• Economia
  • Actitud cívica, responsabilitat institucional i gestió en temps de crisi

Actitud cívica, responsabilitat institucional i gestió en temps de crisi

Els accidents ferroviaris d'Adamuz i Gelida han desencadenat un escrutini sobre la comunicació i la credibilitat de les institucions públiques

L'estació de Rodalies de Mataró, amb usuaris esperant trens que no circulen | Jordi Pujolar (ACN)
L'estació de Rodalies de Mataró, amb usuaris esperant trens que no circulen | Jordi Pujolar (ACN)
Agustí Rodríguez, opinador de VIA Empresa
Periodista i consultor de comunicació
27 de Gener de 2026 - 04:55

El mes de gener del 2026 passarà a la història com un dels més dolorosos per al sistema ferroviari espanyol. El 18 de gener, dos trens d'alta velocitat van col·lidir a Adamuz (Còrdova), deixant 45 persones mortes i gairebé 300 ferides. Dies després, un altre xoc entre un tren de Rodalies a Gelida (Barcelona) va deixar un conductor mort i més de 37 ferits, amb conseqüències operatives que encara perduren.

 

En aquest context de dolor, l'actitud i gestió del govern, i de les empreses ferroviàries implicades, és a dir, Adif, Renfe i Rodalies Catalunya (recordem que és una empresa creada el gener d'aquest any), han estat sota intens escrutini públic. La societat no només reclama informació completa, sinó respostes clares sobre per què van ocórrer aquests sinistres, com es gestionen, i què es farà perquè no es repeteixin. La por d'utilitzar els ferrocarrils s'estén perquè en una crisi el prestigi es perd molt ràpidament i la credibilitat és el principal valor. I el govern i les empreses gestores han tingut poca credibilitat, especialment en les primeres 48 hores.

La por d'utilitzar els ferrocarrils s'estén perquè en una crisi el prestigi es perd molt ràpidament i la credibilitat és el principal valor

El govern espanyol, encapçalat pel president Pedro Sánchez i el ministre de Transports, Óscar Puente, ha intentat projectar una gestió ferma de la crisi. Després de l'accident d'Adamuz, l'Executiu va desplegar recursos d'emergència i va declarar tres dies de dol nacional, a més de visitar personalment la zona i coordinar amb serveis sanitaris i d'atenció a víctimes. El normal en la primera fase d'una crisi d'aquesta envergadura.

 

Tanmateix, la comunicació ha estat objecte de debat i crítiques. Puente ha insistit repetidament que la investigació sobre les causes -molt complexa i tècnica- exigeix temps i que no s'ha d'especular sobre responsabilitats abans de conèixer els fets provats. També ha assenyalat que no existien senyals clares prèvies a l'anomalia que va causar l'accident, subratllant que ni Renfe ni Adif van detectar indicis que justifiquessin una intervenció immediata. La seva compareixença de més de dues hores, que alguns han fet valdre, només va obrir més interrogants i va perdre efectivitat a l'hora de traslladar els missatges de manera clara i entenedora. Aquest és un objectiu irrenunciable en qualsevol crisi: llenguatge clar i entenedor.

Aquest enfocament ha estat interpretat per alguns sectors com a prudència necessària i per altres com a falta de voluntat per assumir responsabilitat política d'hora. El ministre ha rebutjat presentar la seva dimissió, insistint que ho faria només si es demostrés que la seva acció o omissió va contribuir al sinistre, mentre que el president d'Adif ha afirmat que estaria disposat a dimitir si es troba responsabilitat de la seva gestió. És molt possible que les pròximes setmanes sigui el cap de turc.

La gestió del Govern mostra un intent d'equilibrar la necessitat de transparència amb la cautela tècnica, però també evidencia la tensió entre l'exigència ciutadana de respostes immediates i la complexitat intrínseca d'investigacions tècniques profundes.

Adif i Renfe: operació, seguretat i inspeccions

Adif, l'entitat pública responsable de la infraestructura ferroviària, s'ha vist especialment al centre del debat. La Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris (CIAF) ha assenyalat que una possible fractura prèvia al raïl podria haver desencadenat el descarrilament a Adamuz, una hipòtesi que està sent investigada i que, de confirmar-se, implicaria una responsabilitat tècnica directa en la gestió de la via.

Prèviament, Adif havia advertit inversors del risc reputacional i econòmic d'un accident greu, assenyalant que fallades d'aquesta magnitud poden afectar la confiança del públic i l'operació del transport. Després dels sinistres, l'empresa ha pres mesures com reduccions temporals de velocitat i cancel·lacions de trens, així com la suspensió del servei de Rodalies a Catalunya fins a assegurar la infraestructura. A Catalunya, Adif sempre ha jugat un paper secundari i molt poc proactiu tant amb els mitjans de comunicació com amb els usuaris. Segurament per això ha estat el jugador feble en la partida.

Exigir informació i respostes no només és un dret, sinó una responsabilitat cívica, especialment quan es tracta de serveis públics essencials

Renfe, per la seva banda, ha col·laborat en les inspeccions i en la retirada de material afectat pel xoc a Rodalies, i ha participat en reunions amb sindicats i autoritats per acordar condicions de seguretat abans de reprendre el servei. Els seus maquinistes han estat l'últim esglaó protagonista d'una crisi que va més enllà de l'accident i les víctimes.

Els accidents han generat no només dolor, sinó també una crisi de confiança en la seguretat ferroviària. Com apuntava en el paràgraf anterior, això s'ha traduït en crides a vagues i protestes del sindicat majoritari de maquinistes (SEMAF), que exigeix auditories completes de les xarxes i garanties escrites de seguretat abans de reprendre operacions de Rodalies.

Aquest context subratlla una lliçó clau per a qualsevol democràcia: exigir informació i respostes no només és un dret, sinó una responsabilitat cívica, especialment quan es tracta de serveis públics essencials. La gestió de crisis requereix no només accions tècniques eficaces i transparents, sinó també una comunicació responsable per part de les autoritats i empreses, que ajudi a construir confiança i evitar la polarització.

La resposta a aquesta doble tragèdia depèn tant de la capacitat tècnica d'investigar i corregir fallades, com de l'actitud per dialogar sobre solucions reals en lloc de greuges i especulacions

La resposta a tragèdies com les d'Adamuz i Gelida depèn tant de la capacitat tècnica d'investigar i corregir errors, com de l'actitud ciutadana, mediàtica i política per dialogar sobre solucions reals en lloc de greuges i especulacions. Exigir explicacions és indispensable, però fer-ho des d'una posició informada, respectuosa i orientada a aprendre -no només a assenyalar- enforteix la societat. En última instància, la integritat institucional, la gestió responsable i el compromís ciutadà són pilars per afrontar i superar crisis tan doloroses com aquesta.

En les pròximes setmanes s'escriuran nous capítols d'aquesta crisi. Hi haurà debats, articles, reunions, compareixences i manifestacions. L'important a partir d'ara serà recuperar la credibilitat del servei i la seva fiabilitat i preparar-se per al procés judicial que serà llarg i complex.