L’acne és una malaltia de la pell caracteritzada per una inflamació del fol·licle pilosebaci, especialment a la cara, coll, escot i a l'esquena. Apareix fonamentalment a l'adolescència i es considera un dels trastorns cutanis més freqüents en la població. Tot i que els anys de l'adolescència són en els que hi ha major incidència de l’acne, no sempre desapareix quan s’acaba aquesta etapa. A part de les molèsties que pot ocasionar, té una gran repercussió en la imatge física i, conseqüentment, en l'autoestima.
La causa principal de l’acne és l'alteració del funcionament del fol·licle pilosebaci que acostuma a ser deguda a factors hormonals, però també pot ser conseqüència de l'ús de productes cosmètics no adequats. La sortida dels fol·licles es clou i la secreció sebàcia queda retinguda, el que implica l'aparició de barbs. Aquests solen produir canvis inflamatoris, enrogiment i sobrecreixement bacterià -Propionibacterium acnes-, que afavoreix la infecció de les lesions amb la corresponent aparició de pus en elles.
Segons l'extensió i intensitat de les lesions i l'impacte de la malaltia en la vida del pacient, es determina el tractament adequat per a cada individu. Existeixen tractaments tòpics i tractaments orals -indicats per a pacients amb acne moderat i greu-.
Existeixen tracaments tòpics i orals contra l'acne, depenent del grau de severitat del pacient
A grans trets, podem resumir els tractaments tòpics en tres grups: els queratolítics - la funció és la d'eliminar l'oclusió del fol·licle-, els retinoides, peròxid de benzoil o l'àcid azelaic -que a més de descloure el fol·licle, tenen un efecte antiinflamatori local-, i els antibiòtics tòpics -com l'eritromicina o la clindamicina, per eliminar la infecció-.
En relació als tractaments de tipus oral, també en distingim tres tipus: els antibiòtics, els retinoides i els anticonceptius orals.
En molts casos, els tractaments orals poden combinar-se amb tractaments tòpics. Cal un temps d'evolució per observar milloria (entre 4 i 8 setmanes) i s'han de fer de manera estricta i metòdica per obtenir els resultats desitjats. El tractament de l’acne ha d'estar sempre pautat i supervisat per un dermatòleg, ja que alguns dels productes poden produir irritació de la pell i certa cremor, alguns són perillosos durant l'embaràs per ser teratogènics i poden ser hepatotòxics (potencial toxicitat per al fetge) .
"No està demostrat fermament que la dieta pugui millorar o empitjorar l'acne"
Més enllà del tractament indicat, hi ha una sèrie de recomanacions a seguir, sent la més important la de no manipular les lesions de l’acne, ja que podríem afavorir la sobreinfecció i inflamació i fins i tot produir cicatrius antiestètiques. S'aconsella rentar les zones més afectades per l’acne utilitzant sabó suau, i en cas d'usar productes cosmètics o maquillatge, utilitzar aquells que siguin sense oli o no comedogènics, per evitar que el greix que contenen produeixi un efecte oclusiu a la pell. L'afaitat no està contraindicat, simplement es recomana realitzar-lo amb cura per evitar traumatitzar les lesions. Pel que fa a la dieta, no està demostrat fermament que pugui millorar o empitjorar l'acne, únicament hi ha indicis que semblen relacionar el consum de sucres d'absorció ràpida amb l'empitjorament d'aquest.
El que sí que està demostrat és que un tractament primerenc de l'acne pot prevenir que aquest evolucioni a formes més severes i lesions més agressives, i conseqüentment, previndrem l'aparició de cicatrius.
Així doncs, davant l'aparició de lesions d'acne hem de consultar al dermatòleg perquè ens aconselli el millor tractament i minimitzar així les conseqüències negatives d'aquesta malaltia tan freqüent però no per això menyspreable.