En un dels seus escrits, l'assessor financer Jesús Barreña recorda aquella vella maledicció bíblica que, més o menys, diu que l'avi funda una empresa, els fills la fan gran i els néts en viuen fins que s'acaben barallant i tancant-la o venent-la per comprar apartaments a la Costa Brava.
Segons dades de l'Institut de l'Empresa Familiar de l'any 2020, prop del 98% de les empreses de l'estat espanyol són familiars, i suposen gairebé el 60% del PIB del sector privat. Barreña afegeix que el 30% de les empreses familiars es consoliden en canviar el comandament entre generacions.
És el cas de Moventia, una empresa familiar engegada tot just fa cent anys per Miquel Martí Adell, un jove treballador tèxtil acabat d'arribar a Sabadell, que va iniciar el negoci del transport de passatgers amb la compra d'un primer "cotxe de línia": un flamant Ford TT que feia el trajecte "Creu Alta-Estación Tren Eléctrico".
Prop del 98% de les empreses de l'estat espanyol són familiars, i suposen gairebé el 60% del PIB del sector privat
Actualment, Moventia està integrada per dos grans grups, Moventis (mobilitat), que disposa d'una flota de 2.374 autocars i autobusos, 45.000 bicicletes i 41 tramvies, i Movento (automoció) que ven uns 27.000 vehicles a l'any, representa 20 marques i disposa d'unes 40 instal·lacions pròpies.
El grup, que ja ha començat a donar el relleu a la quarta generació, està presidit per Miquel Martí Escursell en col·laboració amb els seus germans Josep Maria (vicepresident) i Sílvia (vicepresidenta corporativa), dóna servei a través de Moventis a uns 215 milions de passatgers a l'any i atén, a través de Movento, a uns 136.000 clients de les seves concessionàries i tallers de reparació d'automòbils.
De Morella a Sabadell
El fundador, orfe de pare des dels vuit mesos, va ser el fill petit d'una família nombrosa de Morella, la magnífica ciutat històrica que domina la comarca dels Ports, al bell mig d'una terra seca i dura on creixen tossudament tot d'ametllers i oliveres centenàries.
Mort el pare, la mare vídua i els dos germans grans van trobar feina a la fàbrica Giner, una colònia tèxtil de les que començaven a industrialitzar l'economia de la ciutat a inicis del segle XX. Eren temps d'escassa higiene laboral, quan la gent treballava onze hores diàries, sis dies a la setmana, en condicions ambientals de gran duresa.
La colònia, semblant a les seves contemporànies catalanes de les ribes del Ter i el Llobregat, tractava la llana, l'enviava a Sabadell o Terrassa perquè la filessin i la tornava a rebre per fer-ne el producte final. Un dels més populars dels quals eren les famoses "mantes morellanes".
Aquell vincle Morella-Sabadell havia de ser decisiu per determinar el destí de la família. Morts també de tifus els dos germans grans i iniciada la gran crisi econòmica del canvi de segle, la fàbrica Giner va acabar tancant a causa de l'absència de transport ferroviari i de l'encariment del carbó.
Va ser llavors quan el jove Miquel Martí Adell va decidir traslladar-se a Sabadell on ja hi vivien les seves dues germanes supervivents amb els seus marits, que com molta altra població valenciana i aragonesa hi havien emigrat buscant-hi feina i futur.
Va deixar de ser "fill de vídua" i es va haver d'incorporar a l'exèrcit, un fet que havia de canviar-li radicalment la vida
Al Sabadell de la segona dècada del segle XX hi vivien 23.000 persones, moltes d'elles morellanes. L'avi Martí va trobar feina al Vapor Badia, actual biblioteca municipal, i després al Vapor Morral i, atesa la seva condició de fill de vídua, va poder continuar treballant mentre els seus companys de quinta eren cridats a files per anar a fer la guerra d'Àfrica.
Però la mare també va morir abans d'hora, ell va deixar de ser "fill de vídua" i es va haver d'incorporar a l'exèrcit, un fet que havia de canviar-li radicalment la vida. La seva primera destinació va ser Larache, on impulsat pel seu coneixement dels telers elèctrics que havia conegut a les fàbriques de Sabadell, va fer un curs de mecànica automobilística. Animat per aquesta primera experiència, va fer un altre curset de quatre mesos a l'Escuela Nacional de Tiro de Carabanchel Alto, del que ja en va sortir definitivament enamorat del món del motor.
