Teletreballar un dia a la setmana augmenta la natalitat. Sobretot si el teletreball inclou els dos membres de la parella. Aquest és, si fa o no fa, el titular cridaner d’aquests darrers dies sobre la demografia. D’altres notícies s’hi han afegit. Un lleu repunt de la natalitat a Catalunya -0,87%- i a Espanya -0,99%. El propòsit del govern espanyol d’establir un xec universal per cada fill menor de divuit anys. I finalment, les dades de pobresa infantil, que a Catalunya arribarien al 36% dels infants. Vegem com lliga tot plegat.
Lleu repunt de la natalitat, encara sota mínims
Les dades provisionals de natalitat a Catalunya per al 2025 han millorat per primer cop des del 2018, i a Espanya des del 2014. L’arribada de població immigrada, amb uns altres patrons de reproducció, semblava que revertiria la caiguda experimentada als anys noranta. Però va ser un fenomen passatger i a Espanya des del 2014 el nombre de naixements s’ha reduït en més d’un 25%.
Continua l’endarreriment de l’edat mitjana en què es té el primer fill i només els avenços en l’eficàcia de la reproducció assistida permeten ampliar la taxa de fecunditat entre les més avançades
El repunt del 2025 es produeix mentre les úniques franges d’edat amb comportaments clarament positius són les de dones amb més de 45 anys. Però fins i tot la progressió dels darrers exercicis entre dones de 40 a 44 anys s’ha estancat. Per tant, continua l’endarreriment de l’edat mitjana en què es té el primer fill i només els avenços en l’eficàcia de la reproducció assistida permeten ampliar la taxa de fecunditat entre les edats més avançades i recuperar -de forma marginal, però- el temps perdut.
Els sociòlegs diuen que l’estabilitat professional i econòmica no s’assoleix abans dels 35 anys de mitjana, i aquest seria el llindar mínim per a moltes dones i parelles per embarcar-se a tenir fills. L’endarreriment, a més, va associat amb la disminució del nombre de fills, que a hores d’ara és d’1,2. Els demògrafs consideren que mentre el nombre de fills per dona en edat fèrtil no arribi als 2,1, es produirà un saldo vegetatiu -diferència entre naixements i morts- negatiu.
La futurible Prestació Universal per Criança
La Prestació Universal per Criança és la darrera iniciativa del govern espanyol per afavorir les famílies i la natalitat. Fins ara, hi ha hagut un degoteig d'ampliacions de les setmanes de permís maternal i, sobretot, paternal per tenir un fill. Semblaven més mesures d'igualtat de gènere que de foment de la natalitat.
Ara, aquesta nova iniciativa és clarament pronatalista i, a més, de caràcter universal, sense distinció de nivells de renda. La previsió inicial és proveir totes les famílies d’una subvenció de 200 euros mensuals per contribuir a finançar la criança dels infants fins als divuit anys. És un projecte del govern que està pendent de passar per les Corts, a veure si hi troba una majoria suficient per aprovar-lo i que, diuen, estaria vinculat a l’aprovació dels pressupostos per al 2026. Una cançó aquesta darrera que ja ens coneixem per afegir pressió als potencials socis parlamentaris.
Fins ara, hi ha hagut un degoteig d'ampliacions de les setmanes de permís maternal i, sobretot, paternal per tenir un fill. Semblaven més mesures d'igualtat de gènere que de foment de la natalitat
Hi havia hagut el xec nadó del 2008 del govern de Zapatero -2.500 euros per nen nascut o adoptat-, que s’acabà el 2011 amb l’esclat de la crisi financera i el canvi de majories a Espanya. En aquella ocasió ja es va plantejar com una mesura universal, amb gran satisfacció de moltes clíniques privades que van veure com l’hora del part molts pares invertien l'import del xec a parir en la sanitat privada en comptes de la pública.
No serem nosaltres els que critiquem els interessats propòsits del govern espanyol. Els incentius econòmics per natalitat i criança es van començar a generalitzar fa unes dècades als països nòrdics i, d’entrada, van aconseguir revertir força el declivi de natalitat a llocs com Suècia, per exemple. Tot i l’arribada al poder de les forces conservadores i les habituals prioritats pel dèficit públic, es va mantenir el gros d’aquelles ajudes. Però, amb el temps, han deixat de tenir efecte i la taxa de natalitat nòrdica ha tornat a enfonsar-se.
De fet, els organismes internacionals constaten que a hores d’ara no s’identifica cap correlació entre la natalitat i les ajudes públiques al naixement i la criança. Les subvencions públiques semblen poc rellevants a l’hora d’estimular la natalitat. Aquí anem amb tres o quatre dècades de retard i veurem si quan aquesta ajuda mensual arribi a aplicar-se tingui efectes gaire significatius sobre la natalitat. Tanmateix, l'eventual Prestació Universal per Criança on pot tenir efectes més rellevants és sobre la pobresa infantil.
