“A l’Aragó, tot és més fàcil”. Aquesta frase, pronunciada per un empresari lleidatà, resumeix a la perfecció un fenomen que s’està desplegant durant els últims anys: la fuita d’empreses amb seu a Lleida cap a altres indrets, especialment cap a la comunitat veïna, Aragó. La proximitat geogràfica, l’oferta d’instal·lacions industrials i la simplificació burocràtica són algunes de les causes que s’esgrimeixen perquè es produeixi aquest fenomen. Però més enllà d’aquestes raons, les administracions i els empresaris treballen amb propostes per revertir aquesta realitat.
El darrer capítol d’aquesta situació és el macroprojecte de la Corporació Alimentària de Guissona (CAG), que sota la marca BonÀrea, està impulsant a la localitat saragossana d’Épila. Aquest inclourà una nau de líquids, que estarà llesta a l’abril, i una planta de menjar per a animals de companyia, que entrarà en funcionament el 2027, de forma que tot el projecte s’enllesteixi l’any 2030.
La competència entre les demarcacions de Lleida i Osca per la captació d’empreses es produeix entre dues províncies amb les taxes d’atur més baixes de l’estat espanyol. Una vegada normalitzats els episodis d’incertesa empresarial pel procés independentista català, un estudi realitzat per la Universitat de Lleida i la UPF Barcelona School of Management, encarregat per la Cambra de Comerç de Lleida, revela que en els últims sis anys, 428 empreses han canviat la seva seu. El 39,4% de les empreses que van migrar se'n van anar a Barcelona i el 18,9% a Aragó, per davant del 14% que van optar per Madrid. L’ens cameral atribueix a “l'agilitat administrativa més elevada que existeix a Aragó, l'actitud més acollidora per part dels alcaldes, l'àmplia disponibilitat de sòl industrial i l'entorn fiscal favorable” aquest èxode, que es percep sobretot en els sectors d'agricultura, ramaderia, comerç i construcció.
Un estudi assenyala que el sistema impositiu a Catalunya és considerablement més perjudicial que a l’Aragó, amb dotze figures tributàries pròpies enfront de tres en la comunitat aragonesa
Dos exemples d’aquesta tendència de migració empresarial són les empreses Semillas Batlle, que invertirà gairebé 10 milions d'euros en una nova planta en Torrent de Cinca. O Ponentia, amb base a Lleida, i que va anunciar la construcció d'una important plataforma logística intermodal a Tamarite de Llitera, amb una injecció projectada de 70 milions d'euros i l'expectativa de crear al voltant de 2.000 ocupacions. El mateix empresari que assenyala que a Aragó tot és més fàcil, afegeix que a les companyies se’ls hi ofereix “un acompanyament des del primer moment, de forma que s'intenta alleugerir la burocràcia i assessorar amb els tràmits necessaris i les ajudes disponibles”. Paral·lelament, l’estudi de la Cambra de Comerç de Lleida assenyala que el sistema impositiu a Catalunya és considerablement més perjudicial que a l’Aragó, amb 12 figures tributàries pròpies enfront de tres en la comunitat aragonesa.
Pèrdua de múscul empresarial
Entre 2012 i 2024, la ciutat de Lleida ha perdut un 12% de les empreses; ha passat de les 11.226 a les 9.977. Les caigudes més importants han estat als sectors de la construcció, el comerç, l’hostaleria i el transport. Des de les patronals es posa el focus que la sagnia s’ha acarnissat amb les pimes. Les dades, extretes de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), certifiquen aquesta pèrdua de múscul empresarial.
La Cambra de Comerç de Lleida i Pimec dibuixen les raons d’aquesta situació. Les crisis econòmiques, la covid-19 i l’increment de la pressió fiscal són algunes de les causes que en destaquen. El president de la Cambra, Jaume Saltó, afirma que la major part del teixit empresarial de Lleida està format per pimes i moltes no han pogut suportar "l’excessiva burocràcia i l’exigent pressió fiscal dels últims anys".
Des de la patronal Pimec s’assegura que el 99% d’aquestes empreses que han tancat són pimes, ja que la falta d’ocupació, l’absentisme laboral, que des de 2018 ha augmentat més d’un 400%, la burocràcia, la pressió fiscal i la baixa productivitat fan que tinguem un “còctel perfecte per al tancament d’empreses”.
La falta d’ocupació, l’absentisme laboral, la burocràcia, la pressió fiscal i la baixa productivitat, entre les raons per a la pèrdua de competitivitat de les empreses
Tràmits burocràtics
Fa poc més d'un mes, la comissió de Territori i Habitatge del Parlament va aprovar una proposta de resolució que insta la Generalitat a agilitzar els tràmits administratius i aprovar el pla director urbanístic del polígon de Torreblanca, que ja acumula dos anys de retard. Inicialment, el text situava el vistiplau del projecte abans del primer semestre d’enguany, data que ara s’haurà d’endarrerir com a mínim un any. Mentre no es desencallen aquests permisos, els empresaris lleidatans insten a accelerar l’ampliació de sòl industrial per a fer front a la demanda de firmes que es volen instal·lar a Lleida i no hi troben parcel·les ni espai disponible per a desenvolupar la seva activitat logística.
El principal repte de les pimes lleidatanes és guanyar productivitat perquè ara se situen a la cua de Catalunya. En aquest sentit, les patronals demanen apostar per la innovació, reduir l'absentisme i construir nous polígons com el de Torreblanca i més habitatges per a garantir el creixement empresarial. De moment, malgrat els tancaments i les fugides d’empreses, algunes ha optat per fusionar-se per a ser més competitives. Els empresaris, per tal de mantenir la viabilitat de les companyies, parlen de dos escenaris: créixer, tot i les dificultats burocràtiques, o marxar fora, principalment a l’Aragó, el lloc més proper a Lleida.