La pròxima Assemblea General Ordinària del FC Barcelona, que s’ha programat pel diumenge 19 d’octubre, a les 10 del matí, en primera convocatòria, tornarà a ser únicament telemàtica, sense la presència física de socis a l’Auditori 1899. Joan Laporta ho ha tornat a fer!
Amb motiu de la pandèmia de la covid-19, el Govern de la Generalitat d’aquell moment (setembre de 2020), va aprovar un decret llei que habilitava les entitats esportives de Catalunya a utilitzar mitjans electrònics per reunir-se i que els seus òrgans de govern poguessin prendre acords. S'aplicava en els casos d’assemblees ordinàries, reunions i renovació de mandats de les juntes de govern, sempre que els seus estatuts no ho prohibissin expressament. Els estatuts del Barça ni parlen d’aquest supòsit.
A través de la modificació del Decret legislatiu 1/2000 pel qual s'aprovava el Text únic de la Llei de l’esport, en el qual s’introduïa un nou article 31 bis, el Govern feia aquesta intervenció normativa en el marc de la situació d'excepcionalitat generada per la pandèmia de la covid-19, amb la voluntat de garantir el funcionament bàsic de les entitats esportives catalanes. Acollint-se a aquesta situació legislativa plenament vigent, però absolutament desfasada perquè, afortunadament, la pandèmia de la covid-19 ja ha quedat enrere fa temps, Joan Laporta s’ha aficionat a convocar les Assemblees de socis de manera telemàtica únicament. Ja ni dona explicacions ni justifica el perquè ho fa, simplement ho fa perquè la llei li ho permet i punt.
Ja ni dona explicacions ni justifica el perquè ho fa, simplement ho fa perquè la llei li ho permet i punt
Aquesta situació provoca la irritació d’alguns socis, expressada a través de diferents mitjans, que consideren que Joan Laporta abusa de la llei i els aparta, amb prepotència i arrogància, de la vida del Club. Els mitjans electrònics són una eina formidable per facilitar la participació d’aquells socis compromissaris que tenen difícil desplaçar-se físicament a Barcelona per participar en les Assemblees, i podrien eliminar obstacles per la participació dels socis més mandrosos, però no té cap sentit ni cap justificació que les assemblees només es facin en versió telemàtica.
Llavors, per què ho fa Joan Laporta? En té prou amb un únic argument: la llei li ho permet. La pregunta següent és: si la pandèmia de la Covid-19 ja s’ha acabat fa temps, per què l’actual govern de la Generalitat no deroga el Decret Llei publicat el 2020 i corregeix la possibilitat de continuar abusant de la situació? Segur que qualsevol govern democràtic d’un país democràtic vol que els seus ciutadans participin massivament a les urnes, tant és si és en format telemàtic com si és en format presencial.
Per què el govern català no fa la reforma necessària? No interessa a cap dels partits polítics representats al Parlament de Catalunya que això passi? Pot ser que algun o alguns d’aquests partits, tenen interès, precisament, que aquesta reforma no es faci? Per què? Quin interès poden tenir? Estaria bé que els màxims responsables de la situació donessin urgentment una explicació. També estaria molt bé que aquells socis que tant s’indignen pel cas i ho manifesten a les xarxes i en discursos de sobretaula, ho exigissin de manera eficient a aquells que tenen la solució a les seves mans. Podria ser un bon servei i una magnífica aportació a la vida democràtica del Barça, que tant diuen que s’estimen i volen servir.
Només amb la participació activa dels socis a les Assemblees del Club es podrà intervenir per saber com és que Laporta torna a presentar números vermells al final de l’exercici. El Barça va presentar oficialment unes pèrdues de 91 milions d’euros la temporada 2023-2024 i de 17 milions la temporada 2024-2025. Què està passant? Després d’activar totes les palanques i vendre per endavant la gran majoria dels recursos futurs del Club, com és que exhibim aquest desgavell econòmic sense gens de vergonya?
El Barça va presentar oficialment unes pèrdues de 91 milions d’euros la temporada 2023-2024 i de 17 milions la temporada 2024-2025
També pels efectes de la pandèmia de la covid-19, Joan Laporta va aconseguir que l’Assemblea del Club li permetés, l’any 2021, eliminar dels Estatuts aquells articles que obligaven a dimitir i a convocar eleccions immediatament a aquelles Juntes que presentessin números vermells en dos exercicis consecutius. La pandèmia ja fa temps que ha passat, però l’exigència legal d’una conducció eficient i responsable de l’economia del Club encara no ha tornat. Ja seria l’hora, no?
Honradesa i bona gestió
Precisament, segur que per preservar l’honradesa i la bona gestió de l’economia del Barça, el dia 1 de febrer de 2022, Joan Laporta va presentar una denúncia davant la Fiscalia i després el Ministeri Públic va interposar una denúncia contra l’expresident blaugrana Josep Maria Bartomeu que va ser admesa pel Jutjat d'Instrucció 16 de Barcelona.
