La cocapital vallesana de Terrassa alberga el nucli d’una de les pedres angulars del sector de la brioixeria fresca a l’estat espanyol. Es tracta de Pastisart, la firma que va veure la llum a inicis de la dècada dels noranta en ple auge de les masses congelades; un sector que en tan sols 25 anys ha crescut a un ritme vertiginós, fins a assolir, el passat 2024, un volum de negoci de ni més ni menys que 1.939 milions d'euros a l'Estat. Si bé aquest sector pertany al de la fleca, brioixeria i pastisseria, la companyia egarenca es diferencia per no fabricar pa, fet que no li impedeix dur a terme una contribució generosa al món de les masses congelades, amb una facturació -també el 2024- de 112 milions d’euros. Perspectives per aquest 2025? Tancar l’any amb un creixement de doble dígit i continuar creixent a l’altra banda de l’Atlàntic. Dues fites pròpies d’un gegant de l’agroalimentari al país.
La fusió de tecnologia i tradició en un context saludable
“Posar la tecnologia al servei del producte”. Aquest és el mantra que repeteix a VIA Empresa l’actual consellera delegada de la companyia, Núria Betriu, qui defensa que la tradició artesana i les darreres tecnologies més disruptives sí que són compatibles: “Treballem amb matèries primeres de primera qualitat i reproduïm en un entorn més automatitzat l’essència de la brioixeria tradicional. La tradició artesana és al nostre ADN i allò que volem oferir al client”, assegura.
Betriu va aterrar a Pastisart el 2017, després de deixar el càrrec de consellera delegada a l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa (Acció). Des d’aleshores, impulsa la companyia per “apropar-se a les necessitats del consumidor, per tal que aquest pugui tenir moments de plaer a través de la brioixeria”. Aquest és de fet el motiu pel qual va néixer Pastisart, l’any 1990, “en ple boom de les masses congelades”, quan fleques, restaurants i cafeteries no podien elaborar tot el ventall de masses necessari per oferir pa i brioixeria de manera constant.
“Les masses congelades van sorgir precisament per donar resposta a aquesta necessitat, i Pastisart va néixer per assegurar que les masses congelades no anessin en detriment de menjar un producte molt bo”, continua Betriu. Molt ha plogut des dels noranta i la firma de brioixeria no ha deixat d’estudiar els hàbits de consum, tenint en compte la cultura saludable (o healthy) que s’ha accentuat especialment en els darrers anys. “El plaer no ha de ser incompatible amb la salut”, assegura Betriu.
Betriu: "La tradició artesana és al nostre ADN i allò que volem oferir al client"
En aquest sentit, la consellera delegada de Pastisart subratlla la importància d’orientar el consumidor cap a un consum “equilibrat”: “Sempre recomanem una dieta equilibrada i, en la mesura del possible, tenir moments per delectar-se amb la brioixeria. La brioixeria pot formar part perfectament d’una dieta equilibrada”, assegura. De fet, és per aquest motiu que Pastisart facilita l’equilibri que menciona Betriu a través d’unes etiquetes “cada vegada més netes”.
Presència a Tarragona, Segòvia (i tota mena de supermercats)
Pastisart compta en l’actualitat amb un equip d’unes 520 persones i dos centres productius: un, a Roda de Berà, i l’altre, a El Espinar (Segòvia). Ambdós són la prova de l’aposta que està fent la companyia en matèria d’R+D, tant per la grandària dels equips de què disposa, com per la reducció de greixos i sucres en què treballa la companyia, alineada amb el compromís de la salut dels consumidors. “També estem innovant molt quant als formats en què entreguem els productes als nostres clients, per afavorir la seva conservació”, afegeix Betriu.
En aquest sentit, val a dir que la firma de brioixeria se sosté sobre un model B2B, d’empresa a empresa, i el 70% de les vendes s’adrecen als supermercats, el principal canal de la companyia tant en l’àmbit estatal com internacional, mentre el 30% restant pertany al sector Horeca. Tenint en compte les previsions que Betriu facilita a VIA Empresa, la companyia tancarà el 2025 amb una facturació entorn dels 123 milions d’euros, dels quals, per tant, es dedueix que uns 86 milions pertanyen a la venda de magdalenes, croissants i napolitanes a supermercats, i els 37 restants a hotels, restaurants i cafeteries. El resultat econòmic que menciona Betriu es traduiria en un increment d’un 10% respecte al 2024, quan la firma va facturar 112 milions.
Es tracta d’unes dades considerables, pròpies d’una companyia que lidera el sector de la massa batuda i que compta amb un treballat prestigi en el món de la brioixeria salada. Unes dades, a més, que s’expliquen amb les prop de 35.000 tones que Pastisart produeix des de Roda de Berà, i les més de 20.000 des de El Espinar. I és que l’activitat no s’atura aquí. Aquest febrer, la firma de brioixeria congelada va invertir 16 milions d’euros a la planta tarragonina per ampliar-la dels 11.000 metres quadrats que comptava fins a 16.000 metres quadrats.
Aquest impuls de la fàbrica s’explica amb la implementació d’una nova línia de producció que es dedicarà a la fabricació de productes fermentats en massa laminada. “La capacitat productiva de la planta creixerà més d’un 50%”, detalla Betriu. Concretament, la fàbrica afegirà 16.000 tones més a les 35.000 actuals, un increment que afectarà positivament el conjunt de la companyia en un 30%. Segons avança la consellera delegada de Pastisart, la inversió es materialitzarà el pròxim mes de febrer: “Ens donarà un impuls molt important de cara al creixement estratègic del 2029”, afegeix.
El 12,5% de les vendes de Pastisart són internacionals
Quant a la planta segoviana, va passar a mans de la companyia el 2019, després de comprar-la al proveïdor de galetes, cereals, pasta, pa i brioixeria de Mercadona Cerealto Siro Foods. Pastisart es va fer càrrec dels 148 empleats que aleshores hi havia a la fàbrica, en un moment en què la facturació de l’empresa superava amb prou forces els 40 milions d’euros, és a dir, una xifra tres vegades inferior a l’actual i que posa en relleu el creixement que ha experimentat en els darrers anys.
El salt a l'altra banda de l'Atlàntic
A banda dels centres productius -i de les mencionades oficines centrals a Terrassa-, Pastisart és present a Madrid amb una delegació i, des de fa dos anys, també a Miami, on disposa d’una oficina comercial. “L’oficina estatunidenca neix amb la voluntat de trobar sinergies amb empreses catalanes als Estats Units”, explica Betriu, qui defineix Mèxic com un mercat “estratègic”. En aquest sentit, el 12,5% de les vendes de la companyia són internacionals.
“Pastisart està sent una experiència increïble”, confessa Betriu a VIA Empresa. La consellera delegada de la companyia rememora com des dels seus inicis va “reunir tots aquells aspectes positius que aleshores tenia Pastisart i enfortir les oportunitats que vam veure”: “Amb uns accionistes que tenien molt clar que calia créixer, vam fer una fusió molt interessant i vam aprofitar totes les capacitats que teníem”, afegeix. De fet, aquesta és la gran constatació de Betriu: equip potent, ganes de treballar i idees clares. “És així com es poden construir projectes interessants que deixin petjada”.