Enamorat dels motors
Acabada "la mili" va tornar a Sabadell, va treballar en altres dues fàbriques tèxtils i finalment, associat amb un amic seu que es deia Llonch, va comprar el famós Ford T matrícula B-9208, per unes 4.000 pessetes de l'època i va començar a fer el trajecte entre la Creu Alta i l'antic baixador ("apeadero") dels Ferrocarrils, uns 2,5 quilòmetres de distància que avui dia es poden fer en 8 minuts i llavors segurament es feien una mica més a poc a poc.
Deu anys més tard, la companyia ja tenia 15 autobusos i donava feina a 50 treballadors. Va ser justament l'any 1933, quan l'empresa va ser el salt fora de Sabadell, comprant La Catalana, que connectava els barris barcelonins del Clot i el Poblenou.
L'operació va ser valorada en 70.000 pessetes, i suposava l'adquisició de 10 preuats autobusos Chevrolet i Hispano Suiza. Una de les seves línies, que arribava fins a la platja de la Mar Bella, va estar en servei fins l'any 1982, quan va ser absorbida per Transports Metropolitans de Barcelona.
L'any 1936 l'empresa va ser col·lectivitzada i el seu propietari només va poder quedar-se amb un petit taller mecànic de reparació d'automòbils que havia fundat l'any 1928 sota el nom de "Comercial Martí".
Novament, la fatalitat seria l'origen d'una nova oportunitat per aquell emprenedor que a partir d'aquell primer establiment de suport a l'empresa de transports, aconseguiria crear un altre negoci complementari al transport, tant o més rendible que l'altre.
Novament, la fatalitat va ser l'origen d'una nova oportunitat per aquell emprenedor
Acabada la guerra civil, i un cop superats els problemes de proveïment de benzina i subministrament de peces de recanvi derivats de l'aïllament internacional del règim franquista, la companyia, amb la segona generació, formada pels germans Heribert i Miquel Martí Carceller, es va fer forta amb una concessió de fins a 50 anys a Sabadell, i va fer el salt fora de Catalunya amb importants operacions a Córdoba i Saragossa.
Paral·lelament, la branca d'automoció es va independitzar de la matriu i sota la direcció d'Heribert Martí va iniciar un seguit de relacions amb Mercedes, Sava, Austin, Peugeot i Derbi, fins que l'any 1966 va signar un conveni amb Renault que convertiria Comercial Martí en l'única concessionària de la marca per a tot l'estat espanyol.
La companyia va aprofitar també la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona i la possibilitat de créixer inorgànicament mitjançant l'adquisició d'altres companyies (La Vallesana, Sarbus, Ciudad Condal, Casas, Sarfa, Authosa, Izaro, Pujol...) i la concessió del Trambaix i el Trambesòs (TRAM) per fer-se encara més gran, mentre l'altra divisió experimentava un procés paral·lel d'expansió igualment remarcable.
Un home reservat i afable
Miquel Marti Escursell és un home reservat, afable i lluitador, conscient del repte que li ha tocat viure. Va néixer a Sabadell, va estudiar Dret i Administració d'empreses i va començar a treballar abans d'acabar els estudis, l'any 1970, fent d'aprenent, com ho fan els hereus de les millors empreses familiars catalanes, que passen per totes les posicions de la casa fins a arribar a la presidència.
Va començar a treballar l'any 1970, fent d'aprenent, com ho fan els hereus de les millors empreses familiars catalanes
A banda de Moventia, també presideix TRAM (Tramvia Metropolità de Barcelona i Tramvia Metropolità del Besòs), i és o ha estat membre del consell d'administració de Fira de Barcelona, president de la comissió d'infraestructures i transport al Consell de Cambres de Comerç de Barcelona, de la Cambra de Comerç de Barcelona, membre del Consell de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya i del Consell de Mobilitat de l'ATM; president de Gestió i Promoció Aeroportuària i vocal conseller de Faconauto, entre altres. També va ser president de la Fundació Privada d'Empresaris de Catalunya (FEMCAT) i membre del Consell d'administració de SPANAIR, presidida per Ferran Soriano fins a la seva fallida induïda per la competència.
El seu fill Miquel Martí Pierre és el primer membre de la quarta generació familiar que accedeix a un càrrec d'alta responsabilitat, en tant que nou conseller delegat de Movento. El pare, a qui acaba de substituir en aquesta tasca, es concentrarà a partir d'ara en les funcions de president executiu de tot el Grup. Martí Pierre té quaranta anys, és un expert en fusions i adquisicions, té un màster per l'IESE Business School, i com li passava al besavi, li agraden les cotxes, fins al punt d'haver fet els rallies de Baja Aragón 2022 i el Dakar 2023).
L'avi va ser un expert en lluitar contra les adversitats. I entre l'un i l'altre hi ha una gran història d'esforç intergeneracional, que acaba de celebrar el seu centenari. Per molts anys.