Quan cal visitar les urgències pediàtriques?

Hi ha certs supòsits de febre, dolor, diarrea i vòmits, tos, mal de cap, ferides i reaccions al·lèrgiques en els quals és recomanable visitar urgències

Una pediatra i un pacient en una imatge d'arxiu | iStock Una pediatra i un pacient en una imatge d'arxiu | iStock

Quan el nostre infant està malalt és normal que ens angoixem, va amb la condició de ser pares, fins i tot quan es tracta d’un refredat. A continuació, us detallem uns supòsits en els quals cal visitar les urgències pediàtriques de manera immediata.

En cas de febre si l’infant:

  • Presenta taques petites a la pell de color vermell fosc o morat que no desapareixen en estirar la pell.
  • Està decaigut, irritable o plora excessivament sent difícil calmar-lo, és a dir, hi ha una afectació de l’estat general.
  • Presenta rigidesa de coll.
  • Té convulsions o ha perdut la consciència.
  • Té febre persistent que no respon a antitèrmics.
  • És menor de tres mesos.

En cas de dolor, es recomana administrar analgèsia a casa i visitar urgències si l’infant presenta:

  • Dolor fort, inusual o continu a nivell abdominal o testicular.
  • Dolor toràcic fort i inusual.
  • Mal de cap que no cedeix amb analgèsia.
  • Otàlgia que no cedeix amb analgèsia.
  • Mal de coll acompanyat de febre alta.

Si l’infant té diarrea o vòmits cal anar a urgències si:

  • És menor de dos mesos.
  • Els vòmits són persistents, no tolera líquids o vomita tot i no menjar res.
  • Fa més de vuit deposicions al dia o aquestes són amb sang.
  • Té alguna malaltia crònica (diabetis, insuficiència renal...)
  • Porta més de sis hores sense orinar.
  • Plora sense llàgrima o té els ulls enfonsats.
  • Presenta vòmits verdosos que contenen sang o semblen en “pòsit de cafè”.
  • Presenta mal estat general, hipoactivitat o està molt decaigut.

En cas de tenir tos si:

  • S’acompanya de dificultat respiratòria (es marquen les costelles i s’enfonsa l’estèrnum, se senten xiulets, respira molt ràpidament o de forma agitada...).
  • Té febre que dura més de tres dies.
  • Té mal d’orella o supuració.
  • La tos i els mocs persisteixen més de 10-15 dies.
  • Expectora sang.

En cas de mal de cap si:

  • Té febre, presenta mal de cap intens i vomita diversos cops.
  • Dorm molt, més de l’habitual, o és difícil despertar-lo. O si, per contra, està molt irritable.
  • Té convulsions.
  • Presenta altres símptomes neurològics: per exemple, no hi veu bé, no mou bé els braços o cames, camina o parla amb dificultat...
  • És molt intens i no respon al tractament habitual.

En cas de traumatisme cranial si:

  • Vomita.
  • Presenta mal de cap intens o progressiu.
  • Està confós, somnolent, irritable o costa molt despertar-lo.
  • Presenta moviments anormals, debilitat o formigueig a les extremitats, li costa caminar, parla o hi veu malament o té les pupil·les de diferent mida.
  • S’observa sortida de líquid o sang pel nas o orelles.
  • Presenta qualsevol símptoma estrany o preocupant.

En cas de ferides si:

  • Les ferides són profundes.
  • És una mossegada.
  • Són cremades greus o cremades de qualsevol tipus a la cara o genitals.

En cas de reacció al·lèrgica si:

  • Hi ha aparició d’una erupció important a la pell acompanyada de picor.
  • Té inflamació a la cara, mans, llavis o llengua.
  • Presenta dificultat respiratòria i per empassar.
  • Presenta dolor abdominal o vòmits.

En cas de símptomes cardíacs si:

  • Presenta una freqüència cardíaca ràpida que no cedeix.
  • Té palpitacions o sensació d’opressió al pit.

Nadons de tres mesos si:          

  • Hi ha rebuig de l’alimentació.
  • Hi ha canvi de coloració.
  • Hi ha plor constant o gemec.
  • Hi ha una afectació de l’estat general.

Altres possibles situacions:

  • Ingesta de substàncies tòxiques o medicaments no prescrits.
  • Ingesta de medicaments en dosi superior a la prescrita.
  • Pacients amb malalties cròniques que tenen major risc de descompensació durant un quadre febril agut o infecciós.

Donada la situació de pandèmia actual, farem unes recomanacions excepcionals:

  • Davant de simptomatologia compatible amb la covid-19 (febre, tos, dificultat respiratòria, mal de cap, diarrees, pèrdua d’olfacte o gust…), tot i no trobar-se en un dels supòsits anteriorment citats, aconsellem adreçar-se a urgències o centre de salut per tal de fer un diagnòstic i aïllament ràpid, així com l’estudi de contactes pertinent.
  • Un cop el pacient ha estat diagnosticat de covid-19, els supòsits per reconsultar al servei d’urgències, si no s’ha decidit ingrés en el primer moment, serien els mateixos que en un nen sense coronavirus, és a dir, els que hem citat anteriorment.
  • Immunodeprimits, cardiòpates, pacients amb malalties neuromusculars, encefalopaties, malaltia respiratòria crònica i diabetis mellitus tipus 1 mal controlada, requereixen una valoració especial.
  • És probable que es faci un seguiment telefònic de la simptomatologia del nen després del diagnòstic i s’entreguin normes de reconsulta per escrit, sobretot en els pacients menors d’un any.

Tot i els supòsits esmentats, cal destacar que qui millor coneix el seu fill són els pares, de manera que, si no el veieu bé o us preocupa el seu estat general, visiteu el servei d’urgències.

Més informació
La pell seca: com hem de tenir-ne cura i podem restablir la hidratació?
Ictus: time is brain
Avui et destaquem
El més llegit