Segons la gent que el coneix, Francisco Reynés Massanet és un home pràctic, discret, de poques paraules, no gaire partidari de sortir als diaris i molt enfocat a la construcció d'equips sòlids de treball i a la creació de valor pels accionistes de les empreses que dirigeix. En el primer aspecte i sense oblidar la seva base acadèmica industrial, es tracta d’un executiu que estableix estratègies destinades bàsicament a l’increment de l'Ebitda, el valor del dividend i la cotització a borsa de les “seves” empreses.
En el segon aspecte, procura un retorn econòmic generosament adequat al seu esforç i a l'esforç que demana als seus col·laboradors més immediats i organitza magnifíques sessions de team building, una tècnica de lideratge compartit tremendament eficaç de la que en va ser pioner quan aquesta fórmula encara no havia estat ni tan sols batejada amb aquest nom. Nascut a Palma l'any 1963, antic dofí in pectore d’Isidre Fainé, vidu i casat en segones núpcies amb Cristina Valls-Taberner, filla d’una rellevant nissaga de banquers d’origen català establerts des de fa dècades a Madrid, té cinc fills (tres i dos) i viu a cavall entre Madrid i Barcelona, amb freqüents escapades a Mallorca i l’Empordà, on té sengles refugis de vacances i caps de setmana.
Es tracta d’un executiu que estableix estratègies destinades bàsicament a l’increment de l'Ebitda, el valor del dividend i la cotització a borsa de les “seves” empreses
Els Valls-Taberner són una família històricament vinculada a l’Opus Dei i al Banco Popular, fundat a Madrid l'any 1926, tot i que no consta que Cristina ni el seu pare Javier, traspassat l’any passat, siguin o hagin estat mai membres de l’Obra. Des de l'any 2017, el Popular pertany al Banco Santander, que el va comprar per un euro davant la seva manca de liquiditat. Estudiant aplicat, va cursar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya, va fer un MBA a l’IESE i abans d’entrar a l'òrbita de la Caixa va treballar a Dogi (sector tèxtil), al grup Volkswagen (automoció) i a Johnson Controls (eficiència energètica), cosa que li va permetre treballar a Alemanya, Regne Unit i els Estats Units. Més tard va entrar al món de La Caixa, on va ser director general de Criteria i com a tal va tenir diferents responsabilitats a Aigües de Barcelona, Segurcaixa, Adeslas, Port Aventura i Boursorama.
Esportista, poliglota i amant de la història
A banda de la feina, Reynés, és un apassionat del motociclisme que circula sobre dues rodes sempre que pot, és client habitual del Circuit de Montmeló i sol practicar altres esports com ara l’esquí i, sobretot, la navegació, sempre que aconsegueix enfilar-se al seu vaixell a la seva estimada Mallorca on viuen pares, amics i altres familiars. Parla un castellà i un català perfectes, ho fa amb accent mallorquí sempre que vol i s'expressa en anglès, francès o alemany com un nadiu, gràcies a les seves responsabilitats empresarials anteriors.
A més d’industrial i financer, Paco Reynés també és un gran lector de llibres d’història i un humanista amb consciència social que quan s’ha donat el cas, ha treballat per contenir els preus i ajudar energèticament des de Naturgy a famílies necessitades i grans col·lectius, com per exemple els hospitals de campanya que es van implantar a Fira de Barcelona i IFEMA en temps de la pandèmia de la COVID. Es tracta, en altres paraules, d’un home fet a ell mateix, com ho és Isidre Fainé, que procedeix d’una coneguda família de classe mitjana mallorquina que havia conegut temps més favorables. El fet de ser dos self made men i la seva mútua capacitat de treball, han estat probablement els factors principals de la seva identificació personal i professional.
Reynés també és un gran lector de llibres d’història i un humanista amb consciència social
Actualment, Reynés és president executiu de Naturgy, càrrec pel qual va ser proposat pel mateix Fainé en un moment en que l'empresa encara no havia canviat de nom i ja era considerada la joia de la corona de Criteria. Fainé li confiava així la presidència de Gas Natural Unión Fenosa per centrar-se en la presidència de Criteria i la Fundació 'la Caixa'.
Un gegant multinacional
Naturgy és un gegant de l'energia que té el seu precedent a Gas Natural i les seves arrels històriques en aquella primera Catalana de Gas que va fer gran el gran Pere Duran Farell. En el decurs de la seva història, la companyia ha passat de dir-se Catalana de Gas a dir-se Gas Natural; de dir-se Gas Natural a dir-se Gas Natural-Unión Fenosa, i de dir-se Gas Natural-Unión Fenosa a dir-se Naturgy. Quatre denominacions que probablement caracteritzen els quatre grans moments de la companyia. Una primera fase de creixement, quan Catalana de Gas va absorbir Gas Madrid i algú va pensar que calia superar determinats recels; un segon moment on Unión Fenosa va entrar a l'accionariat després d’una OPA que havia creat algunes tensions entre totes dues i una darrera, quan ja havien entrat al consell d'administració els tres fons d'inversió que en controlen el 65%: CVC (20’5%), GIP (20’6%) i IFM (14’5%). Criteria (hòlding inversor de la Caixa) n’ostenta un altre 26’7%. La resta està en mans de petits inversors.
