Cada setmana, durant tot un any, s’han publicat entrevistes a VIA Empresa en les quals figures rellevants de l’economia i la societat expliquen la seva visió, reflexions i també les claus d’assumptes que ens afecten. Ho expliquen sense pèls a la llengua. En les entrevistes d’aquest any s’ha parlat molt de feminisme, diversitat, salut, edatisme, segona oportunitat, networking, tecnologia, presa de decisions, finances, comerç, també del Barça.. i, per descomptat, d’empreses.
A continuació es relacionen deu entrevistes d’impacte d’aquest 2022, amb més lectors, tot i que només són una petita mostra del que s’ha publicat.
1. Eva Vila-Massanas, consultora i empresària | “La incertesa fa perdre la son als directius, però no ho poden dir”
Experta en finances, màrqueting i direcció, lidera la consultora WeEQUAL, especialitzada en treure partit a la diversitat de les plantilles. També participa en WERock Capital, formada per una seixantena de dones inversores. Parla cinc idiomes. Ha treballat als Estats Units, Alemanya, Regne Unit, Itàlia i a l’Estat espanyol. En l’entrevista explica la seva experiència de broker als Estats Units –“Malauradament, era un món agressiu, masclista, amb droga i prostitució, que s’assemblava molt al film El lobo de Wall Street protagonitzat per Leonardo DiCaprio”– i de directiva per Europa –“El que més m’ha impressionat d’Alemanya és la gran desigualtat de gènere que hi ha allà”–. També analitza i defineix que fa un consultor d’empreses: “És com un metge, arribes a una empresa, fas un diagnòstic basat en dades i és objectiu. A partir d’aquí, veus el que s’ha de canviar i deixar de fer. Al final aquest és el meu rol. Veure el diagnòstic i el que has de fer a mitjà i llarg termini”. I dona consells com aquest: “Recomano a totes les dones que vulguin ser directives fer networking i més en un país com el nostre on és important els llaços personals”.
2. Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers | "Molts dels que van marxar per l'1-O, van tornar passat el temps"
Una dada a tenir en compte: de la quinzena d’entitats bancàries amb seu a Catalunya que hi havia fa 20 anys, només queden Caixa Guissona i Caixa d’Enginyers. Aquesta última és una cooperativa d’estalvi i crèdit, amb 55 anys d’història i 215.000 socis, dels quals menys del 30% són enginyers perquè també acull professionals de l’educació, salut, advocacia, ... i autònoms de tots els sectors. “Sempre ens hem enfocat als professionals”, subratlla Cavallé per descriure l’especificitat d’aquesta entitat que ha sabut expandir-se per l’Estat, però amb un model diferent: “Fora de Catalunya som una banca especialitzada en empreses i enginyeria, mentre que aquí ja som una banca a l’ús”. Explica la filosofia i l’estratègia de Caixa d’Enginyers: “Les oficines són vitals també per guanyar proximitat. Ser-hi presencialment et permet impregnar-te en aquella societat, i ho has de fer amb equips que formin part d’aquelles poblacions. Si estem a Vic, estem amb les entitats de Vic i som de Vic. No volem créixer per créixer”.
3. Josep Ametller, cofundador i CEO d’Ametller Origen | “Som capaços de transformar el món venent bledes”
Des dels orígens pagesos a la parada al mercat, la primera botiga i a un model d’integració vertical que inclou l’agricultura, la fabricació i la distribució. Precisament, Josep Ametller afirma que aquest model “és just el contrari del que recomanen a les escoles de negoci", però els ha funcionat. Mai no han volgut “vendre el mateix que els altres, sinó productes diferencials i singulars”. Per exemple, paguen més el litre de llet al ramader per obtenir una matèria primera amb més greix i proteïna per elaborar els seus iogurts. “El que importa és la màxima qualitat del producte a un preu el més competitiu possible”. Detalla que una de les estratègies també passa per escollir bons partners, les “aliances” amb productors i cuiners locals com Hideki, “el millor sushi japonès de la ciutat”, Nandu Jubany o amb proveïdors com Balfegó per productes com la tonyina.
Josep Ametller és el cofundador i CEO d'Ametller Origen. | Carolina Santos
4. Jaume Llopis, professor emèrit de l’IESE i senador del FC Barelona | “El Barça va cap a una societat anònima, és irreversible”
Amb una llarga experiència en el món de l’empresa –ha participat en una quarantena de consells d’administració de grans corporacions– i coneixedor de les interioritats del Barça. Va ser directiu amb Josep Lluís Núñez, Joan Gaspart i vinculat a l’Elefant Blau de Joan Laporta, amb el qual va trencar peres quan aquest va ser incapaç de retenir Leo Messi. Actual membre del Senat del FC Barcelona. Amb números i dades, el professor Llopis argumenta que el club acabarà sent propietat de fons d’inversió per la incapacitat de tornar el deute. Ho diu ben clar: “El Barça va cap a una societat anònima, cap a una SAD, no hi ha una altra solució. És irreversible. Tot i que Laporta ha dit que, mentre ell sigui president el Barça no serà una SAD, hi ha una qüestió: des del meu punt de vista, crec que el deute no es podrà tornar mai a la vida, ni que es guanyin deu champions seguides. Si l'equip va bé, aguantaran els primers anys, però arribarà un moment en que els creditors voldran que se'ls retorni el capital i això no serà possible. Llavors, aquests creditors es convertiran en els nous socis del FC Barcelona”.
