Sobre l’assalt dels Estats Units a Veneçuela per capturar Nicolás Maduro ja se n’ha escrit massa, sense saber-ne gairebé res. Els opinadors treuen fum de la llengua -un òrgan que fa anys que ja tenen amortitzat-. Per tant, opinions sòlides, poques. Més aviat, preguntes, a l’espera dels esdeveniments.
Al meu entendre, la principal inquietud econòmica és la referent al petroli. I no per la part que aquest producte pugui beneficiar als Estats Units -un país amb excedent d’aquesta matèria-, sinó pel perjudici que es pugui generar a tercers.
La malfiança entre la Xina i Rússia ha estat sempre una constant. És lògic. Una frontera de gairebé 4.200 quilòmetres. Vigilar-la no és senzill. Hom entén la magnitud del tema quan visita aquella línia en qualsevol de les poblacions que es despleguen al llarg del riu Amur, que separa ambdós països al llarg de la majoria de la frontera. A poques desenes de metres de Rússia, a l’altra banda del riu, es poden observar, amb prismàtics, els detalls de la tanca desplegada per tal que els xinesos no fugin. També els vaixells patrullers. A més, cal afegir-hi un fet demogràfic evident. Rússia té uns 140 milions d’habitants. La Xina en té 1.400. Deu vegades més.
Però vet aquí que, per allò dels enemics comuns (Occident), s’ha establert una aliança forçada entre aquests dos països. Una entesa que podríem anomenar “aliança energètica”. La Xina necessita el carbó i el gas russos, i Rússia necessita clients. La majoria dels ingressos de l’estat rus provenen de la venda d’aquests recursos. No es manté el país més extens del món amb els minsos impostos que es cobren a 140 milions de persones.
"Sense el petroli veneçolà, la Xina és encara més dependent de Rússia -cosa que no li deu fer massa goig-"
Els potencials canvis a Veneçuela tenen dos efectes a l’altre extrem del món: Rússia i Xina. Sense el petroli veneçolà, la Xina és encara més dependent de Rússia -cosa que no li deu fer massa goig-. Per altra banda, Rússia perd un 'regulador' de petroli a la zona llatinoamericana, ja que el govern de Maduro seguia les consignes de Moscou al respecte.
Aquests fets -merament econòmics- tindran repercussions polítiques, sens dubte. Si s’aixeca el bloqueig econòmic a Veneçuela, la situació canvia. De moment, l’OPEP -de la qual Rússia no en forma part, però Veneçuela sí- no sembla massa amoïnada.
En resum, podem estar tranquils pel que fa al preu de les matèries primeres. I podem estar perfectament intranquils pel que respecta a les conseqüències geopolítiques.