Com bé va dir Mario Draghi fa uns dies, en donar-li la medalla Carlemany, Europa no havia mai tingut tants enemics. Recordem que Draghi va encapçalar la redacció d’un document -conegut com a Informe Draghi- en què recomana més de 300 accions a dur a terme. Algunes ja s’estan posant en marxa de manera discreta i ens costa assabentar-nos de la seva implementació -aquí només ens interessa l’eterna picabaralla interna-. Val a dir, però, que la part més important de l’Informe Draghi es plasmarà en el pròxim pressupost de la Unió Europea (UE) del període 2028-2034. I ja s’entreveu que la part més difícil d’aconseguir és com recaptar els milers de milions necessaris per donar impuls a la innovació i a l’increment de la productivitat. Concretament amb dues eines: la mobilització de l’enorme quantitat de diners d'estalvi privat i, també, la captació de diners addicionals -el permanent repte de l’endeutament comunitari-.
Ara bé, estem en una era d’incerteses. Trump ha creat una inseguretat general que es fa difícil de pair. No perquè estiguem embarcats en projectes ambiciosos que sempre guarden incertesa. No senyor. La incertesa actual ve tenyida de comportaments erràtics. Avui blanc, demà negre, demà passat qui ho sap? No cal ser massa espavilat per adonar-se que aquest comportament, a més de perillós, té, també, els dies comptats. A ningú li agrada que el que mana tingui les característiques de Trump. I podríem dir que el pitjor potser estar per venir: quan els nord-americans se n’afartin, ja veurem com el fan fora, físicament, de la Casa Blanca. Convé recordar que hi ha eleccions als Estats Units el novembre pròxim i es renova la totalitat de la Cambra de Representants (els diputats, o congressistes) i un terç del Senat.
La UE ha optat per comportaments pragmàtics i eficients que es puguin implementar de manera ràpida per tal de contrarestar les insensateses de Trump. I segueix les recomanacions de Draghi: la UE s’ha de centrar en els seus punts forts. Quins són? Mirem-ho.
Comerç internacional
La UE és la primera potència comercial del món. Per tant, convé explotar aquesta fortalesa. Tot el món vol ser soci comercial de la UE. El primer exemple ha estat la signatura de l’acord amb Mercosur: 270 milions d’habitants. La nostra premsa s’ha centrat en la part anecdòtica de l’agricultura. I és cert que es tracta d’un aspecte important -soc dels que creu que l’agricultura ha d’estar fortament subvencionada si volem un territori equilibrat-. Però i si els digués que el sector agrícola ocupa només l'1,4% de la força laboral catalana?
Durant 25 anys el tractat amb Mercosur ha estat dormint en interminables negociacions. Han calgut només deu mesos de Trump perquè el tractat se signés
Durant 25 anys el tractat ha estat dormint en interminables negociacions. Han calgut només deu mesos de Trump perquè el tractat se signés. Bona notícia: els governants reaccionen. Els països del Mercosur tenen moltes matèries primeres -petroli, minerals, terres rares...- i no tenen, per exemple, prou cotxes -un vehicle al Brasil costa, per exemple, gairebé el doble que a Espanya-. Els fabricants alemanys i francesos se n’han alegrat de la signatura. Nosaltres ho hauríem de fer. On es pensen que aniran a parar els cotxes que es fabriquen a Catalunya?
Ara s’està molt a prop de signar un acord bastant similar amb l’Índia. 1.400 milions d’habitants. Aquesta notícia seria fantàstica. I s’està negociant amb Mèxic i Austràlia. Si nosaltres esdevenim els seus socis prioritaris, no ho seran dels altres.
Resum: la millor manera de lluitar contra les decisions de Trump i de la tirania xinesa és buscant camins alternatius. I fer-ho ràpidament. I així s’ha fet.
Innovació lligada al Pacte Verd
La innovació és el gran repte de la UE. Sobretot en l’aspecte de l’economia digital. I aquí cal fer un esforç. Es necessita capital i aquest s’ha de mobilitzar. S’han començat a fer passos per buscar com canalitzar els estalvis europeus mitjançant noves eines financeres. En altres paraules: els euros estalviats per un polonès han de poder ser utilitzats per una empresa catalana que necessiti capital.
Això només es pot fer eliminant les barreres que encara existeixen entre els estats. Els governs dels estats són encara massa defensors de les finances locals -només hem de contemplar Espanya i la distorsió de la competència que hem aconseguit: només tres bancs importants-. En aquest sentit, han començat els moviments.
Els euros estalviats per un polonès han de poder ser utilitzats per una empresa catalana que necessiti capital
Però un dels grans impulsors de la innovació és el Pacte Verd al que es va arribar dins la UE durant la pandèmia. I és important continuar en aquesta línia. La UE pot esdevenir el líder en implementació i regulació de tecnologies verdes. I això és importantíssim geoestratègicament, també. Ara som massa dependents del petroli i del gas, productes que Europa, en general, no té. L’objectiu és clar: ser autosuficients en energia i que aquesta sigui barata i que es pugui transportar fàcilment a través del territori.
Aprofundir en el Mercat Únic
Cal treure el màxim potencial dels 450 milions de consumidors que conformen la UE. I si bé s’han eliminat la majoria de les barreres entre els països, encara n’hi ha massa. L'Institut Ifo ha calculat que el valor afegit brut augmentaria un 2,3% només eliminant dins de la UE el 25% de les anomenades barreres comercials no aranzelàries en el sector serveis, com ara regulacions, requisits i procediments d'aprovació que difereixen segons el país; la indústria també se'n beneficiaria enormement.
Per exemple, la fragmentació de xarxes elèctriques fa que aquesta energia sigui massa cara i fa les nostres empreses menys competitives. Ja ha començat la producció d’un paquet legislatiu destinat a planificar les xarxes elèctriques a escala europea, aprovar la construcció de noves línies més ràpidament i distribuir-ne els costos de manera més justa. Tanmateix, això també s'enfronta a la resistència nacional.
El mateix es pot dir dels operadors de telecomunicacions. N’hauran de quedar quatre o cinc, i els moviments ja han començat. Observin Telefónica, que vol romandre com un dels actors europeus importants.
Resum
La nostra sortida exitosa implica més Europa. Actuar en els punts en què som forts. I allò que no tinguem, adquirir-ho mitjançant els acords de comerç, com ara el pacte amb Mercosur.
Tot porta temps, i cal buscar els aspectes positius de l’aparició de Trump. Sense ell, moltes d’aquestes coses no les faríem. Què més volem?