La indústria espanyola avança, però no al ritme que exigeix el context global. Segons un informe del Centre d'Estudis i Assessorament Metal·lúrgic (CEAM), elaborat en col·laboració amb Bossard, la digitalització creix de manera sostinguda, però encara es troba amb obstacles importants. Més del 57% de les empreses assenyalen el cost com el principal fre, mentre que més del 50% admeten que no disposen del talent necessari per abordar la transformació.
A més, tecnologies clau com la intel·ligència artificial o la robòtica encara presenten una implantació inferior al 20% en moltes empreses, fet que evidencia una bretxa entre el discurs i la realitat industrial. Les dades provenen d'una enquesta a empreses industrials espanyoles recollida en aquest informe, que analitza el grau de maduresa digital i els principals reptes del sector. En aquest context, Antonio García, director general de Bossard, ha estat el darrer convidat a La indústria és futur, el pòdcast de la Fundació per la Indústria.
L'aposta per la generació de valor, clau per a l'evolució de les empreses
Segons ha explicat García, sovint es posa el focus en el preu i massa poc en tot allò que envolta el producte. En aquest sentit, ha recordat que més del 80% del cost no correspon al material, sinó a aspectes com la logística, la gestió i els processos. També ha assenyalat que tant una estratègia basada en el preu com una basada en l'aportació de valor poden ser vàlides. "Hi ha empreses que aposten per aportar valor i n'hi ha d'altres que volen oferir el preu més econòmic", ha assegurat.
En el cas de Bossard, aquesta visió ha estat clau per a la seva evolució. Segons ha explicat, l'empresa va començar fa 200 anys com "una petita botiga a Suïssa", però amb el temps va entendre que el valor no era només subministrar producte, sinó acompanyar el client. "Vam voler anar una mica més enllà i no només entregar un producte, sinó entendre el client i veure com podíem ajudar-lo en l'àmbit logístic o en el desenvolupament dels seus productes", ha detallat. Aquesta transformació els ha permès convertir-se en un soci estratègic dins la cadena de subministrament.
Què frena la digitalització?
Pel que fa als frens de la digitalització, García ha apuntat que no hi ha una única causa. Entre les principals barreres destaca la manca d'una estratègia clara i la fragmentació interna de moltes empreses. "Hi ha molts sils; cada departament funciona com una petita empresa independent i no sempre estan alineats", ha advertit. També hi afegeix factors com la por al canvi i la dificultat d'introduir noves maneres de treballar. Tot i això, considera que la transformació sí que s'està produint, però que "necessita temps", tot recordant que les revolucions industrials anteriors van durar dècades.
Sobre la bretxa tecnològica respecte a altres països, García ha apostat per continuar invertint i, sobretot, per acompanyar les empreses, especialment les pimes. "El canvi és possible", ha afirmat, però considera que cal donar-li temps. De fet, ha assenyalat que "fa vertigen", però que cal tenir paciència i ha dit que la Quarta revolució industrial, en la qual estem immersos, només fa deu anys que en parlem. En aquest sentit, considera que estudis com el del CEAM i Bossard són útils perquè aporten informació i confiança al teixit empresarial.
Per a García, però, la tecnologia per si sola no garanteix l'eficiència operativa. "La persona està per sobre de tot", ha afirmat. Tot i l'avenç de l'automatització i la intel·ligència artificial, defensa que el factor humà continuarà sent central.
Sobre el cost de la digitalització, que moltes empreses perceben com un obstacle, García considera també que cal explicar millor la rendiblitat de la inversió i reforçar la formació. "Un milió d'euros és car o barat? Depèn. Si el retorn arriba en un any i et fa més competitiu, és barat", ha exemplificat. Per això ha insistit que cal més formació, no només tecnològica sinó també conceptual, especialment entre les petites i mitjanes empreses. Segons ha apuntat, les grans corporacions acostumen a disposar de més recursos i de professionals especialitzats en cada àrea.
El talent a la indústria i els valors en temps convulsos
Pel que fa als perfils professionals que guanyaran pes a la indústria, García ha admès que hi ha "incertesa". "Penso que hi ha molta feina per fer", ha afirmat. Considera que molts joves estan desorientats a l'hora de triar el seu futur professional i que sovint no reben prou informació sobre la indústria 4.0. En canvi, ha opinat que en altres països aquest procés es viu amb més ambició.
A més, ha afegit que, per a ell, el talent a la indústria es defineix principalment per la capacitat d'adaptar-se al nou context i d'aprofitar la tecnologia disponible amb "ganes, esperit i actitud".
Garcia (Bossard) defensa que les empreses han de tenir uns valors que vagin més enllà del simple objectiu de generar beneficis
D'altra banda, segons ha explicat García, en un context marcat per la incertesa geopolítica, les crisis econòmiques i les disrupcions constants en la cadena de subministrament, les empreses han de tenir uns valors que vagin més enllà del simple objectiu de generar beneficis. "Han de tenir un propòsit més gran que guanyar diners", ha afirmat. En aquest sentit, defensa que les organitzacions exemplars són aquelles capaces d'ajudar tant els seus clients com la societat i els seus treballadors a créixer i evolucionar. A parer seu, aquest compromís és el que marca la diferència i explica la pervivència de companyies com Bossard al llarg de dos segles.
El repte de la reindustrialització i la sostenibilitat
En relació amb la reindustrialització, García la defineix com la capacitat d'adaptar-se al nou context i de fer les coses de manera diferent per ser "més eficients, més productius i millors". Amb tot, considera que les polítiques actuals no són suficients, sobretot perquè moltes ajudes, com els fons Next Generation, han acabat beneficiant principalment les grans empreses. "Les pimes, que representen el 90% del teixit industrial, sovint no tenen els recursos per accedir-hi", ha lamentat.
Quant a la sostenibilitat, García defensa la seva importància, però adverteix d'un desequilibri global. "Hem de ser més verds i més eficients, això és vital, però no tothom juga amb les mateixes regles", ha assenyalat. També ha afegit que veure competidors que no prioritzen aquests criteris i que, malgrat això, són més competitius, fa reflexionar.
"La flexibilitat en les lleis podria ser una solució, però les regles haurien de ser les mateixes per a tothom", ha afirmat. A Europa, considera que les regles del joc són molt diferents de les que existeixen als Estats Units o a la Xina.
Formació i acompanyament, claus per a la digitalització
Finalment, ha conclòs afirmant que Catalunya hauria d'apostar decididament per la formació, per ajudar les empreses i els empresaris que no disposen de tants recursos a prendre millors decisions i per acompanyar-les en el seu procés de digitalització. "La transformació causa molt de respecte fins i tot a perfils tecnològics com el meu; una persona amb menys coneixements tecnològics encara es pot sentir més perduda", ha conclòs. "Parlar d'evolució i d'acompanyar les empreses en aquesta evolució és vital".