Malgrat la seva fama d’especialista en finances, diuen que Reynés és un enginyer capaç de muntar i desmuntar qualsevol motor sense que li sobrin peces. Fidel a aquesta afició, quan va entrar a treballar a Gas Natural. Unión Fenosa va voler conèixer els engranatges més profunds que movien l'empresa, que de fet funcionava gairebé com dues empreses, i la va recompondre, segons expliquen els seus col·laboradors més propers, fent-li fer el gran turn around, el gran gir de 360 graus, que mostra actualment.
Malgrat la seva fama d’especialista en finances, diuen que Reynés és un enginyer capaç de muntar i desmuntar qualsevol motor sense que li sobrin peces
La seva carrera va començar a destacar definitivament l’any 2007, quan després de cinc mesos de treball com a director de recursos de Gas Natural, va passar a ser director del hòlding d'empreses participades de Criteria, just quan aquesta estava a punt de sortir a borsa. Un cop consolidada la col·locació, l'any 2009, va passar a Abertis, que presidia Salvador Alemany. Abans d’Abertis, Reynés havia dirigit la venda de Uniland, una empresa familiar del sector cimenter que va acabar en mans de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) i no va acabar sent contractat per Ciments Molins, a causa d’una cláusula de no competència que havia signat prèviament amb FCC.
Especialista en turn arounds
Arribat doncs a Abertis, hi va fer un dels seus famosos turns around segregant el negoci de autopistes del dels parcs logístics i el dels aparcaments, fent sortir a borsa Cellnex, la seva filial de telecomunicacions i centrant l'empresa en el negoci de les autopistes, que va acabar sent una petita joia internacional, líder mundial en quilòmetres construïts, finalment adquirida per una aliança entre l’ACS de Florentino Pérez i Mundys (abans Atlantia), propietat de la familia Benetton i el fons Blackstone. Actualment, Salvador Alemany, antic president d'Abertis, presideix SABA, l'antiga divisió d’aparcaments de l'empresa mare.
Un cop a Gas Natural-Unión Fenosa, i seguint fil per randa el seu llibre d’estil, una de les primeres coses que va fer va ser encarregar una auditoria que va donar com a resultat una depreciació d’actius equivalent a 4.900 milions d'euros. Dos anys després, l’any 2020, en va fer una altra que hi afegia altres 1.343 milions d’euros, 1.145 dels quals deguts a activitats desenvolupades a l’Estat i 198 milions d'euros a la República Argentina. Tot un repte per una persona avesada a revisar les interioritats dels artefactes que manega.
Cinc anys més tard, i com avançament del resultat d’aquell pla estratègic que cobria el període 2018-2023, el passat 24 d'octubre, Naturgy anunciava a la Comissió Nacional del Mercat de Valors una previsió d’increment d’EBITDA, que passa dels 5.000 milions d'euros als 5.400, un augment del dividend, que passa del 1’2 al 1’4 per cent, i una pujada del preu de cotització de la companyia que hauria passat dels 18 euros de l’any 2018 als actuals 26’68 euros per acció. A tot això cal afegir una millora de la inversió, que passa dels 1.900 milions d'euros de l'any 2022 als 3.000 milions d’euros d'enguany i un objectiu de deute, situat a finals d'any, en torn dels 12.500 milions d’euros.
Els tres raonaments que eviten perdre el temps
Com executiu, Reynes práctica allò que ell mateix anomena “la regla dels tres raonaments”. “Si amb tres raons diferents no ets capaç de convèncer el teu interlocutor, no cal que perdis més temps enraonant-hi: no el convenceràs mai”. Evidentment, cal que les tres raons siguin de pes, com ho demostra la seva espectacular carrera professional. Creixement, rendibilitat, millora del dividend i augment de la cotització a borsa, van ser justament els quatre punts principals del pla estratègic que Reynés va plantejar a la junta d'accionistes el mes de febrer de 2018, tot just acabat de ser nomenar president de l'empresa.
Reynes práctica allò que ell mateix anomena “la regla dels tres raonaments”
Fonts no tant amigables amb Reynés expliquen que avui dia Naturgy és una firma més focalitzada en el negoci financer que no pas en l’industrial, tot i que reconeixen avenços en matèria de descarbonització, creació d’energies renovables i racionalització de les inversions internacionals, que ha anat abandonant progressivament països amb poca seguretat jurídica per anar-se concentrant en estats altament desenvolupats, com Austràlia o Estats Units. En qualsevol cas, caldrà veure com acaba aquest turn around: si en un gran éxit financer beneït pels fons d’inversió i els mercats internacionals, o en el reforçament industrial d'una de les empreses d’origen català més global de la història. Fins i tot podria ser DEF que ambdues coses siguin compatibles, sota el parer d'alguns analistes. Perquè és que amb això dels turns around no se sap mai.