Diumenge passat, el president del FC Barcelona, Joan Laporta, va ser entrevistat al programa Bestial de TV3, que presenta Bibiana Ballbé. Els dos primers capítols del programa no havien anat gens bé d’audiència i havia acumulat moltes crítiques pel seu contingut, però amb Laporta tot va ser diferent.
Tot i que el programa va començar molt tard, concretament a les 23:29 hores, després que TV3 decidís fer un especial informatiu sobre els aiguats a les comarques de Tarragona, la remuntada d’audiència del programa va ser notable. S’havia gravat a la sala de festes de La Paloma, a Barcelona, i ningú podia esperar grans reflexions, sinó xou i alegria, però hi havia ganes de veure si Laporta s’animava a explicar alguna cosa que no sabéssim o no ens poguéssim imaginar.
No hi va haver sort. Els barcelonistes fa temps que esperem una explicació clara i convincent de per què Leo Messi va marxar tan malament del FC Barcelona. Laporta es va limitar a fer creure que les relacions amb el jugador i el seu entorn van millorant i va proclamar, això sí, que “a Messi se li ha de fer el gran homenatge que es mereix”. No vam passar d’aquí. Nosaltres, avui, mirarem d’anar més enllà a l’hora d’entendre què i qui va foragitar Leo Messi.
Durant la campanya electoral, Laporta havia assegurat que la renovació de Messi “la arreglamos con un asado”
Situem-nos a l’estiu del 2021. El 7 de març d’aquell any, Laporta havia guanyat amb molta claredat les eleccions a la presidència del Club, amb 30.184 vots, el 54,28% del total dels 55.611 vots emesos. Durant la campanya electoral, Laporta havia assegurat que la renovació de Messi “la arreglamos con un asado” i s’havia donat per entesa la simpatia del crack argentí cap a la candidatura del futur president. Amb Laporta ja a la presidència del Barça, tot semblava que s’arreglaria fàcilment.
Però no va ser així. La pandèmia havia deixat els calaixos del Club completament eixuts i amb pràcticament cap ingrés. Bartomeu va aconseguir que el Barça fos el club esportiu que més facturava al món, uns 1.000 milions d’euros, però també era el que més gastava. Euro que entrava, euro que sortia. Especialment per pagar a les estrelles del primer equip de futbol, que mai en tenien prou i a qui Bartomeu no s’atrevia a desafiar. Res que ningú no es pogués imaginar, però potser la realitat que es va trobar va ser més crua del que Laporta es pensava. No era una exclusiva del FC Barcelona. Tots els clubs professionals del futbol espanyol vivien el mateix drama, cadascú en funció de les seves dimensions. Es fregava la fallida.
La Liga necessitava una injecció econòmica urgent i Javier Tebas va remoure cel i terra per trobar una solució. El dilluns 2 d’agost de 2021, Javier Tebas va anunciar públicament que havia arribat el manà. El portava el fons d’inversió CVC, que invertiria a la lliga espanyola 1.994 milions d’euros. Posteriorment, la xifra, segons diverses fonts, va arribar als 2.700 milions a canvi dels drets televisius de la competició durant 25 anys, tot i que algunes informacions apunten que el contracte és més llarg. Entenen ara per què La Liga vol anar a jugar partits als EUA i a on calgui i la majoria dels Clubs no s’hi oposen? Hi ha moltes factures per pagar. Aquesta és la raó principal.
Els diners de CVC havien de garantir a Messi i al seu pare que hi hauria recursos per pagar-li el nou contracte
Tebas, enemistat amb Florentino Pérez, havia deixat al marge de l’acord al Real Madrid i, aparentment, al FC Barcelona. Però no era ben bé així. Laporta estava informat de tot i havia traçat un pla. El dilluns 2 d’agost s’anunciava l’arribada de diners als clubs que signessin l’acord. Aquests diners havien de garantir a Messi i al seu pare que hi hauria recursos per pagar-li el nou contracte. Les dues parts ja estaven d’acord en tot. Només faltava la signatura.
