Les menjadores

Cal preguntar-se si la Junta Directiva de Laporta en sap alguna cosa de tota aquesta febre sobtada per ser soci del Barça quan falta un any per les eleccions

Joan Laporta durant una intervenció al Senat 2025 del FC Barcelona | Europa Press
Joan Laporta durant una intervenció al Senat 2025 del FC Barcelona | Europa Press
Albert Roura | VIA Empresa
Consultor de comunicació
06 de Setembre de 2025 - 05:30

A finals d’aquesta temporada 2025-2026, el FC Barcelona té previst celebrar eleccions a la presidència del club, tal com estableixen els estatuts de l’entitat. Parlar-ne ara al setembre, quan encara falten 10 mesos per al moment, és tradicionalment considerat de mal gust i un motiu de desestabilització de l’entitat. Òbviament, qui lidera aquestes opinions és qui governa el club en aquell moment, tant és qui sigui, o qui té algun interès a aconseguir el poder de l’entitat i prefereix que ningú miri gaire què fa o deixa de fer per arribar-hi.

 

L’objectiu d’aquesta columna des que va néixer a principis d’aquest any és parlar, precisament, de la governança del FC Barcelona, hi hagi o no hi hagi eleccions a la vista i agradi o no agradi als que preferirien que no abordéssim el tema. I d’això parlarem en aquesta primera columna després de les vacances d’estiu.

Els socis del Barça que aspiren a governar l’entitat, davant l’any electoral que s’aproxima, ja han fet, fan i faran esmorzars, dinars, berenars i sopars de tota mena per anar articulant les seves propostes. S'organitzaran jornades de debat aparentment innòcues i generoses, trobades àmplies o reduïdes de socis, es revifaran penyes, es posaran noms de candidats de tota mena a l’aparador... Un clàssic que sembla que a tothom ja li està bé i que ningú creu que perjudiqui l’entitat. Però hi ha dos fets molt rellevants que, com a mínim, cal tenir molt presents.

 

El primer és que per votar a les eleccions a la presidència del FC Barcelona només cal acreditar un any d’antiguitat com a soci en el moment de celebrar els comicis. L’endemà de l’elecció, si es vol, un es pot donar de baixa i quedar-se tan ample. És interessant saber, doncs, quants socis s’han donat d’alta abans del 30 de juny del 2025. El web del FC Barcelona ens ho diu i ens informa que el club “ha registrat un total de 10.619 noves altes de socis i sòcies durant el curs 2024/25, una xifra considerable, que supera amb molta diferència les dels tres últims cursos quan, coincidint amb l’arribada de la Junta Directiva de Joan Laporta, les altes de socis i sòcies s’han realitzat sense restriccions. Cal recordar, en aquest sentit, que, després de la modificació dels Estatuts, es va activar l’alta digital i sense restriccions a la primavera del 2022. Des d’aleshores, les altes de socis i sòcies han estat de 6.049, la temporada 2021/22; 6.641, la 2022/23; i 5.710, la 2023/24.

Després que la temporada passada descendís fins a poc més de 133.000 a causa de l’actualització del cens, ara el nombre total de socis i sòcies del FC Barcelona torna a superar els 140.000. La xifra exacta es farà pública abans de la pròxima Assemblea General Ordinària. Cal recordar que, després del cens de la temporada 2023/24, 14.558 socis i sòcies van ser donats de baixa atès que no van actualitzar les seves dades.

Cal preguntar-se si les 10.619 altes registrades la temporada 2024-2025, gairebé el doble de cadascuna de les tres temporades anteriors, han estat espontànies i és una pura casualitat

"Pel que fa al canal d’inscripció, 7.232 altes s’han fet en línia, mentre que 3.387 s’han gestionat presencialment. En relació amb l’edat, 7.615 dels nous socis i sòcies són majors de 15 anys, 1.661 tenen entre 6 i 14 anys, i 1.343 són menors de 6 anys". Fins aquí les explicacions del club en tot aquest àmbit.

