L’estiu ens convida a baixar el ritme i a elevar la mirada. Sense presses, sense agendes plenes, amb temps per pensar, revisar i reconnectar amb el que ens mou. O almenys, aquesta seria la meva recomanació. També el lideratge pot posar-se les xancletes. I potser és aleshores quan es torna més autèntic.
Hi ha una mena de saviesa estival que només es revela quan sortim del despatx —físic i mental— i entrem en un espai on les idees poden respirar. El lideratge, sovint atrapat entre reunions, pressupostos i decisions urgents, troba en l’estiu una oportunitat per tornar a ser lideratge amb consciència.
El calendari baixa de revolucions i el pensament s’allibera. En aquest entorn, és més fàcil practicar el que alguns ja anomenen lideratge slow: liderar des de la pausa, des de la perspectiva, des de la connexió amb el que realment importa.
No es tracta de fer menys, sinó de fer-ho millor. Amb més intenció i menys automatismes. La pausa permet veure els sistemes des de fora, detectar patrons, fer-nos preguntes que no ens fem habitualment i prendre decisions que ens arrossegaven per inèrcia, sense pensar.
Quan tens temps per escoltar-te, tornes a fer-te les preguntes importants:
- Estic liderant o només gestionant?
- Estic fent créixer les persones del meu equip?
- Cap on va realment la meva organització?
- Quin sentit té el que faig?
L’estiu és una gran oportunitat per reconnectar amb el perquè liderem, i no només amb allò que fem. A vegades, cal allunyar-se per veure-hi clar. El lideratge més humà que hem defensat en altres articles també implica cuidar el motor que l’impulsa. Un líder esgotat pot prendre decisions, però difícilment pot transformar o acompanyar i donar suport als equips.
La desconnexió no és un luxe, sinó una responsabilitat. I l’estiu pot ser la millor medicina per recuperar l’energia creativa, emocional i estratègica que el lideratge necessita.
Un estudi de la Universitat de Stanford va demostrar que caminar augmenta la creativitat fins a un 60%, perquè activa mecanismes cerebrals vinculats al pensament associatiu i la generació d’idees noves.
A més, segons investigacions en neurociència cognitiva, l’estat de “descans actiu” —com el que tenim quan llegim, contemplem o deixem volar la ment— activa la default mode network (DMN), una xarxa cerebral clau per a la introspecció, la memòria autobiogràfica i la visió estratègica a llarg termini.
En moltes cultures orientals, el temps lent i la contemplació són condicions essencials per prendre decisions clares i plenes de sentit. “Quan l’aigua s’atura, es torna transparent. Quan l’ànima descansa, s’il·lumina.”
Moltes bones idees neixen a la vora del mar, en una caminada llarga, en una lectura pausada o en una conversa sense pressa. L’estiu ens regala espai mental. I l’espai és condició de la innovació.
Et proposo que, aquest estiu, apuntis idees sense pressió, imaginis escenaris, visualitzis com t’agradaria liderar el curs que ve. Potser allà hi ha llavors que val la pena sembrar.
Sí, les xancletes són comoditat. Però també són una metàfora d’un lideratge més humà, menys encotillat, més flexible, més present. Menys jeràrquic i més inspirador.
Quan al setembre tornis a posar-te les sabates, recorda què vas pensar quan anaves amb xancletes. Potser allà hi havia una pista de cap a on vols anar.