La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona xifra en uns 13 milions d'euros el perjudici que Bartomeu i la seva junta hauria causat al club. En la denúncia, la fiscal del servei especial de Delictes Econòmics sosté que Bartomeu “com a president en aquell moment del FC Barcelona i principal administrador del patrimoni del club, va ometre els deures de diligència i lleialtat en la gestió d'un patrimoni que li era aliè, usurpant a més una capacitat de decisió que corresponia a la junta directiva, a qui hauria ocultat” els pagaments ara qüestionats.
La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona xifra en uns 13 milions d'euros el perjudici que Bartomeu i la seva junta hauria causat al club
En concret, la fiscal detalla tres suposades irregularitats econòmiques de la junta de Bartomeu, president del Barça, des del 24 de gener de 2014 al 20 d'octubre de 2020. Precisa dos sistemes vigents al club blaugrana: fins a l'11 de desembre de 2017 es va establir que els contractes signats pel club que excedissin els 200.000 euros els havia d'aprovar la junta directiva. I després d'aquesta data es va acordar crear el comitè d'adjudicacions i aprovacions, essent aquest l'òrgan encarregat d'aprovar les operacions mercantils del Club per un import comprès entre els 200.000 euros. Aquestes mesures de control no van ser completades pel llavors president del Barça i la seva junta, segons la fiscal.
Així, la primera irregularitat apuntada per la Fiscalia té relació amb el contracte, signat l'1 de juliol de 2018, entre el FC Barcelona amb l'entitat Business Futbol España per la seva gestió com a intermediari i consultoria per aconseguir el contracte del futbolista brasiler Malcom Filipe Silva de Oliveira. Inicialment, la Fiscalia indica que l'entitat va fer una factura de 8.442.500 euros per cobrar al Barça el 2018. A més, després afegeix que el jugador va fer un acord amb la societat Elenko Sports i que el Barça va pagar a l'entitat 855.600 euros, el 2019.
En aquesta operació també indica que el club va presentar declaració complementària en relació amb els exercicis 2018-2021, en els quals s'haurien produït els anteriors pagaments diferits amb la retenció hipotèticament alterada. I va ingressar 2.960.883 euros en concepte de quota tributària, recàrrecs i interessos de les retencions no practicades, per la qual cosa la fiscal també sosté que “es podria haver causat un perjudici al Barça a conseqüència de l'abonament de recàrrecs i interessos derivats de les retencions no practicades”.
La fiscal detalla tres suposades irregularitats econòmiques de la junta de Bartomeu, president del Barça, des del 24 de gener de 2014 al 20 d'octubre de 2020
La segona irregularitat és el pagament de dues factures a l'advocat José Ángel González Franco —també imputat—, per suposadament haver negociat amb la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat l'exoneració dels presidents del Barça Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu en el cas de delictes fiscals per la contractació de Neymar Junior. En aquest cas, el Barça va ser la primera entitat jurídica condemnada per aquest cas. Les factures van ser: una de 950.000 euros, el 16 d'agost de 2016; i un segon pagament de 769.111 euros, l'abril del 2017. No obstant això, la fiscal afegeix que González Franco no va participar en les negociacions: “Aquests pagaments es van realitzar sense que aquest lletrat hagués intervingut en la conformitat plasmada”. També precisa que la resolució de l'Audiència de Barcelona recull el nom d'un altre advocat com el defensor del Barça, segons explica El Nacional.cat.
La tercera irregularitat, a parer de la Fiscalia, és que Bartomeu i Òscar Grau, CEO del FC Barcelona en aquell moment, van aprovar el 14 de novembre de 2017 pagar un total d'1.077.807 euros al Club Esportiu Laietà (CEL) pels canvis urbanístics impulsats pel projecte de l'Espai Barça. La modificació urbanística, però, “no afectava les finques i instal·lacions ni del Club Esportiu Laietà (CEL) ni de la Fundació Privada Esportiva Club Esportiu Laietà (FPCEL)”, conclou la fiscal.
La Justícia és la que ara ha de continuar treballant de valent i decidir què hi ha de cert en totes aquestes acusacions contra Bartomeu i la seva Junta. Però malgrat que la situació és greu i provoca una angúnia evident entre la massa social del FC Barcelona, deixa molt clara la voluntat de l’entitat que qui la fa la paga. I això és bo pel Club i val per a tothom, sigui qui sigui i es digui com es digui. Avís a tots els navegants!
Malgrat que la situació és greu i provoca una angúnia evident entre la massa social del Barça, deixa molt clara la voluntat de l’entitat que qui la fa la paga
Ens retrobem el dissabte 18 d’octubre, si vostès ho volen.