Escolta l'article ara…
Hi ha efemèrides que permeten veure materialitzat l'imaginari d'una ciutat, i la que se celebra aquesta setmana n'és una de majúscula. El dijous, 29 d’octubre, va fer 125 anys des que Barcelona va començar a teixir la seva relació més especial amb el cim de la serralada de Collserola. A 512 metres d’altitud, 35 atraccions i un flux que supera els 600.000 visitants anuals, el Tibidabo va ser impulsat a finals del segle XIX pel farmacèutic i promotor immobiliari Salvador Andreu i Grau, juntament amb un grup d'enginyers i farmacèutics. Personalitats visionàries que no només van crear la societat fundadora el 1899, sinó que el 1901 van inaugurar el famós Funicular -el primer de tot l'Estat i el segon més antic d’Europa- per connectar la muntanya amb la ciutat i oferir el primer simulador de vol del món (el famós Avió del 1927), la mítica sala de miralls o una col·lecció d'autòmats ben singular.
Aquesta mateixa essència és la que manté viva la gestió actual. “Quan vaig començar, ara fa 24 anys, reconec que em feia una mica de vertigen”, confessa a VIA Empresa Rosa Ortiz, qui va assumir la direcció de l'equipament l'octubre del 2002, coincidint amb el moment en què l'Ajuntament de Barcelona va prendre les regnes de la instal·lació a través de Barcelona Serveis Municipals (BSM). El comentari d’Ortiz arriba com anell al dit: “Faig al·lusió a les atraccions, és clar, però és que som al punt més alt de Barcelona, en un lloc tan emblemàtic i estimat, que fa molt de respecte gestionar-lo perquè tothom se'l sent molt seu”.
El Funicular del Tibidabo, inaugurat el 29 d’octubre de l’any 1901, és el primer de tot l’Estat i el segon més antic d’Europa
I és tal aquest respecte, que la direcció del parc viu un dels seus moments més significatius. Aquest mateix dissabte, Ortiz s'acomiada del lideratge de l'equipament per la seva jubilació. Una etapa en què la prioritat absoluta ha estat la cura de l'experiència en família: “L'estada mitjana d’un visitant al parc és de sis hores, i això vol dir dinar, pujar a les atraccions o fer-se una fotografia amb les mascotes o les noves lletres del mirador”, exposa. “Ens basem molt en el tracte amb el client i en fer que les persones que ens donen el més preuat, que és el seu temps lliure en família, no vegin trencada aquesta màgia en cap moment”, subratlla.
Arribar al model públic actual ha estat una autèntica muntanya russa, mai millor dit. El 1988 va marcar un dels moments més convulsos de la història del parc quan el popular empresari Javier de la Rosa va comprar-lo i va crear la societat Grand Tibidabo. Pocs anys després, el projecte es va enfonsar en una fallida financera i un escàndol judicial de gran gravetat: l'Audiència de Barcelona va condemnar De la Rosa a tres anys de presó per apropiació indeguda per la descapitalització de la companyia, una operació que va liquidar els estalvis de 10.000 petits accionistes després que l'empresari reconegués haver-se apropiat de 68 milions d'euros entre els anys 1991 i 1994.
Grand Tibidabo no es va liquidar oficialment fins al 2019, després d'acumular deutes de més de 30 milions d'euros. Quan el parc va sortir a subhasta el 1999, l'empresa Chupa Chups va ser l'adjudicataria provisional, però finalment no va poder adquirir-lo. El motiu? L'Ajuntament va exercir el seu dret a tempteig i va adquirir els terrenys i les instal·lacions per 1.091 milions de pessetes (uns 6,5 milions d'euros), garantint-ne el caràcter públic. Així doncs, i amb la certesa que costaria sortir d'aquell pou, la primera gran decisió de la gestió municipal va ser “tornar el cim als veïns”. “Fins aleshores, per passejar per la muntanya o gaudir de les vistes calia pagar una entrada obligatòria, una barrera econòmica que es va eliminar per crear l'Àrea Panoràmica, un espai de lliure accessibilitat per a qualsevol ciutadà”, relata Ortiz.
Amb aquesta àrea oberta, el gran repte històric era descobrir com accedir al cim sense col·lapsar la muntanya de vehicles privats. "Abans, el 60% dels visitants pujaven en cotxe i només el 40% ho feien en transport públic", apunta la directora. Avui, la tendència s'ha capgirat, aconseguint que un 60% pugi en transport públic i un 40% en privat, malgrat haver augmentat el nombre de visitants.
Per treure els cotxes de la Carretera de les Aigües, la clau de volta es va basar en la transformació integral de la xarxa d'accés. D'una banda, la remodelació del que avui coneixem com a Cuca de Llum el 2008 va permetre canviar els motors per guanyar freqüència i capacitat, transportant actualment 250 persones cada deu minuts. Aquesta millora es va coordinar amb la creació de l'aparcament de Sant Genís, un sistema Park&Ride (P+R) connectat amb busos llançadora directes al funicular, i amb la implantació de la reserva prèvia obligatòria de pàrquing al cim, que deriva cap a la part baixa a qualsevol vehicle sense plaça confirmada.
Emblemàtiques, clàssiques i tecnològiques
Ubicat en plena naturalesa, el Tibidabo té força limitacions físiques, és a dir, no pot créixer en extensió de terreny. Per a superar aquest obstacle, Ortiz articula les 35 atraccions del parc en tres categories: "Les emblemàtiques apleguen peces úniques com l'Avió, la Talaia o el Ferrocarril Aeri, que requereixen un esforç econòmic i tècnic de manteniment per complir les normatives de seguretat actuals", apunta. Les clàssiques defineixen la identitat del recinte, des de la muntanya russa fins a la caiguda lliure, en què "l'emoció de suspendre's a 500 metres sobre la ciutat i el mar crea una connexió emocional insubstituïble".