Per això, el dimecres 4 d’agost, Jorge Messi aterrava a Barcelona procedent de Miami. Leo Messi era de vacances a Eivissa i anar a Barcelona era un moment. Laporta ho va preparar tot per fer la signatura el dijous 5 d’agost, a les 16:00 hores, al despatx 'Leo Messi Management', davant de notari. A continuació vindrien les imatges sobre la gespa de l'Spotify Camp Nou signant uns documents que ja havien estat rubricats abans formalment. Fins i tot la nota de premsa estava ja redactada i a punt per ser enviada als mitjans de comunicació de tot el món per anunciar-los la bona nova. Què es va espatllar, doncs?
“Susto o muerte”
Quan el dilluns 2 d’agost, Javier Tebas fa l’anunci de l’acord amb CVC, Florentino Pérez s’enfila per les parets perquè tot s’ha fet a esquenes seves. Si algú pot fer que Javier de Jaime, el màxim responsable de CVC a Espanya, vagi urgentment aquella mateixa tarda d’agost al despatx de Florentino Pérez per donar-li explicacions, aquest és el president del Real Madrid. No cal que els expliqui el perquè. De Jaime canta a Florentino tota la lletra menuda de l’acord i tots els detalls que vol saber.
El president del Real Madrid treu ràpidament dues conclusions: la primera és que és un molt mal acord econòmic pels clubs de futbol espanyols. Entén que CVC treu un profit excessiu de la situació. La segona és que, en aquell moment, la quantitat que rebés cada club de CVC anava directament a deute en els seus balanços. Un disbarat majúscul per la majoria dels clubs que tenien l’aigua més amunt del coll.
Immediatament, Florentino Pérez fa que José Ángel Sánchez, la seva mà dreta i director general del Real Madrid, truqui al seu homòleg del FC Barcelona, en aquell moment Ferran Reverter, i li expliqui que Laporta volia signar l’acord amb CVC i què significava per l’agònica economia del FC Barcelona. Reverter, que no sabia res de tots aquests moviments, s’anava posant pàl·lid a mesura que anava rebent la informació.
Reverter, que no sabia res de tots aquests moviments, s’anava posant pàl·lid a mesura que anava rebent la informació
Quan va penjar va tenir, n’estic segur, un dels dilemes professionals més gran de la seva vida: no diu res a ningú i deixa fer a Laporta, que al final és el president del Club, o avisa José Elías, l’empresari que havia posat la major de diners de l’aval, uns 40 milions d’euros, que van permetre a Laporta ser president del club en el darrer revolt abans d’haver de tornar a convocar eleccions. Elías era en aquell moment amic d’Eduard Romeu, vicepresident del FC Barcelona. Tenia avisat a tothom que l’informessin immediatament de qualsevol moviment econòmic del Club que fos significatiu i pogués afectar el seu aval. Reverter va optar per informar Elías i Romeu. Allà, Laporta li va posar la creu. El 8 de febrer del 2022, Reverter va marxar del FC Barcelona.
Elías, sense miraments, va prohibir a Laporta que signés l’acord amb CVC o li retirava l’aval i a veure com s’espavilava. Laporta va quedar en xoc, però no hi va poder fer res perquè el seu pla, que implicava informar la seva junta quan ja estigués tot fet, se n’havia anat en orris i ja no hi havia marge per fer res més a l’hora de retenir a un Messi sense contracte. Només li va quedar temps per informar Jorge Messi que dijous 5 d’agost no hi hauria signatura. La resta del drama ja el coneixen i el tenen tots ben present. Impossible d’oblidar un dels diumenges més negres i tristos de la història del barcelonisme.
A l’entrevista de diumenge passat, a TV3, Laporta va dir que el president del Barça “ha de dir sempre la veritat”. Bestial!
Ens tornem a trobar el dia 1 de novembre, Tots Sants, si vostès ho volen.