discurs més trencador va recaure en la responsable de l'Àrea de Promoció Econòmica a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Mònica Mateu, que va remarcar que els processos que aporten un millor retorn de la inversió són els rupturistes. Les empreses han basat les seves estratègies d'innovació en la aportació de petites variants en els seus productes, però els estudis demostren que la fórmula correcta és mirar al consumidor. Com fer-ho? Canviant els models de negoci, millorant els canals de distribució i invertint en la creació d'una marca.
Aquests processos suposen inversions a dos, tres o cinc anys, però, si funcionen, són molt més efectius. D'exemples en tenim en totes les empreses que han apostat per la personificació dels seus productes, per la mobilitat i per crear marques que, a més de beneficis, tenen un significat. Mateu també va destacar els resultats dels processos d'innovació oberta a consumidors avançats que han iniciat diverses marques a través de les xarxes socials.
Innovació compartida
La directora del clúster d'empreses CEQUIP, Judit Coll, va ser l'encarregada d'obrir el foc amb una xerrada que va posar l'èmfasi en aquesta forma d'organització com a motor de la innovació a baix cost. El fet de compartir un lloc de trobada, cursos de formació, projectes i sessions de preguntes obertes genera un context de cooperació que pot ajudar a ser més competitiu a través de la innovació compartida.
Tot i això, el simple fet de formar part d'un clúster no garanteix l'èxit. Coll recomana crear grups d'empreses de característiques similars, però que no siguin competència directa, per assegurar una millor disponibilitat a l'hora de col·laborar en processos productius. D'altra banda, considera que aquestes xarxes de col·laboració són ben vistes per l'administració i poden ajudar a la visibilitat del sector.
Monitoritzar el procés
Que l'empresa ha d'innovar va ser el punt en comú entre els conferenciants, però tots ells també van coincidir en remarcar que fer-ho suposa una despesa important. Per això, el directiu de Lubrizol Advanced Materials, Jesús Santamaria, va remarcar la necessitat de monitoritzar tot el procés d'innovació passant per quatre etapes: la valoració tècnica del projecte –per saber com de lluny està l'objectiu de la tecnologia disponible a la companyia-, el càlcul del retorn de la inversió, l'avaluació de les col·laboracions externes i la planificació d'una estratègia de protecció intel·lectual.
Santamaria remarca que, en el cas de les pimes, la valoració tècnica del projecte ja evidenciarà un procés molt costós, pel que recomana optar per altres vies més econòmiques, com pot ser optar per l'Open Innovation, que permet incorporar noves tecnologies enlloc de desenvolupar-les. El directiu també considera necessari donar sortida en forma de patents a totes aquelles tecnologies que l'empresa ja no pot o no vol explotar.
Col·laborar amb especialistes
En totes aquestes estratègies es repeteix el verb "col·laborar", i el directiu de Nubiola Group, Ricard March, insisteix en conjugar-lo. March considera que ha passat el temps en que les empreses familiars treballaven per crear una I D pròpia, i considera que el futur passa per l'Open Innovation entre partners. Per a que això funcioni, el directiu considera que cal buscar especialistes en cada procés, ja que aporten experiència, temporalitat i un menor temps en el desenvolupament del producte.
Tot i això, desaconsella entrar en qualsevol procés col·laboratiu en el que l'empresa no hi tregui cap utilitat futura, per molt que suposi ser el partner d'una gran companyia.
Crear nous paradigmes
El discurs més trencador va recaure en la responsable de l'Àrea de Promoció Econòmica a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Mònica Mateu, que va remarcar que els processos que aporten un millor retorn de la inversió són els rupturistes. Les empreses han basat les seves estratègies d'innovació en la aportació de petites variants en els seus productes, però els estudis demostren que la fórmula correcta és mirar al consumidor. Com fer-ho? Canviant els models de negoci, millorant els canals de distribució i invertint en la creació d'una marca.
Aquests processos suposen inversions a dos, tres o cinc anys, però, si funcionen, són molt més efectius. D'exemples en tenim en totes les empreses que han apostat per la personificació dels seus productes, per la mobilitat i per crear marques que, a més de beneficis, tenen un significat. Mateu també va destacar els resultats dels processos d'innovació oberta a consumidors avançats que han iniciat diverses marques a través de les xarxes socials.