Amb l’arribada de l’estiu, milions de persones es mouen per ciutats, pobles i platges del planeta. En alguns indrets, la pressió turística s’acosta als nivells prepandèmia —o fins i tot els supera—. I amb això tornen també les tensions: aglomeracions, impacte ambiental, infraestructures col·lapsades i una convivència sovint difícil entre residents i visitants. És aquí on emergeix una pregunta clau: Podem fer del turisme una experiència més intel·ligent, sostenible i beneficiosa per a tothom?
La resposta hauria de ser que sí, però només si aprofitem bé la tecnologia, les dades i, sobretot, si dissenyem les ciutats amb visió estratègica, no només com a postals d’estiu.
Quan una ciutat és realment “intel·ligent”?
El terme smart city es fa servir massa sovint com a eslògan. Però una ciutat no és intel·ligent perquè tingui wifi públic, sensors als fanals o una app turística. Una ciutat turística realment intel·ligent és, entre molts altres, la que:
- Usa dades en temps real per distribuir els fluxos de visitants i evitar la saturació
- Personalitza l’experiència segons el perfil del turista, les seves preferències o el seu idioma
- Integra IA per orientar, informar o recomanar activitats d’una manera més eficient
- Té un model energètic i de mobilitat sostenible, pensat tant per residents com per qui visita
- Té uns serveis urbans eficients i sostenibles gràcies a l’aplicació de tecnologies avançades
- I, sobretot, posa la ciutadania al centre: com conviu amb el turisme, com se’n beneficia o com el pateix
Una ciutat no hauria de ser un decorat, ha de ser un espai habitable, resilient i amb futur.
Una ciutat no és intel·ligent perquè tingui wifi públic, sensors als fanals o una app turística
Les dades com a ingredient clau per dissenyar polítiques públiques
Tenim alguns exemples propers: ciutats com Barcelona, València o Sant Sebastià ja han fet passos interessants. A la ciutat comtal, el sistema Smart Tourism Office creua dades de mobilitat, reserves i afluència per orientar la promoció turística i evitar colls d’ampolla. A la capital del Túria, l’ús d’intel·ligència artificial i dades del mòbil permet anticipar pics de visitants per ajustar serveis i transport. I Sant Sebastià aposta per un turisme gastronòmic sostenible i de qualitat, treballant amb petits negocis i agents locals.
Amb tot, aquesta proximitat no ens ha de fer perdre de vista projectes molt potents a escala internacional: Amsterdam, Viena o Copenhaguen no només usen dades, sinó que han definit límits i regles clares per preservar el benestar de la ciutadania. Tecnologia amb governança. És aquí on ens juguem molt. Les dades poden ajudar, però només si tenim clar què volem preservar i què volem transformar. Si no, acabarem optimitzant el que no volem perpetuar.
Les dades poden ajudar, però només si tenim clar què volem preservar i què volem transformar
Xatbots, aglomeracions i personalització
L’ús de la intel·ligència artificial també comença a deixar empremta: des de xatbots turístics en múltiples idiomes fins a sistemes de recomanació personalitzada que et proposen una visita menys massificada o que adapten continguts culturals al teu perfil.
D'altra banda, hi ha iniciatives que combinen IA i imatges en temps real per controlar l’afluència en platges o espais naturals i avisar l’usuari de forma predictiva. A més, alguns municipis ja fan servir models de simulació urbana per anticipar escenaris climàtics o d’impacte turístic i decidir abans d’actuar.
En un futur pròxim, veurem assistents virtuals locals, integrats a dispositius mòbils o ulleres de realitat augmentada, que explicaran històries del lloc, orientaran en idiomes diversos i enriquiran l’experiència... si es fa bé, amb sensibilitat cultural i respecte al territori.
Les ciutats turístiques han de deixar de competir per quantitat i començar a competir per qualitat, autenticitat i sostenibilitat
Convertir una ciutat en més intel·ligent no vol dir només posar-hi més tecnologia. Vol dir tenir una estratègia clara, valenta i adaptativa. Vol dir saber dir “sí” a iniciatives que generen valor compartit, però també saber dir “no” quan el model és insostenible o expulsa la vida quotidiana. En definitiva: les ciutats turístiques han de deixar de competir per quantitat i començar a competir per qualitat, autenticitat i sostenibilitat.
A l’estiu, potser toca caminar més a peu, mirar més amunt i projectar el futur de les nostres ciutats. Més concretament, en el nostre país, el futur de les ciutats, viles i pobles molt vinculats a la indústria turística. El futur del turisme, i les seves ciutats, serà intel·ligent… o serà invivible.