Al sud marítim de la regió metropolitana hi trobem un territori abracadabrant. El topònim gens eufònic no dissimula l’economia més estrambòtica del país, a cavall del no gaire i del tot una mica.
El Garraf podria ser exemple d’una geografia minúscula i descompensada. Difícil d’entendre. Salvem els mobles només perquè s’hi viu molt bé; tant és així que està molt de moda com a destinació residencial. I no para de créixer, la població.
Entre setembre de 2016 i setembre de 2025 el nombre de residents s’ha incrementat un 13% per arribar als actuals 165.000. No és l’augment més rellevant de Catalunya, però sí el que ocasiona majors desequilibris.
En clau laboral i en la darrera dècada, el nombre d’afiliacions a la Seguretat Social ha crescut un 25,4%; mentre que els llocs de treball ho han fet en tan sols un 13,7% i el nombre d’empreses ha pujat un 1,8%.
Les dades revelen que hi ha un estancament notori en la xifra de centres de cotització, que no es correspon amb l’auge de la dinàmica poblacional. A més, resulta evident que cada vegada hi ha més ciutadans en exercici laboral que tenen la seva feina fora de la comarca; allò que se’n diu taxa d’autocontenció. El 43,4% dels treballadors i les treballadores que viuen al Garraf depenen d’empreses d’altres comarques.
Aquesta és la comarca de Catalunya amb la bretxa més accentuada entre llocs de treball disponibles i persones afiliades. Aquest barranc estadístic accentua amb severitat els dèficits de mobilitat -sobretot, el transport públic- i la manca d’inversions en infraestructures i equipaments que responguin a les necessitats d’una ciutadania de rutines dorments i hàbits semovents.
El Garraf és la comarca de Catalunya amb la bretxa més accentuada entre llocs de treball disponibles i persones afiliades
El dinamisme residencial a l’alça i la precarietat de sòl disponible per a l’activitat econòmica han fet d’aquest tros de món un enclavament immoderat. El Garraf és la comarca de Catalunya amb una incidència més alta del sector Serveis: les darreres dades dels VAB territorials destapen un 84,1% de l’activitat provinent dels serveis; només superada per l’oasi del Barcelonès (89,2%) i a enorme distància de la tercera i quarta posició, l’Aran (81,6%) i la Cerdanya (80,1%).
El districte amb capital a Vilanova i la Geltrú mostra un mosaic del tot descompensat, de resultes d’un 0,2% de l’activitat econòmica radicada en els mesters Primaris, un 6,4% dedicada a la Construcció, un 9,3% relacionada amb la Indústria i -com ja advertíem- un 84,1% capitalitzat pels Serveis. L’amenaça d’aquest model d’economia local la trobem en la seva vulnerabilitat als cicles depressius. És com una anatomia amb poc múscul i excés de greix.
La comarca que més s’apropa al teixit del Garraf és la del Maresme. Així i tot, aquesta darrera manté el pols de la Indústria (13,9%) i amb prou feines conté els Serveis (78,6%); sense caure, però, en la fragilitat paroxismal del Garraf. En la meridional de la província de Barcelona, la dissecció del calaix de Serveis ve a corroborar que prop del 30% es concentren en l’administració pública i un altre 30% corresponen al comerç i l’hostaleria, mentre que les activitats immobiliàries, tècniques, administratives i financeres provoquen un 40%.
Un PIB per càpita molt inferior de la mitjana catalana
Mirat des d’un altre punt de vista, si el nombre d’empreses s’ha estancat i la població continua creixent es fa obvi que el predomini esclafador dels Serveis està orientat al consum final; en concret, al pentàmer del comerç, l’hostaleria, la cultura, la salut i el lleure.
Per tot i per tant, la fotografia ens deixa entreveure un territori basat en una economia de desgast, poc contributiva i exageradament depenent de la capacitat adquisitiva dels particulars. Alerta! El PIB per habitant al Garraf és inferior als 26.000 euros; lluny de la mitjana catalana (37.259 euros). No anem bé.
El contrapunt ens el proposa l’Índex de Competitivitat Territorial que edita la Federació Empresarial del Gran Penedès. Segons aquest informe anual, el Garraf es troba en la 9a posició com a comarca més competitiva de Catalunya; tot just per darrere del Maresme (8a) i per davant de l’Osona (9a).
Segons l’Índex FEGP, el Garraf excel·leix en els epígrafs d’accessibilitat als mercats de clients i proveïdors i a la informació (de nou, únicament superada pel Barcelonès); volums de mercat i activitat; esperit emprenedor i dinamisme empresarial i, finalment, qualificació acadèmica de la població i recursos per a l’educació i la formació professional. Resulta que aquests són els seus atributs més potents.
El districte del massís balconer al mar és una geografia paradoxal, certament. Els avantatges competitius no tenen correspondència amb un necessari creixement sostingut i un exigible equilibri entre els vectors poblacionals i el dinamisme econòmic. Quan es va reconèixer la crisi del 92, algú va qualificar el Garraf com una boia enmig d’un naufragi; era l’excepció. Avui sembla que la deriva ens porta a la inestabilitat.
El Garraf és particularment propici per a l’atracció d’inversions orientades a les activitats de transformació avançada
Davant d’aquesta diagnosi, les administracions locals -totes a l’una- haurien d’endegar directrius per harmonitzar els increments i provocar l’establiment d’empreses de component tecnològic. L’entorn és particularment propici per a l’atracció d’inversions orientades a les activitats de transformació avançada. Hi ha un soci de luxe ben a prop com és la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la seva Escola Politècnica Superior d’Enginyeria amb seu a Vilanova i la Geltrú.
Activar o posar en valor les potencialitats de la comarca del Garraf passa per una aposta coral en què s’estableixin complementarietats i es reivindiquin com a peremptòries les millores de la mobilitat i la dotació d’infraestructures i equipaments que responguin a l’escenari d’emergència.
Qui plora amb els seus ulls és víctima d’un pleonasme. Tot s'acaba en plors, i també les llàgrimes s'eixuguen.