Sant Cugat compta amb una zona natural privilegiada el seu entorn com el Parc Natural de Collserola. Un entorn que ofereix possibilitats econòmiques i una alternativa al model de vida habitual a l'àrea metropolitana. És el cas de l'agricultura i la pagesia, un sector que en els últims anys ha anat en augment a Collserola, que fins i tot té una varietat de tomàquet autòctona.
A Sant Cugat hi ha diversos petits productors ecològics que cultiven zones d'horta i que venen el seu producte directament al consumidor, com és el cas de la Rural de Collserola, als peus de la Colònia Montserrat i que també produeix mel i té un ramat d'ovelles, i de l'Ortiga, a Can Monmany i que a banda d'horta també compta amb espai de vinya. El TOT Sant Cugat visita els dos espais per conèixer el dia a dia de productors de Collserola i com s'han iniciat en el món del camp.
Alfred March, de la Rural, es va començar a dedicar professionalment a la pagesia a l'any 2014, conjuntament amb la seva companya. "Al principi va ser molt vocacional, una aventura", explica March, sempre havia tingut horts però mai havia pensat en dedicar-s'hi com a forma de vida. "Feiem assessorament d'horts particulars i una cosa va portar a l'altre".
Kevin Fisher, de l'Ortiga, va començar el projecte amb un grup d'amics el 2009 i cap d'ells venia del món de pagès. "Estàvem en moviments socials relacionats amb el consum crític, ecologia, de medi ambient i la nostra obsessió era fer un projecte d'agricultura ecològica a Sant Cugat i servir directament al consumidor", recorda.
Una vida dura?
La vida al camp es relaciona amb un treball molt dur i això pot ser un fre per la gent que vol fer el pas. "Hi ha la idea integrada que el camp és molt dur i el pagès és pobre", explica Alfred March, que considera que el model de societat actual i el nivell de vida de la gran ciutat pot fer-ho més dur. "En realitat com a treball no és tan dur, per mi és més dur passar vuit hores al dia en una oficina sense llum natural".
"És una feina molt estacional, les èpoques fortes són molt intenses en hores, condicions de treball...", explica Kevin Fisher. Tot i això, afirma que la vida al camp es pot prendre d'una altra manera: "És veritat que les característiques de la feina de pagès fan que hauries d'estar sempre aquí, atent i pendent, però nosaltres som nous pagesos i tenim una altra escala de valors".
"Ens preocupa tenir caps de setmana, tenir temps personal i no vivim aquí. És un esquema de treball que no compleix els estereotipis del pagès. Fem vida normal, fem vacances i tenim horaris", afegeix el membre de l'Ortiga.
Beneficis per l'entorn
L'agricultura a Collserola aporta molt més que llocs de treball o la salut que aporta el conreu ecològic. "A Sant Cugat hi ha una part de gestió del territori molt important: té moltes zones verdes i si s'hi fan activitats, es manté i es generen llocs de treball i consum de proximitat", explica Fisher. En el cas de l'Ortiga són una vintena de treballadors.
També pels ecosistemes és molt important, com apunta Alfred March: "Moltes espècies de Collserola hi són per l'agricultra i els espais oberts que hi havia tradicionalment, com àguiles o teixons". A més, destaca que "és important recuperar l'agricultura de proximitat" per oferir a la societat també feines "vocacionals".
Des de la Rural de Collserola també assenyalen la importància de l'activitat econòmica lligada al territori en un entorn com el de Sant Cugat "amb una pressió urbanística brutal" i que suposa "una defensa de l'entorn natural i de la biodiversitat".
Alfred March, de la Rural de Collserola, treballant els seus camps | Artur Ribera
El consum ecològic i de proximitat
El consum d'agricultura ecològica també ha augmentat els darrers anys, tot i que Kevin afirma que encara hi ha molt camí a recórrer. Per Alfred March, el principal impediment ja no és el preu, com podia passar anys enrere, sinó el model de vida actual de la societat i les polítiques de supermercats i grans productors: "A mi m'han dit diverses vegades 'm'encanta el meu enciam, però em fa mandra rentar-lo'. Per això ara nosaltres també fem bosses".
"La gent està acostumada a un producte homogeni, brillant i on mana l'aspecte", reflexiona el membre de l'Ortiga. Tot i això, també nega que el producte ecològic impliqui un mal aspecte: "El sector ecològic s'ha de professionalitzar per servir en les millors condicions".
Des de l'Ortiga destaquen que cultius que funcionen bé a Collserola són els enciams, tomàquets de sucar i també destaca varietat autòctones, com el tomàquet mandó de Collserola o l'enciam del Papiol, tot i que reconeix que no són molt coneguts. Tot i això, Collserola té algunes particularitats que fan l'agricultura més complicada, com el fred, la falta d'aigua o els senglars.
"Collserola és tradicionalment una terra on no s'ha fet horta", apunta Alfred March, que afegeix: "Però el que té bo és que el clima fred i la qualitat de l'aigua freàtica, li aporta una qualitat bastant bona a la verdura. Surten bé les verdures d'arrel ràpida com ravanets, naps, rúcules, enciams, tomàquet, mongeta".
Un model de vida sostenible
"La gran dificultat de Collserola pel pagesos és que el nivell de vida és molt alt i la nostra activitat és de poder adquisitiu baix", reflexiona Alfred March. A més, també troba a faltar més suport de l'administració: "La duresa és el model de negoci, no hi ha cap base legal que potencii el negoci tot i que s'omplin la boca amb el comerç de proximitat. Les ajudes són molt difícil d'accedir per la gent que comença".
Des de l'Ortiga també troben a faltar un major suport des de les institucions, tot i que després de set anys en una situació d'incertesa van poder finalment aconseguir la concessió dels terrenys de Can Monmany. "L'administració encara no té les eines ni els especialistes per aquestes activitats agrícoles. Si vols estimular que s'instauri l'agricultura, s'han de posar facilitats", demana.
Amb tot, l'objectius dels productors és poder mantenir el model de negoci i convertir-lo en un estil de vida viable. "A Collserola el repte és que puguem viure de l'agricultura. Estem en un boom, amb molta gent que intenta dedicar-s'hi i caldrà veure quants queden d'aquí a uns anys", finalitza Kevin Fisher.