Per la seva banda, la tecnologia aplicada ha estat la solució definitiva a la manca d'espai: en lloc de construir noves estructures, s'aprofita la tecnologia per transformar les existents. "Som força pioners en això, un bon exemple d'aplicar tecnologia va ser el 2017, quan vam incorporar ulleres de realitat virtual al tren Tibidabo Express per convertir el viatge tradicional en una experiència digital immersiva".
Aquest pas obre el debat de futur en el sector dels parcs temàtics. En un món en què l'any 2018 Pequín va obrir el SoReal VR Park -en què les muntanyes russes només existeixen digitalment-, encara plana la pregunta sobre com canviarà l'experiència del client amb la intel·ligència artificial i la realitat augmentada. Al Tibidabo, Ortiz sosté que la tecnologia sempre suma, però que la vivència real i el contacte humà encara configuren el cor de la proposta.
El parc, en xifres
Rere l'experiència dels visitants del Tibidabo hi ha un equip humà format per 250 persones i dividit entre una vintena que es dediquen al màrqueting, la comunicació, l'administració i la direcció general, amb el suport de BSM per a serveis jurídics i grans obres. D'altra banda, el gran gruix de l'equip d'operacions i restauració assumeix la mobilitat, els accessos, les taquilles, les atraccions, els espectacles i els punts de venda.
Des del punt de vista financer, la partida de personal representa el bloc de despesa més elevat, seguit de molt a prop pel manteniment permanent de les atraccions i el recinte patrimonial. Alhora, el lucre queda fora de l'equació i tots els beneficis es reinverteixen en el manteniment continuat, la innovació i altres branques com les iniciatives solidàries i l'educació. Malgrat tancar el 2025 amb prop d'un milió d'euros en pèrdues, Ortiz assevera que el parc és sostenible i manté un volum d'ingressos i despeses alineat al voltant dels vint milions d'euros anuals.
El lucre queda fora de l'equació del Tibidabo i tots els beneficis es reinverteixen en el manteniment continuat, la innovació i altres branques com les iniciatives solidàries i l'educació
Aquest equilibri pressupostari és el que va portar l'Ajuntament a ajustar les tarifes públiques el 2025 -després de tres anys amb els preus congelats- per situar l'entrada general al parc d'atraccions en 39 euros i el passi de l'Àrea Panoràmica en 21,50 euros. Un moviment justificat per l'impacte de l'IPC i la necessitat de finançar les darreres millores sense dependre de subvencions extres. Entre les darreres inversions destaquen la instal·lació de les noves lletres "Barcelona" al mirador i la reobertura de la Masia Tibidabo, un edifici modernista del 1901 completament rehabilitat que ara acull la cuina catalana del xef Rafa Zafra.
Amb aquest teló de fons, val a dir que el Mirador i l’Àrea Panoràmica s’han convertit en dos dels grans reclams de la ciutat, tant per als turistes com per als mateixos barcelonins. En aquest sentit, Ortiz matisa el perfil de visitant estranger que rep la muntanya: “No és només un públic turístic de pas; moltes vegades són persones que estan una temporada o uns anys treballant a Barcelona. Quan venen per primer cop sintonitzen totalment amb la història del parc, veuen una atracció com l'Avió i entenen perfectament la identitat de la ciutat”. Un equilibri que permet al parc mantenir la seva essència familiar sense donar l'esquena al visitant internacional.
Un relleu feliç per a un "oasi" futur
La celebració d'aquest 125è aniversari ha estat marcada per un mes d'octubre d'una intensitat mediàtica i meteorològica excepcional. L'organització feia un any que dissenyava una caminada popular per reunir un miler de persones als Jardins de Gràcia i pujar a peu fins a la Cuca de Llum, però el fort episodi de pluges torrencials a Barcelona va obligar a cancel·lar la pujada per recomanacions de seguretat. La setmana següent es va traslladar la convocatòria al cim de la muntanya.
Ortiz: "Me'n vaig molt contenta i feliç de deixar el parc en bones mans, amb un equip molt il·lusionat, compromès i amb idees noves”
Prop de 2.500 persones es van aplegar al parc per commemorar la fita en una jornada festiva amb les tradicionals titelles del Marionetarium, les Mascotes, l'Hotel 666, l'autòmat de “la Moños” i un gran pastís elaborat per Christian Escribà. El colofó idoni per un comiat que Ortiz va fer visible durant els parlaments del mateix aniversari davant de socis i visitants. Una decisió meditada amb més d'un any i mig d'antelació per garantir una transició planificada i un relleu ordenat: “Me'n vaig molt contenta i feliç de deixar el parc en bones mans, amb un equip molt il·lusionat, compromès i amb idees noves”, assenyala.
Més enllà del relleu, Ortiz albira el Tibidabo del futur com "un tresor que caldrà preservar". “Serà un oasi on la gent vindrà a buscar emocions reals en un entorn natural i en companyia dels seus", afirma emocionada. "Al Tibidabo es riu alhora, es pensa alhora i es veu la ciutat alhora. Les alternatives que vindran seran fantàstiques, però seran molt més individuals. Per això aquest espai té molts anys de vida i s'ha de cuidar i mimar”, conclou.
Caldrà esperar, doncs, per conèixer la nova cara que prendrà les regnes de la pròxima etapa del cim més màgic de Barcelona. De moment, tot apunta que serà l'actual gerent, Laura Vives, tal com recull l'Associació de Veïns Avinguda Tibidabo en una publicació a Instagram.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat