Ada Lovelace, la programadora del romanticisme

La filla de Lord Byron va avançar-se un segle a l’era informàtica anticipant el seu llenguatge i els múltiples usos que els ordinadors tenen avui en dia

Ada Lovelace va crear un primer llenguatge informàtic un segle abans a l'era de les computadores Ada Lovelace va crear un primer llenguatge informàtic un segle abans a l'era de les computadores

“Menjar, beure i estimar; res més té valor”. Lord Byron ha passat a la història com el gran representant del Romanticisme a la història de la literatura gràcies a frases com aquesta, de la seva obra La mort de Sardanàpal. Malgrat la seva brillant obra, els textos del poeta no són el seu gran llegat a la humanitat. Almenys en termes productius. L’herència més valuosa de Byron es diu Augusta Ada Byron, més coneguda com a Ada Lovelace pel seu matrimoni amb el comte de Lovelace; matemàtica i inventora del llenguatge de programació a mitjans del XIX, un segle abans de l’aparició dels ordinadors.

Malgrat el seu famós cognom, Ada Lovelace no va arribar a conèixer el seu pare, que va fugir d’Anglaterra abans del seu naixement, el 1815, i va morir només vuit anys després a Grècia. Es faria càrrec d’ella la seva mare, Annabella Milbanke, una aristòcrata de l'època coneguda per la seva peculiar afició a la geometria i les matemàtiques, el que li va valer el sobrenom de Princesa del paral·lelogram.

Milbanke va voler assegurar-se que la seva filla heretés el seu amor per les matemàtiques i va destinar la seva fortuna a procurar-li tutors de primer ordre a la Universitat de Londres, que la van formar de manera exclusiva. Habituada des de molt jove a moure’s entre els grups més elitistes d’artistes i científics, la seva emancipació com a matemàtica de primer nivell va arribar amb només 18 anys, quan va conèixer a Charles Babbage, un científic que havia aconseguit una certa fama amb l’estrambòtica idea de crear una calculadora mecànica. El problema era que no sabia com dur a la realitat el seu projecte. Qui li va donar llum, com no, va ser Lovelace.

La màquina de Charles Babbage i Ada Lovelace

La màquina de Charles Babbage i Ada Lovelace

Per fer-ho, la matemàtica es va fixar en el telar Jacquard, una màquina que estava revolucionant la indústria tèxtil gràcies a l’aplicació de targetes que li permetien aplicar dibuixos senzills sobre les teles. “La calculadora mecànica teixirà patrons algebraics de la mateixa manera que aquesta teixidora dibuixa flors i fulles”. I sobre aquesta idea va començar a treballar –sota pseudònim per a no ser censurada per la seva condició de dona- en un programa de targetes que, en teoria, tindrien la capacitat de calcular automàticament la seqüència de números de Bernoulli. I diem en teoria perquè el projecte de Babbage i Lovelace mai va arribar a concretar-se.

Lovelace apuntava que "les màquines analítiques podran fer qualsevol cosa, sempre que sapiguem com ordenar-li que ho facin”

Això no treu rellevància a la figura d’aquesta matemàtica. 100 anys abans de la fabricació dels primers ordinadors va ser capaç de descriure, dissenyar i explicar el funcionament de les targetes perforades que, finalment, s’utilitzarien al mitjans del segle XX com a primers llenguatges de programació. Tant és així que, el 1979, el Departament de Defensa dels Estats Units va reivindicar la seva figura amb la creació del llenguatge de programació ADA, clau encara avui per la seguretat en sectors com l’aeronàutica.

La gran capacitat matemàtica i la fe que tenia en la calculadora mecànica de Babbage van donar-li una capacitat visionària sobre el que els ordinadors podrien fer en un futur. Els seus textos mencionen com, gràcies a la programació, les màquines no només podrien fer càlculs matemàtics, sinó que també podrien desencriptar informació xifrada, interpretar símbols i serien un instrument per a la creació de diverses arts, com la literatura o la música. “Les màquines analítiques podran fer qualsevol cosa, sempre que sapiguem com ordenar-li que ho facin”, deia.

D’haver conegut a la seva filla, potser Lord Byron hauria ampliat la seva llista de coses per les que val la pena viure.

Més informació
El viatge sense frens de Bertha Benz
Els orígens anticapitalistes del Monopoly
John Brinkley, un metge com una cabra per avançar-se a la Viagra
Més dones enginyeres, si us plau
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit