Farà cosa de 50 anys es va publicar un llibre que en castellà es titulava Cuando China despierte (el mundo temblará). En aquell moment no podíem imaginar que la Xina pogués arribar a ser, com ara, una de les grans potències mundials. Semblava un acudit.
Es veu que l’ocurrència provenia d’en Napoléon Bonaparte, que a finals del segle XVIII intuïa que la Xina tard o d’hora jugaria un paper preponderant. 500 anys abans, a La descripció del món (Llibre de les meravelles) Marco Polo ja profetitzava els esdevenidors d’una nació xinesa aleshores governada per l’emperador mongol Kublai Khan. Vet aquí la Xina d’avui dia, entre clars i obscurs, si voleu.
El despertar econòmic de qualsevol territori té a veure amb l’eclosió dels seus potencials competitius i l’arrenglerament dels seus factors endògens i exògens. És clar que això ha d’alinear-se amb determinades polítiques expansives i ha de coincidir amb un context global que ho afavoreixi. Per molt que sigui “la ciència humil”, l’economia és intencionada i res és casual.
De la ruta de la seda a la ruta del vi, que també prové de tradicions ancestrals. Resulta que en els temps que corren l’Alt Penedès s’expressa com una economia d’aparença equilibrada i sovint discreta. Com poques altres comarques, conjuga amb solvència la diversitat de sectors d’activitat i, potser de retruc, mostra un balanç acceptable pel que fa al mercat de treball.
En aquesta comarca granpenedesenca la gràfica del VAB sectorial revela un predomini dels Serveis (54,4%), seguit de la Indústria (39,7%) i lluny de la Construcció (5,3%) i les activitats Agràries (0,6%). En termes comparatius, en relació amb la mitjana del país i les economies més avançades, l’Alt Penedès és un exemple de llibre, com a territori que manté la seva motricitat en la indústria, encara que alhora es tracta d’un “econosistema” prou avançat en el terciari i tot i que rep els embats de la regió metropolitana.
Prop del 70% de la Indústria de l’Alt Penedès es fonamenta en l’activitat agroalimentària i en el vano del tèxtil, la fusta, la química i les arts gràfiques
Prop del 70% de la Indústria de l’Alt Penedès es fonamenta en l’activitat agroalimentària i en el vano del tèxtil, la fusta, la química i les arts gràfiques. El 25% es dedica al metall, maquinària, material elèctric i de transport. Pels volums de facturació, en el rànquing d’empreses el podi està ocupat pel sector agroalimentari, amb Farinera Vilafranquina, Casa Ametller, Freixenet, Torres i Codorniu. A la resta de la llista, fins a les vint primeres, s’alternen els protagonismes de l’alimentació i l’automoció, sobretot.
La geografia industrial d’aquesta comarca excel·leix tot just per la seva pluralitat, encara que s’identifiqui més amb el mester vitivinícola; no només en saben de vins. Els polígons de Casa Nova, a Santa Margarida i els Monjos, i Sant Pere Molanta, al municipi d’Olèrdola; la perifèria industrial de la capital, Vilafranca del Penedès, i altres enclavaments escampats a cavall dels 27 municipis ens fan veure un entorn propici als processos de transformació; dissemblants i a voltes ni tan sols complementaris però igualment tractors i d’efecte multiplicador en l’economia altpenedesenca.
La fotografia d’aquesta darrera dècada ens mostra un increment de població del 10%, fins als 116.098 habitants. És una de les 10 comarques catalanes amb auge residencial més elevat.
L'Alt Pendès és una de les 10 comarques catalanes amb auge residencial més elevat
Des de l’òptica laboral, en el mateix període 2016/2025 és molt eloqüent el paral·lelisme entre els increments de l’afiliació (19%) i els llocs de treball (20,5%), per bé que és un districte estadísticament deficitari si tenim en compte que el 16% dels treballadors i treballadores tenen ocupació fora de la comarca; la qual cosa es justifica sobre manera per la proximitat a la capital catalana, que exerceix com a xuclador de talent i perfils específics. Per contra, també és veritat que l’Alt Penedès dona feina a un nombre important de residents de les comarques veïnes; com ara del Garraf i el Baix Penedès, que majoritàriament estan ocupats en el sector industrial.
Pel que fa al nombre de centres de cotització, en els darrers 10 anys la comarca ha reduït el cens en un 4,6%. El suposat declivi cal dissoldre’l en l’important augment de la ràtio de treballadors/-es per plantilla, que ha passat de 10,7 (2016) a 13,6 (2025); de manera que l’afectació es nota en les microempreses i no tant en les pimes, que reforcen la seva ocupabilitat.
Una altra dimensió estadística ens l’ofereix el PIB; ara són dades de 2023. Amb 35.050 euros per habitant, l’Alt Penedès es troba al nivell de comarques com el Segrià, el Pla d’Urgell, la Conca de Barberà, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i l’Osona; en tot cas, entre les 15 primeres comarques catalanes i amb un increment, el darrer any, del 8,5%; entre els més accentuats del país.
Qualsevol altra fotografia redundaria en la mateixa conclusió. Estem davant d’una comarca caracteritzada per l’equilibri i una línia de flotació fiable, cosa que ha quedat palesa en els darrers cicles depressius, a diferència d’altres territoris que es gronxen en el trapezi dels Serveis.
L’economia de l’Alt Penedès encara té molt a dir en el context del país i atresora potencials per liderar determinats segments d’activitat industrial
L’epíleg no pot ser un altre. L’economia de l’Alt Penedès encara té molt a dir en el context del país i atresora potencials per liderar determinats segments d’activitat industrial i, si s’orientés tàcticament, tecnològica. Pel teixit empresarial ja existent i per les condicions competitives la gran oportunitat la trobem en l’impuls d’un pol agroalimentari que podria ser referència europea.
Els promotors d’activitat tenen molt en compte que en aquesta comarca hi ha disponibilitat de sòl industrial i proximitat amb els principals pols de desenvolupament i coneixement, com també amb les infraestructures de mobilitat i connectivitat del país i, com a factor rellevant, està moblada amb companyies del sector logístic. Aquestes qualitats la fan particularment atractiva per a inversions provinents de l’exterior.
La cohesió interna i la concertació entre els agents socials, econòmics i polítics són essencials per espavilar un territori que, d’una altra manera, podria quedar a la deriva i sotmès a determinats corrents centrípets, sense poder de decisió. Això sí, quan l’Alt Penedès desperti...