Poesia als consells i les fàbriques

El professor d'economia i catedràtic a l'Iese Antonio Argandoña presenta el seu darrer llibre, La Empresa, una comunidad de personas, sobre la dimensió humana de l'acció corporativa

El caràcter col·lectiu del propòsit de l'empresa demana la participació de tots els nivells productius | iStock El caràcter col·lectiu del propòsit de l'empresa demana la participació de tots els nivells productius | iStock

"En la meva carrera només he esperat 20 anys per editar dos autors: Albert Camus i el professor Antonio Argandoña", explica el fundador de Plataforma Editorial Jordi Nadal. Les propostes del professor Argandoña, especialment aquelles que volten sobre el paper de l'ètica en l'activitat empresarial, han marcat diverses generacions de molts dels protagonistes de l'activitat econòmica del país. El mateix professor Argandoña, cercant l'arbre genealògic de les idees que l'han portat a escriure La empresa: Una comunidad de personas (Plataforma Editorial, 2022), reconeix com el significat de la cosa econòmica que vol imprimir en ell està cada cop més instaurat a tots els nivells de l'economia. La dimensió humana, familiar fins i tot, de l'estructura empresarial, és del tot essencial per a entendre la seva activitat en l'actualitat. "Hem d'acostar l'industrial al poeta i el poeta a l'industrial", afegeix Nadal.

Si el propòsit i els valors de l'empresa generen millors rendiments econòmics – quelcom que no es nega en la presentació – no és el que interessa aquí. "El propòsit d'una empresa és una cosa molt seriosa – argumenta el mateix Argandoña – quines necessitats de la societat vull atendre? I quines necessitats de les persones de l'empresa puc atendre perquè ells puguin servir la societat?". El valor col·lectiu que pot aportar l'activitat econòmica a la comunitat on s'integra està al centre, segons la concepció d'Argandoña, del que vol dir ser empresari. Si els reguladors que van aprendre de l'escola de Chicago parlaven d'un trickle down dels beneficis, el catedràtic veu un degoteig de les cures i el valor social: "El treball dels directius és cuidar els empleats, el dels empleats és cuidar dels clients, i uns clients satisfets cuiden dels accionistes", raona.

Argandoña: "El treball dels directius és cuidar els empleats, el dels empleats és cuidar dels clients, i uns clients satisfets cuiden dels accionistes"

Contra la idea que l'únic paper de l'empresa és generar benefici a qualsevol cost, Argandoña veu al nucli de l'activitat productiva un profund caràcter humà. "Els stakeholders són primer de tot persones, que han de tenir cara i noms". La manca de consciència personal en alguns dels pisos més alts de les seus corporatives del país pot ser un gran obstacle per al seu èxit i la seva integració en la comunitat. "La visió correcta dels stakeholders – explica el professor – és veure'ls com persones, amb les seves necessitats concretes".

Quan això no s'ha fet, quan s'han generalitzat visions de l'economia que prioritzen el benefici, és quan sorgeixen els "problemes". Si actua així, critica l'autor, "l'empresa no compleix el seu contracte social". El caràcter humà roman important no només amb aquell trickle down, sinó també quan es mira de baix cap a dalt. Una identificació personal amb els lideratges de l'empresa ajuda molt a traslladar el seu propòsit – contribueix, fins i tot, al fet que el propòsit sigui col·lectiu. El domini que sovint es veu de les finances sobre moltes grans empreses, dels fons d'inversió com a propietaris "sense cara" de grans corporacions, trenca aquesta cadena de sentit. "Amb l'empresa sense propietaris, amb un fons que vol treure benefici i res més – avisa Argandoña – em pregunto, qui mana aquí?".

Quan les relacions entre l'estructura corporativa són un flux bilateral, quan els treballadors aporten i els directius cuiden, és quan el propòsit, els valors i les idees de l'empresa són especialment efectives – no perquè es traslladin més a tots els nivells, sinó perquè sorgeixen de tots els nivells. "El més important no és que la gent accepti el propòsit de l'empresa, sinó generar-ho entre tots", defensa el professor, que considera essencial que l'estructura de la companyia "participi de la vida dels treballadors". Els empleats, reivindica, no són "només peces d'una màquina que l'empresari necessita que funcionin" – són, com qui torna a la portada en tancar el llibre, una comunitat de persones.

Cas pràctic

El degà del Col·legi d'Economistes Carlos Puig de Travy, en el rol d'amfitrió de la presentació del llibre, recull algunes de les cites centrals del llibre d'Argandoña. El professor, que rebutja el caràcter exclusivament teòric del seu plantejament i incita a què es posi en pràctica una visió humana de l'empresa, defensa – com recull el degà – que "L'ètica a l'empresa comença com a exemple de l'alta direcció, però ha d'estar present en tota l'organització: és una tasca personal i col·lectiva". Per buscar l'aterratge de les idees que es presenten a L'empresa: una comunitat de persones, el Col·legi aporta l'exemple pràctic de l'empresa teknics i la seva idea de la instauració del propòsit empresarial en la seva activitat.

Nadal: "Hem d'acostar l'industrial al poeta i el poeta a l'industrial"

"Dirigir l'empresa per missions era el mitjà per treballar amb el sentit que anhelàvem i no aconseguíem estendre", narra Jordi Bolea, director general de la companyia, que recorda com la creació col·lectiva d'un propòsit empresarial era fàcil quan l'empresa – una proposta d'enginyeria avançada per a solucions de packaging – era més petita i tothom tenia un accés molt proper a la presa de decisions de la firma. Amb el creixement, arriba un punt de certa desconnexió amb el personal. "Ens adonem que contractem gent per uns coneixements, però que quan treballem per propòsit costa molt estar alineats", lamenta.

La clau, segons la responsable del departament de persones de teknics Eva Llinàs, era que la feina per propòsit es fes de forma comunitària – quelcom, reitera, "molt més fàcil al principi". La integració del conjunt de la plantilla a la creació del propòsit de l'empresa, fins i tot des d'abans de la seva contractació. "Els valors de l'empresa no s'han imposat, sinó que ho han fet els treballadors, des dels directius fins a la darrera persona que s'ha incorporat". Un cas d'èxit en l'aplicació de la gestió del propòsit que el mateix Argandoña acompanya amb una reflexió que, per a Puig de Travy, és clau per entendre què ha de ser l'empresa al segle XXI. "Necessites totes les persones de l'empresa, perquè les idees vindran d'elles: dirigir és servir".

Més informació
L'empresa familiar fa broma
Inversions 101, l'estalvi al món digital
Què fer quan s'aixequen els morts
Avui et destaquem
El més llegit