5. John Carlin, periodista | “Messi ha estat la meva religió, però m’ha defraudat”
El periodista reivindica que “el retorn a la vida del Barça és el més dramàtic que s'ha vist des de Llàtzer”. Fidel a la seva personalitat, Carlin va parlar sense embuts i va deixar una bona col·lecció de frases i pensaments sobre el futbol, la vida i, també, sobre Leo Messi: “Messi s'hauria d'haver quedat a jugar al Barça de franc. Hauria estat una victòria que hauria fet furor per a la resta dels seus dies. El Barça ha de tenir sempre Messi al seu cor”, “Messi hauria estat molt més feliç si hagués fitxat pel Manchester City”. I també va tenir paraules, crítiques, per al president del club: “Laporta és una persona amoral, com tants i tants al món del futbol”.
6. Therese Jamaa, vicepresidenta de Huawei | “Barcelona ho té tot”
Un referent del sector tecnològic per la seva trajectòria com a directiva de Vodafone Global, Qualcomm Europe i, des del gener de 2022, de Huawei, de la qual n’és vicepresidenta a Espanya. També és la directora general de GSMA, la patronal internacional organitzadora del Mobile World Congress. Nascuda a Beirut, de pare libanès i mare armènia, porta 20 anys a Barcelona. En l’entrevista parla del potencial de la capital catalana: “Barcelona ho té tot. És una ciutat acollidora, innovadora, amb molta cultura i m’encanta. Estem molt ben connectats amb la resta dels països i del món”. I recorda que el Mobile World Congress ha atret empreses i innovació, però que Tech Barcelona també està fent “molt bona feina”, amb les companyies que formen part de l’ecosistema. Anima a “sortir a promocionar Barcelona arreu del món i dir-los que són benvinguts”.
7. Gabriel Jené, director de La Mallorquina i president de l’associació comercial Barcelona Oberta | “Ciutat Vella no s’ha recuperat de la pandèmia”
Parla de l’evolució d’aquesta empresa familiar –amb el canvi de generació, “els processos són més participatius”– i de Barcelona Oberta, la federació d’associacions que “defensa i representa el turisme de compres, que vol preservar el comerç de centralitat”, aquell que, a diferència del comerç de proximitat, necessita del visitant. En aquest punt, és crític cap a l’administració: “Hi ha una manca de respecte i promoció cap al comerç de centralitat, i això es veu en la mobilitat. Hi ha un problema d’accessibilitat per visitar el centre de Barcelona”. Per això, exigeix que “s’ha de facilitar l’accés del visitant, millorar la mobilitat, tenir un major transport públic metropolità”. Es la veu del comerç de centralitat.
8. David Cabero, director general de BIC Europe | "35.000 decisions en un dia, però poques són molt importants"
Està al capdavant del fabricant dels coneguts bolígrafs, encenedors i maquinetes d’afaitar de la marca BIC i també presideix la Cambra de Comerç de França a Barcelona. És l’autor de Decidiendo en tiempos de paz y de guerra (Seurat Ediciones, 2022). En l’entrevista parla del boli BIC com a símbol social, dels nous líders, de les relacions econòmiques entre França i Catalunya, de la teoria dels cercles de control, influència i frustració, però sobretot de la presa de decisions. Adverteix que "l'èxit depèn de la sort i la capacitat de decidir bé. No decidir per por és un problema" i destaca que "el líder tindrà èxit si té un interès genuí i veritable per la gent".
9. Josep González, president de la Fundació Pimec | “Les malalties de salut mental s'han agreujat a les empreses"
Ha presidit la patronal Pimec durant 30 anys i, al deixar-ho, el febrer de 2021, es va mantenir al capdavant de la Fundació Pimec. Des d’aquesta entitat desenvolupa una àmplia acció social que va des de la defensa de la segona oportunitat pels empresaris que han fracassat a la cura de salut mental, l’edatisme (discriminació laboral per edat), la sostenibilitat o el món rural. En l’entrevista desgrana els problemes dels empresaris, autònoms i treballadors: sobre la segona oportunitat –"Som igual d’emprenedors que els nord-americans, però aquí és molt més difícil tornar a començar"–, la salut mental –“s’està greujant”– o l’edatisme –"No es pot discriminar la gent per la seva edat. Avui estem vivint amb algoritmes que discriminen". I carrega contra les traves que posa l’administració al desenvolupament empresarial: "Em sap greu dir-ho perquè sóc català i estimo Catalunya, però el tràmit d'una llicència aquí triga més temps que en qualsevol altra comunitat".
10. Charlina Vitcheva, directora del Departament d'Assumptes Marítims i Pesca de la Comissió Europea | “L’economia blava a Catalunya, estem preparats?”
La búlgara Charlina Vitcheva té, entre altres objectius, l’impuls de l'economia blava. L’abril passat va viatjar a Barcelona per parlar amb els representants del sector, des de l’administració a les confraries de pescadors. Després d’aquests contactes, en l’entrevista, va indicar que s’havia reunit “amb el col·lectiu pesquer català, amb la gent que realment està experimentant els beneficis i dificultats de la professió, i puc dir que estem completament alineats amb els objectius de l'economia blava a llarg termini”. Del col·lectiu, es va quedar amb la idea que li van transmetre que són "persones responsables, assenyades i innovadores”.