En aquest carrusel que és la vida, un sovint té la sensació de transitar de forma recurrent pels mateixos escenaris, com en un déjà-vu periòdic, o com en aquells dibuixos animats que empraven l’anomenat repeating background, una tècnica que feia que els personatges llisquessin sobre un fons sense fi per estalviar costos i hores de dibuix. Com no sentir-se el Maguila Gorila o Pedro Picapiedra en un país on polítics i mitjans confabulen per anar posant de moda temes de manera cíclica, per acabar aplicant allò de qui-dia-passa-any-empeny i que res no canviï.
Si fa poc estava sobre el taulell de les idees revingudes un d’aquests assumptes guadiànics com és el traspàs de Rodalies, ara toca tornar a posar sobre la taula el tema de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona quan, per cert, ni tan sols està finalitzat el darrer projecte de reforma (recordem que la terminal satèl·lit no va passar mai de ser un dibuix preciós sobre un paper). No és l’objectiu d’aquest escrit analitzar pros i contres del projecte d’ampliació perquè és un repte summament abstrús i ens caldria parlar de veïns de Gavà Mar i també de controladors aeris, cosa que requereix cert entrenament i alguna cobertura legal. El que ens interessa avui és parlar del propietari de l’aeroport del Prat, l’empresa semipública Aena. Fa prop de cinc anys vam dedicar aquesta peça a parlar de l’entrellat que és Aena i el seu màxim accionista, l’ens públic ENAIRE. Passen tantes coses, que ja és moment d’actualitzar aquell text. L’Aena d’avui és hereva de l’antic gestor Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea, un ens del tot públic que gestionava aeroports i centres de control aeri. El 2015 es va privatitzar parcialment mitjançant una sortida a borsa que va permetre a l’Estat captar 4.400 milions d’euros a canvi de cedir el 49% del capital. Des d’aquella sortida, l’acció s’ha revalorat gairebé un 275% (un 14% anual compost) o, el que és el mateix, el preu s’ha multiplicat per 3,75 vegades. Afegit a això, entre 2015 i 2023 han repartit gairebé 4.900 milions d’euros en dividends, el 51% dels quals han anat a les butxaques de l’Estat. La propietat d’Aena, l’Estat l’exerceix a través d’una empresa anomenada Entidad Pública Empresarial ENAIRE, de la que n’és propietari únic. És el mateix estatus que té l’operador ferroviari Renfe.
Segons les xifres oficials facilitades per la mateixa Aena, l’any 2024 han facturat uns 5.800 milions d’euros, per oferir un benefici final de 1.934 milions. Lògicament, la principal partida dels ingressos són els aeronàutics (uns 3.200 milions, el 55%), però no podem oblidar els conceptes de caràcter comercial, que són uns 1.800 milions d’euros (duty free, restaurants, botigues, pàrquings, etc.). Cal dir que Aena no només gestiona aeroports a Espanya, perquè també en té uns quants al Brasil i un al Regne Unit (Luton). Pel que fa al nombre de passatgers, l’aeroport líder és Madrid-Barajas, amb 66,2 milions, per sobre dels 55 milions de Barcelona. Aquí cal dir que se sap que una part important dels passatgers de l’aeroport de la capital de l’Estat hi passen perquè estan fent un trànsit, de manera que en realitat l’aeroport de Barcelona el supera si parlem de destinacions finals. No hi ha dades públiques, però les estimacions apunten que un 40% dels passatgers que aterren i s’enlairen de Madrid estan fent un enllaç aeri, mentre que a la capital catalana només són un 20%. Per darrere de Barcelona hi ha l’aeroport de Mallorca, amb 33,3 milions de passatgers, però com que Aena ofereix agrupades les xifres dels vuit aeroports canaris (52,8 milions), els balears cauen al quart lloc del rànquing. El total de passatgers d’Aena és de 309,3 milions, de manera que entre el Prat i Son Santjoan totalitzen gairebé un 30% dels desplaçaments.
