Single Fin, 'bowls' creatius lliures de plàstic

Els joves empresaris Pol Ballart i Mariona Sevilla amaneixen 'poke' amb sabor mediterrani i amb una perspectiva responsable mediambientalment

Pol Ballart i Mariona Sevilla són els emprenedors darrere del Single Fin
Pol Ballart i Mariona Sevilla són els emprenedors darrere del Single Fin

La moda dels bowls o poke bowls ha vingut per quedar-se. Però hi ha llocs i llocs. El d'en Pol Ballart i Mariona Sevilla pretén posar el seu granet de sorra a una tendència a restauració on el parany abunda, però amb una perspectiva responsable mediambientalment. "Odio el plàstic. És una de les coses que tenia clares, si havia de muntar un restaurant, intentaria que la meva petjada de carboni fos la més petita possible". Un restaurant d'amanides hawaianes en consonància amb el medi ambient, una aposta d'emprenedoria i restauració que sedueix paladars a prop de la Sagrada Família.

D'Austràlia al carrer de Sicília

La seva és una història d'amor a allò natural -quasi mediambientalista-, que comença a Austràlia. En Pol s'havia llicenciat en Empresarials i feia sis anys que hi vivia treballant per a Fluidra, primer a Brisbane i després a Sydney. Podia haver continuat una sòlida carrera com a comercial a Melbourne. Però alguna cosa el cridava a viatjar, a descobrir el Sud-est Asiàtic i Hawaii. Va fer-ho i va enamorar-se dels poke, del menjar sense pretensió i d'una vida senzilla que predica l'amor a la natura. El poke, que en hawaià significa secció o tallar és una amanida de peix cru servida com a aperitiu o plat principal en la cuina hawaiana. La parella ha volgut reproduir-la als baixos del número 294 del carrer de Sicília. "Res com una Champions League amb preus de UEFA", resumeix.

El poke, que en hawaià significa secció o tallar és una amanida de peix cru servida com a aperitiu o plat principal en la cuina hawaiana

Amb una petita inversió de 89.000 euros i totes les ganes del món va donar forma a un local de dalt a baix on abunden els detalls homemade i l'estil melbournià: fustes, ferro i parets de maó en un embolcall de nuesa industrial. La Marinoa és l'encarregada de tot el disseny i el flow d'un lloc que demana estar-s'hi unes quantes hores: "Em preocupava que fos un lloc còmode, amb caliu, que et sentissis com a casa. També és per això que vaig voler posar una font d'aigua gratuïta al pis de dalt", recorda Ballart. En la seva creuada contra el plàstic, l'horroritza com locals adjacents venen ampolles d'aigua a preu exorbitant al turista. "Nosaltres la regalem perquè creiem que l'aigua ha de ser -de fet ho és, no?- un bé bàsic de consum humà", raona.

Expansió sense franquícia

Pel seu local, obert fa escassos tres mesos, passen uns 70 comensals de mitjana diaris i quasi tots acaben comprant un dels seus bowls. "Ja sabem que arribem una mica tard a la moda del poke. Quan ho vaig començar a mirar n'hi havia dos restaurants i ara ronden la vintena". Però no l'espanta perquè, en el seu cas, defensa que el sabor i la qualitat del producte passin per davant de les coloraines i les juxtaposicions instagramejables. "Crec que el que oferim és molt diferent. Amanim els poke com te'ls serveixen a Bali, amb un arròs que no és fred sinó del temps. Busco que tinguin sabor, que hi trobis ingredients prèmium que no són comuns. I, sobretot, amb uns toppings mediterranis amb elaboració prèvia. En el nostre cas, no és un menjar prefabricat. És el cas del topping d'albergínia escalivada o del shiitake japonès fresc, macerat amb allioli marcat a la paella que compra en una botigueta del carrer de Girona. O, també, de la coliflor al forn amb un punt cruixent macerada en salsa miso".

Entre els més demandats de la casa hi ha l'Aburi Team, amb una bona dosi de salmó flamejat –"fàcilment en comprem uns 20 quilos a la setmana"- o el Tokio Green, amb gambes format XXL no gaire habituals en aquest tipus d'establiments. "Igual que aquest calibre de gambes, tampoc és fàcil que en un poke puguis afegir ous d'ikura, normalment, s'utilitza el masego o el tobiko que és bastant més econòmic", matisa.

Entre els seus proveïdors hi ha el proper Mercat del Ninot. "Volem reforçar el comerç de barri. Això també forma part de la nostra creuada sostenible: productes de proximitat sempre que es pugui, ecològics i bio. Hem de predicar amb l'exemple encara que això signifiqui que el nostre marge per plat és ajustadíssim".

Single Fin encara està a mig gas -"començar un negoci a l'estiu no és el més recomanable si vols fer volum de públic"-, però la seva idea és consolidar aquest projecte i, si tot funciona, expandir-lo a altres àrees de la ciutat en els pròxims sis anys sense passar-se a les franquícies. "És l'única manera de controlar el servei i la qualitat perquè l'experiència de cada usuari és el que fa que torni".

De moment, els inquilins del pis turístic que tenen a sobre utilitzen el Single Fin gairebé com l'extensió natural del servei de restaurant que hi tindrien si això fos un hotel. Bé, ells i els que passen pel carrer i es fixen en els menús de les seves pissarres, que són tot un reclam: "11,50-12 euros fins a les 15:30h".

Single Fin

Adreça: Carrer de Sicília, 294, Barcelona

Telèfon: 936 01 68 59

Horaris: De dilluns a diumenge, d'11h a 23h

Preu mitjà: 15 euros

Més Informació
This & That, els millors baos de l'Hospitalet
Oh Bo, un restaurant amb congnom de Repsol
Del sector tèxtil a la gastronomia de proximitat
Avui et destaquem
Comentaris