L'escriptora Rosa Montero va descobrir la figura de Marie Curie quasi de casualitat. Sorpresa per la brutal història personal i professional d'una de les científiques més importants del nostre temps, la va convertir en protagonista de la seva novel·la La ridícula idea de no volver a verte (Seix Barral, 2013), un llibre absolutament recomanable, per altra part. L'experiència de Montero és similar al que li ha passat a la il·lustradora Sandra Uve amb el seu llibre Supermujeres superinventoras (Lunwerg Ediciones, 2018) quan va descobrir Curie i, com ella, altres 90 dones excepcionals que han inventat aparells, innovacions i tecnologies que ens han canviat la vida. El que passa és que nosaltres no ho sabem.
El llibre de Sandra Uve presenta les dones amb una petita biografia explicant quina és la seva gesta, no aprofundeix en la seva vida personal. És així com descobrim Ada Lovelace, la creadora del llenguatge de programació; Josephine Cochran, la creadora del primer rentaplats de la història; Beulah Louise Henry, que va dissenyar el primer paraigua plegable o Anna Connelly, responsable d'idear el pont per escapar dels incendis que enllaça un edifici amb altre, a Nova York. I com elles, la catalana Sandra Uve presenta moltes altres a les quals també dibuixa juntament amb una reproducció de la seva patent original.
Amb el seu recull ofereix referents femenins, tan reclamats per normalitzar la situació de la dona en l'imaginari col·lectiu com a creadores i responsables d'altres àmbits més enllà de la llar i la família.
La història darrere el llibre de Sandra Uve va començar al seu compte d'Instagram, on la il·lustradora es va animar a compartir perfils de diferents inventores allà pel 2015. El projecte, en què es va capbussar totalment, va agafar embranzida i la Diputació de Barcelona ha desenvolupat aquest 2017 una exposició en què es presenten 25 d'aquestes dones acompanyades d'il·lustracions i patents.
Uve explica la ingent feina de contrastar la informació, escassa, sobre aquestes dones inventores, esbrinar si els invents eren dels seus marits o d'elles perquè, com apunta l'autora, les inventores començaren a poder registrar els seus invents al seu nom només a finals del segle XIX.
Amb aquest llibre, l'autora pretén divulgar el llegat de científiques i tecnòlogues, innovadores del seu temps que han estat amagades per la seva condició de dona. A la introducció afirma Uve que li fascinava aquest "grup fantasmagòric i desconegut de dones, l'únic estendard popular del qual semblava ser Marie Curie". Com a Montero, i a moltes de nosaltres, Marie Curie també li va obrir els ulls.