Seria interessant analitzar el compte de resultats aeroport per aeroport, així com el volum de passatgers de punt a punt (és a dir, passatgers totals restant els qui es veuen obligats a trepitjar aquell aeroport per fer un trànsit), però per alguna raó que se’ns escapa, Aena no publica aquestes dades des de fa anys (el president de la companyia, Maurici Lucena, diu que és per no donar pistes a la competència, però sembla un argument força estrany). Per conèixer les xifres amb aquest nivell de detall, cal viatjar fins a l’any 2014, l’últim cop que les van publicar. En aquell moment, els ingressos de l’aeroport de Barcelona eren de 722 milions d’euros, amb un benefici de 340 milions. Per la seva banda, el de Mallorca ingressava 277 milions amb 159 de beneficis, mentre que Madrid-Barajas facturava 934 milions, per guanyar-ne 28. L’agregat de tot el sistema aeroportuari tenia uns ingressos de 3.122 milions amb uns beneficis de 652, de manera que es pot concloure que més del 75% dels beneficis els generaven exclusivament Barcelona i Palma.
El 2014, l’agregat de tot el sistema aeroportuari tenia uns ingressos de 3.122 milions amb uns beneficis de 652, de manera que més del 75% dels beneficis els generaven exclusivament Barcelona i Palma
Deixant els números i donant un cop d’ull a la part política de l’empresa, veiem que el seu consell d’administració està format per les següents persones:
- Maurici Lucena Betriu, com a president i conseller delegat. Designat pel govern com a accionista majoritari de l’empresa
- Jaime Terceiro Lomba, com a vicepresident primer. Conseller independent
- Javier Marín San Andrés, com a vicepresident segon. Conseller executiu
- Beatriz Alcocer Pinilla, consellera per part d’ENAIRE
- María Carmen Corral Escribano, consellera per part d’ENAIRE
- M. del Coriseo González-Izquierdo Revilla, consellera independent
- Manuel Delacampagne Crespo, conseller per part d’ENAIRE
- Ángel Faus Alcaraz, conseller per part d’ENAIRE
- Leticia Iglesias Herraiz, consellera independent
- Amancio López Seijas, conseller independent
- Angélica Martínez Ortega, consellera per part d’ENAIRE
- Ainhoa Morondo Quintano, consellera per part d’ENAIRE
- Juan Río Cortés, conseller independent
- Ramon Tremosa i Balcells, conseller independent
- Tomás Varela Muiña, conseller independent
Recordem que s’anomenen consellers dominicals els que han estat designats per algun dels accionistes importants, els independents són els que no tenen vincles amb els accionistes, sinó que són membres del consell per mèrits professionals, mentre que els executius són professionals que treballen a l’empresa.
A final de l’any natural 2024, el màxim accionista d’Aena, com ja s’ha dit, era l’ens públic ENAIRE, amb un 51% del capital. El segon màxim accionista, amb un 6,3% de l’empresa era Christopher Anthony Hohn, com a responsable del fons d’inversió TCI Fund Management (prové de The Children's Investment Fund Foundation, una entitat benèfica destinada als infants i a combatre el canvi climàtic que va fundar el mateix Hohn juntament amb la seva dona, Jamie Cooper-Hohn). El fons gestiona un patrimoni d’uns 44.000 milions de dòlars. El tercer màxim accionista, a la data indicada, era el fons BlackRock, amb un 3,8% del capital. Cap d’aquests fons ha nomenat consellers a la companyia.
Més enllà dels detalls del gestor aeroportuari, i tornant a l’aeroport de Barcelona, ara el que toca és estar atents a les decisions que es prenguin o deixin de prendre sobre aquesta suposada ampliació de les pistes. Costa albirar si el debat és fonamentat, o bé el projecte tornarà a passar com una febrada més d’aquest estiu que s’atansa.