Ara cal preguntar-se si les 10.619 altes registrades aquesta temporada 2024-2025, gairebé el doble de cadascuna de les tres temporades anteriors, han estat espontànies i és una pura casualitat que coincideixin amb la possibilitat de votar a les eleccions a la presidència del FC Barcelona el juny del 2026, o no. Fonts ben informades d’aquest tipus de moviments asseguren que hi ha una gran entitat sociocultural catalana que ha convençut a gairebé 9.000 dels seus associats perquè es facin socis del Barça i assegurin “la catalanitat” de l’entitat. Són gairebé 9.000 de les 10.619 noves altes.

Si l’acció és voluntària i segueix els tràmits preceptius no hi ha res a dir des del punt de vista de la legitimitat de l’operació. Sobretot si se sap clarament qui i com s’han pagat els més de 200 euros que val fer-se soci del Barça cada any. Ningú té perquè dubtar que els actuals responsables del club ho tenen tot ben controlat.

Laporta ha estat el primer president del Barça en posar els peus a una concentració de la selecció espanyola de futbol en els 125 anys d’història de l’entitat

El què cal preguntar-se ara, simplement com a exercici de transparència i honestedat, és si la Junta Directiva que encapçala Joan Laporta en sap alguna cosa de tota aquesta febre sobtada per ser soci del Barça quan falta un any per les eleccions. Seguríssim que no. Haurà estat una agradable sorpresa. I, si m’ho permeten, una recomanació pels socis de l’entitat sociocultural catalana que s’hagin pogut donar d’alta com a socis del Barça a la darrera temporada: que s’informin bé de com ha defensat la catalanitat del club el president Laporta en aquests últims anys, abans d'anar a votar. Fets, no paraules.

El seu cunyat, Alejandro Echevarría, patró de la Fundación Francisco Franco, té un poder indiscutible dins l’entitat sense que s’hagi presentat a cap elecció. A Montserrat, a mitjans de juny, amb motiu dels actes de celebració dels 125 anys del naixement del Club, Laporta va tapar una estelada, igual que aquest símbol va desaparèixer de les mans d’Íñigo Martínez als actes de celebració del títol de lliga i Copa. El web del club, per defecte, apareix en castellà. Un cop hi has entrat, després pots triar entre l’anglès o el català, però primer va el castellà.

Finalment, cal recordar que Laporta ha estat el primer president del Barça en posar els peus a una concentració de la selecció espanyola de futbol en els 125 anys d’història de l’entitat. A molts socis i sòcies, tots aquests fets, lluny d’escandalitzar-los, els poden semblar legítims, encertats i molt correctes. Res a dir. Respecte. Però que a ningú li venguin sopars de duro ni preteses salvacions que només amaguen tripijocs i enganys.

Aquesta exigència abans d’emetre un vot ha de ser per tots els candidats fins al dia de les eleccions. Sigui qui sigui. Peti qui peti. Venen 10 mesos de molt de moviment. És exigible que es triïn idees, projectes i capacitats, no menjadores. S’haurà d’estar atent, molt atent. Ens ho passarem bé.

Per cert, el segon fet rellevant és saber l’import de l’aval que caldrà aportar per presentar una candidatura a la presidència del FC Barcelona. La Ley del Deporte ja no exigeix que els futurs candidats avalin el 15% del darrer pressupost aprovat pel club abans de prendre legalment possessió del càrrec un cop han guanyat les eleccions. S’ha deixat a criteri de cadascun dels clubs que encara són propietat dels seus socis al futbol espanyol (Barça, Real Madrid, Osasuna i Athletic Club), que decideixin si volen mantenir l’aval o no i per quin import. El Barça, de moment, encara no ha dit res oficialment. Segur que ja hi estan pensant i que aviat l’anunciaran. Potser a l’Assemblea General Ordinària de l’octubre que ve?

Ens retrobem el dissabte 20 de setembre si vostès ho volen.