Ubicat en un edifici modernista del 1918, al restaurant La Dama s'hi accedeix des d'una opulenta porta de ferro que dona a la Diagonal, 423 (Barcelona). El porter és qui indica l’entrada i acompanya fins a la porta de l’entresol (que era la planta noble en aquell moment) d’aquest bell immoble de l’arquitecte Manuel Sayrach. La Dama va néixer com a club social gairebé secret el 1984. Des de fa uns anys es va obrir a tot el públic convertint-se en un dels menjadors més elegants i desitjats d'aquesta part de l'Eixample.
Restaurant La Dama: ahir i avui
No costa inspirar-se i imaginar aquests bells murs de paper pintat en un verd tropical, acollint el més granat de la classe burgesa de finals del segle XX. Redecorat fa uns anys, el menjador principal manté el seu aire regi amb miralls, velluts i tapissos, encara que amb una posada a punt més que notable en colors i acabats molt més lluminosos. La discreta reputació d'aquest establiment el va forjar com a punt de trobada única per a barcelonins influents i estrangers necessitats de conèixer el vibe de la ciutat. Amb motiu de les Olimpíades del 1992 Frank Benavent, un dels seus propietaris, presumia d'haver assegut a les seves taules totes les cases reials que van visitar la ciutat amb motiu dels Jocs. Després d'un tancament breu, el 2015, Jose María Parrado i Jordi Espuch van reobrir el negoci per després passar a mans de Mariana Isaza, responsable de la cuina, i l'artista plàstic Peter Cauro el 2017. Actualment, és propietat de l'empresari Yasin Saleh, amb tradició hostalera en locals a Londres i els Estats Units. En aquest sentit, tots els propietaris han buscat que el restaurant continuen sent un escenari singular susceptible de figurar a totes les agendes.
La Casa Sayrach, un edifici modernista singular
La particularitat de la Casa Sayrach radicava al desnivell de l'antiga Avinguda Argüelles (actual avinguda Diagonal, 423-425) i al carrer Universitat (actual Enrique Granados). Als quatre menjadors de la planta noble -Sayrach, Saló Modernista, Saló Oriental i Saló Privé- entra la llum pels finestrals d'arc en mig punt i per miradors arrodonits que, des de l'entresol i fins a la teulada ondulada, adornen la cantonada de l'edifici. Va ser Manuel Sayrach i Carreras, fill del propietari de l'edifici, Miguel Sayrach Calabaza, qui va resoldre el problema dissenyant l'edifici malgrat que en aquell moment encara no tenia el títol d'arquitecte per qui va ser Gabriel Borrell i Cardona qui va signar el projecte.
El romanticisme d'un edifici tan particular coexisteix a taula amb això tan cosmopolita ja de servir un steak tàrtar. En els seus 40 anys d'història la carta del restaurant ha virat d'aquella primera cuina catalana i francesa tan clàssica que dominava al començament el xef Josep Bullich, a una amalgama de plats que, si bé, es troben a gairebé tots els restaurants, aquí brillen en producte. Ja no serveixen aquell suquet de llamàntol amb castanyes, sinó uns espaguetis amb llamàntol i bitxo (picants). Altres especialitats italianes com la burrata de Puglia amb tomàquets de temporada també s'han obert pas en carta. La caça i el cérvol també han deixat lloc al carpaccio de vieires. Els canelons amb bolets i salsa de tòfona en tàrtar de tonyina Bluefin. Entre els principals es mantenen plats de tall clàssic com el llenguado a la meunière (42 euros), el coquelet de pollastre marinat amb farigola i all (26 euros) i un espectacular Wellington de Magret d'ànec amb tòfona fresca i bolets per a dos (32 euros).
Els nostàlgics del lloc (i que recordin aquell bufet abarrotat d'ampolles obertes de diferents mides) trobaran a la carta de vins i xampanys un motiu de record. Ben assortida com sempre i amb referències de gairebé tots els continents, s'agraeixen vins a copes ben escollits. A les postres es manté el seu extraordinari pastís tatin amb crema de vainilla artesana i s'ha retirat l'assortiment de formatges.
Cocteleria en una barra Art nouveau
La millor manera d'acabar (o començar) el menjar és amb un còctel a la barra; un bar íntim d'inspiració art nouveau que aprofita la singularitat del saló per rebre el comensal sota una original porta ornamentada. Influències clàssiques (no falten glops clàssics com l'Old Fashioned, el Kir Royale o el Disaronno Sour) amb subtils interpretacions contemporànies que complementen a la perfecció l'eclecticisme i la sofisticació del restaurant.
Un prestigi reviscut sota la seva nova direcció que busca fusionar els fonaments atemporals del millor servei en un restaurant d'aquesta categoria amb les noves apetències culinàries de les noves generacions. Això tan manat i tan cert a vegades ha de canviar perquè tot continuï igual.
Restaurant La Dama
Av. Diagonal, 423, 08036 Barcelona
932 09 63 28
Preu mitjà: 50 euros