Els suplements naturals: saludables per a tothom?

Els suplements dietètics no són medicaments, per tant, no estan destinats a curar malalties sinó a millorar la salut

Els suplements alimentaris no són medicaments
Els suplements alimentaris no són medicaments

Tradicionalment, els suplements dietètics es refereixen als productes constituïts per un o més nutrients essencials, com ara vitamines, minerals i proteïnes. Però la Llei de Salut i Educació (DSHEA) va ampliar la definició per a incloure, amb algunes excepcions, qualsevol producte destinat a la ingestió d'un suplement a la dieta. Això inclou vitamines, minerals, herbes, productes botànics i altres substàncies d'origen vegetal, els aminoàcids (substàncies que formen les proteïnes) i els seus concentrats, metabòlits, components i extractes d'aquestes substàncies.

Els suplements dietètics no són medicaments, per tant, no estan destinats a curar malalties o afeccions de salut, sinó més aviat, la seva funció és millorar la salut. Cal destacar que els suplements dietètics, encara que poden ser beneficiosos per a l'organisme, també poden implicar riscos per a la salut.

Avui en dia trobem una gran varietat de suplements al mercat i ens preguntem: Tots ells serveixen per a tots i tots són saludables? La resposta és no.

Els suplements dietètics no són medicaments, per tant, no estan destinats a curar malalties sinó a millorar la salut

Dins de les varietats de suplements, podem trobar diverses formes químiques d'un mateix. Per exemple:

  • Magnesi: bisglicinat de magnesi, citrat de magnesi, clorur de magnesi o sulfat de magnesi.
  • Àcid fòlic: metilfolat, folat o àcid fòlic sintètic.
  • Vitamina B12: metil B12, hidroxicobalamina o cianocobalamina.
  • Omegues: Omega 3, Omega 6 o Omega 9.

La naturalesa és sàvia i els nutrients dels aliments solen estar en la forma química que requereix el nostre organisme, però, no podem dir el mateix de la suplementació.

En funció del metabolisme de cada persona, que està genèticament determinat, alguns suplements poden resultar perjudicials o almenys no efectius. Per exemple, els omegues que són d'ús tan habitual. Hi ha persones que si excedeixen el seu consum, poden córrer riscos de presentar un sagnat excessiu: sigui per geniva, hematomes o, fins i tot pitjor, un ictus. I això en concret, està relacionat amb un factor genètic que intervé en el manteniment de la coagulació sanguínia (científicament conegut com a Factor 13 de la coagulació, hemofílies i el factor Von Willebrand). D'altra banda, en persones que portin la variant negativa en un gen que intervé en el metabolisme dels greixos (APOE-4), si prenen dins dels Omega 3 el de tipus EPA, corren major risc de desenvolupar dany a les parets dels seus vasos sanguinis (científicament conegut com a infiltració endotelial de les partícules de la VLDL).

Així doncs, podem veure que la realització d'un estudi genètic és una part indispensable de la nova medicina preventiva, que és la medicina personalitzada de precisió; aportant especificitat (tipus i dosis de suplements), i no menys important, seguretat (evitar efectes adversos).

En aquest article es pretén remarcar la importància que recau en tenir molt present que no tot val per a tots per molt natural que sigui l'etiqueta amb què se'ns presenti.

Més Informació
Les dietes i els suplements antioxidants són saludables per a tothom: mite o veritat?
La medicina genòmica en la prevenció cardiovascular
Com podem prevenir les lesions de peu i turmell en els corredors?
Avui et destaquem
Comentaris