En un context de baixa natalitat a Espanya, amb una mitjana d’1,1 fills per dona, molt per sota del nivell de reemplaçament generacional, dues investigacions impulsades per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” examinen quines polítiques són més eficaces per augmentar el nombre de naixements. La conclusió és clara: els incentius econòmics per naixement generen augments immediats de la natalitat, però tenen un efecte limitat que no se sosté en el temps. En canvi, factors estructurals, com l’estabilitat laboral, la conciliació o la reducció dels costos professionals associats a la maternitat són claus per elevar el nombre de fills per dona a llarg termini.
Els governs mostren una preocupació creixent per les conseqüències econòmiques d’aquest fenomen, com l’envelliment de la població, la possible escassetat de mà d’obra o la sostenibilitat de l’estat de benestar. Davant d’aquesta situació, han impulsat diferents estratègies per afrontar-ho. Tanmateix, tant aquestes polítiques com les decisions empresarials poden modificar els costos i els riscos associats a la contractació de dones amb fills. Aquestes investigacions analitzen com influeixen les mesures econòmiques directes, les polítiques de conciliació i les dinàmiques del mercat laboral en la decisió de tenir fills de les dones espanyoles.
El primer estudi, titulat Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini? i elaborat pels investigadors Lidia Cruces i F. Javier Rodríguez, de la Goethe Universität Frankfurt, en el marc del projecte europeu SUSTAINWELL liderat per la Universitat de Barcelona, aprofundeix sobre els efectes del "xec bebè", un ajut universal de 2.500 euros per naixement introduït a Espanya el 2007 que equivalia al doble de la mitjana del salari brut mensual de les dones.
Aquest tipus de polítiques té un efecte positiu a curt termini: els naixements van augmentar un 6% en els nou mesos posteriors a la seva implementació
Anàlisis anteriors mostren que aquest tipus de polítiques té un efecte positiu a curt termini: els naixements van augmentar un 6% en els nou mesos posteriors a la seva implementació. Tanmateix, en estendre el període d’estudi mitjançant un model que simula participació laboral i decisions de fecunditat al llarg del cicle vital, el seu impacte sobre la taxa de natalitat total, que és l’indicador clau per mesurar les dinàmiques demogràfiques, és significativament menor i gairebé no arriba al 3%.
La segona investigació, titulada Contribueixen les polítiques de conciliació a Espanya? El paper de les empreses, analitza les diferents mesures de conciliació i el seu impacte en les decisions de contractació de les companyies. L’estudi subratlla que aquestes polítiques no es poden avaluar sense considerar la resposta de les empreses, ja que influeixen en la contractació, la conversió de contractes i els acomiadaments. Si no, hi ha el risc que reforcin les bretxes de gènere en ocupació i ingressos.
A partir de dades administratives i d’un model estructural del mercat laboral, els autors de la investigació, Olympia Bover, del CEMFI; Nezih Guner, del CEMFI i del Banc d’Espanya; Yuliya Kulikova, de l’Okinawa Institute of Science and Technology (OIST) i de l’International Institute for Applied Systems Analysis (IIASA); Alessandro Ruggieri, de l’Institut d’Anàlisi Econòmica-CSIC i de la Barcelona School of Economics, i Carlos Sanz, del Banc d’Espanya i del CEMFI, identifiquen un trade-off entre fecunditat i ingressos.
L’informe explica que les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden afavorir la natalitat, ja que faciliten la compatibilitat entre feina i maternitat. Així i tot, també poden generar efectes contraproduents si les empreses anticipen costos laborals futurs més alts, ja que es desincentiva tant la contractació com la conversió de contractes temporals en indefinits.