Tenir fills per a ser més pobres?
Segons l'Informe Social de Catalunya 2025 que acaba de publicar la Generalitat, "la pobresa i l'exclusió social a Catalunya són persistents i tenen un fort biaix infantil, ja que afecten el 24,8% de la població (més de dos milions de persones) i el 36,5% dels infants, amb una incidència especialment elevada en llars monoparentals (47 %), malgrat l'efecte protector de prestacions i serveis socials". Això es produeix en un context de creixement macroeconòmic generalitzat i superior des de fa uns quants exercicis a la mitjana europea.
No aprofundirem ara en el repartiment cada cop més desigual d'aquest creixement macroeconòmic ni tornarem a insistir en el mal negoci col·lectiu que fem a base de crear feines d'escàs valor afegit que només estan en disposició d'ocupar els immigrants no qualificats. Per sort, a diferència de la gran patronal, altres entitats empresarials com el Cercle d'Economia comencen a admetre la manca de viabilitat d'aquest model de creixement.
Tanmateix, sí que cal parar atenció a aquesta situació de més d'una tercera part dels infants a Catalunya -i a Espanya deu ser similar. La reflexió és òbvia, per què hem de propugnar un augment de la natalitat si més d'un terç dels actuals infants viuen en situació de pobresa? O per què mares i famílies s'han d'embarcar a tenir fills si això només agreujarà la seva ja delicada situació econòmica?
Si abans parlàvem que la majoria de les parelles arriben a una situació d'estabilitat econòmica a partir dels 35 anys, què passa amb totes les criatures nascudes de mares joves, quan encara no han assolit aquesta estabilitat? I què passa quan la parella es trenca i és un sol progenitor -quasi sempre la mare- qui se n'ha de fer càrrec en solitari, potser amb alguna ajuda dels avis? Sembla evident que la pobresa infantil és la resposta.
Si el cost directe de tenir un fill a Catalunya s'estima en 938 euros mensuals, unes subvencions públiques de 200 euros mensuals poden ser un suport no menyspreable. Amb tot i això, en aquestes ajudes lineals Catalunya resulta sempre discriminada perquè el cost mitjà de tenir un fill és 200 euros superior que a Espanya. Tanmateix, benvinguda sigui l'aportació si finalment es materialitza. Serà una eina per evitar caure en la pobresa, millorar la igualtat d'oportunitats i, potser, per reduir la prevenció a tenir el primer fill o el segon.
Evidentment, no tot és tan simple en termes de natalitat, com hem apuntat abans. Les enquestes ens diuen que són els joves els més pessimistes respecte al futur i els que se senten menys feliços. Les perspectives sociolaborals i els costos d'oportunitat són intangibles tan rellevants com els comptes estrictament econòmics. La frustració de molts joves per la seva actual situació i per les perspectives personals -allò de "viurem pitjor que els nostres pares"- expliquen bona part de l'atracció per solucions autoritàries i xenòfobes.
Teletreball i fertilitat
Dèiem al principi que aquests dies hem conegut també les conclusions d'un estudi elaborat per tres de les grans universitats anglosaxones i un centre d'estudis mexicà sobre la relació entre teletreball i natalitat (Work from Home and Fertility). Els autors analitzen 38 països i arriben a la conclusió que quan la parella teletreballa almenys un dia entre setmana, la fertilitat augmenta de mitjana en 0,32 fills per dona, amb màxims de 0,45 als Estats Units, un 17% més. Malgrat que la mostra referida a Espanya és relativament petita, amb les dades disponibles s'estima que l'augment de la natalitat podria ser d'un 2,7%.
L'estudi sobre la relació amb el teletreball posa en evidència que estalviar-se temps en desplaçaments, augmentar el temps que pot passar-se a casa i la flexibilitat són factors rellevants a l'hora de decidir-se a tenir fills
En tot cas, és evident que la decisió de tenir fills és de caràcter multifactorial, on les expectatives de futur són especialment rellevants. L'estudi sobre la relació amb el teletreball posa en evidència que estalviar-se temps en desplaçaments, augmentar el temps que pot passar-se a casa -encara que sigui simultaniejant la feina i la cura dels fills més petits- i augmentar la flexibilitat del temps de treball és un factor rellevant a l'hora de decidir-se a tenir fills.
Ja fa temps que es repeteix el mantra que el teletreball és un fenomen efímer, vinculat a la pandèmia, i que no té recorregut de futur. Aquestes patronals, tan preocupades per disposar de mà d'obra en un futur de jubilacions massives de la generació dels baby-boomers, haurien de fer més pedagogia entre les empreses afiliades i recomanar-los que procurin mantenir la possibilitat que els treballadors puguin fer alguna jornada setmanal de teletreball.