La pressió fiscal exercida pels ajuntaments a la indústria pot ser un element que afavoreixi al creixement econòmic o que esdevingui una eina d'exclusiva voluntat recaptatòria. Amb la voluntat de dibuixar l'actual panorama impositiu al Vallès Occidental, la Cecot ha elaborat un informe comparatiu per analitzar els gravàmens de sis municipis de la comarca i utilitzar-lo com a eina negociadora davant dels consistoris.
"Pot influir en la decisió d'implantar-se en un municipi", reconeix Enric Rius, coordinador de l'estudi i assessor fiscal de la Cecot, sobre les diferències en els impostos. Per Rius, la política fiscal d'un municipi vers la indústria parla "del tarannà i de la sensibilitat d'un Ajuntament per l'activitat econòmica".
"No és el mateix que un Ajuntament vegi un polígon com una obtenció de recursos, perquè la indústria no vota, que el que l'entén com un element de generació de riquesa que s'ha de fomentar", reflexiona.
La limitació dels ajuntaments
Els sis municipis escollits per l'informe són una mostra dels municipis més representatius de l'àrea, en tres categories en funció del nombre d'habitants i la seva dimensió: més de 200.000 habitants: Terrassa i Sabadell; més de 70.000 habitants: Sant Cugat del Vallès i Rubí; menys de 10.000 habitants: Viladecavalls i Vacarisses.
I la comparació s'ha fet en base l'Impost sobre Activitats Econòmiques, l'IBI i l'Impost sobre Construccions i Obres. Tres gravàmens sobre els quals els ajuntaments tenen marge de maniobra, tot i que no total. "La gran conclusió és el tractament diferent en les bonificacions. Els impostos donen un marc molt concret i s'ofereixen avantatges en alguns municipis, però el marge de maniobra és limitat", explica Rius.
Els municipis amb més pressió fiscal
Tot i això, l'estudi sí que posa de manifest en quins municipis hi ha impostos més elevats. En la comparativa entre els tres impostos, Sant Cugat és la població que exerceix una major pressió fiscal. S'ha de tenir en compte que hi ha variables que no depenen dels ajuntaments, com pot ser el valor cadastral o el número de població. En canvi, Terrassa o Sabadell se situen com a municipis més atractius.
L'objectiu de l'estudi, però, no és presentar una comparativa, sinó dotar d'una eina a les associacions empresarials. "Quan parles amb un municipi, sempre et diuen que fan el que poden i que estan igual o millor que la resta", destaca Rius. Amb aquesta anàlisi, hi haurà més informació per poder negociar.
Les bonificacions, l'element clau
El marge de maniobra dels ajuntaments és petit pel que fa a la pressió fiscal. Però no ho és tant respecte a les bonificacions que ofereixen. "La política fiscal no és només recaptar, sinó prioritzar. I estàs dient moltes coses. Hi ha necessitat de recaptació, però també dius quina actitud tens davant l'activitat industrial, si la penalitzes o la tractes millor", apunta Rius.
En aquest cas, la conclusió és que els municipis més grans són els que ofereixen més bonificacions, mentre que els més petits són qui menys en tenen. Mentre que en poblacions com Sabadell, Rubí, Terrassa o Sant Cugat es troben rebaixes per contractació o ús d'energies renovables, a Vacarisses o Viladecavalls no n'hi ha.
Concretament, Terrassa és el municipi més favorable quant a bonificacions de l'IBI. En canvi, en l'Impost sobre Construccions i Obres és Sant Cugat.
Competitivitat o uniformitat
Enric Rius destaca que aquesta diferència de la pressió fiscal i les bonificacions pot ser un element més que les empreses tinguin en compte per escollir una ubicació per instal·lar la seva activitat. Aquesta realitat obre el debat sobre si la competència és positiva o si caldria apostar per l'homogeneïtzació.
"La competitivitat és bona, però quan parles d'una zona tan propera i industrial, com és el Vallès Occidental, hi ha intents per homogeneïtzar polítiques i per entendre que la zona industrial no és de cada municipi. S'han de posar elements comuns com les bonificacions. N'hi ha d'altres que, pel valor cadastral o la població, ja són diferents", reflexiona.