L'ampliació de l'aeroport de Barcelona-El Prat és la gran protagonista de la setmana, després d'anys de visions contraposades i molta polèmica, sobretot entre els partidaris de la modificació de la infraestructura -com ara el teixit empresarial del país- i els detractors, entre els quals destaquen les principals entitats ecologistes. El resultat, després d'un intens debat, s'ha fet públic: el Govern ha pactat amb Aena invertir uns 3.200 milions per ampliar 500 metres la tercera pista del Prat, construir la terminal satèl·lit i remodelar la T1 i la T2. I, amb una línia clara a l'horitzó: tenir-lo enllestit per al 2033.
Per assolir la fita del 2033, des del govern de Salvador Illa expliquen que preveuen tenir llest el Pla Director el 2028, per poder començar les obres el 2030. La solució tècnica que han acordat els diferents agents implicats exigeix allargar 500 metres la tercera pista -600 metres si es compta la zona de frenada- per atraure les grans aerolínies i els seus avions transoceànics, cosa que comportarà "una reforma integral i completa" de la infraestructura per tenir un "aeroport del segle XXI". Per tant, la pista arribarà als 3.160 metres, quan actualment mesura 2.660 metres. A aquestes obres s'ha de sumar una extensió de 240 metres per a les àrees de seguretat d'extrem de pista, conegudes com a RESA. Aquesta àrea transformada permetrà assumir vols de gran distància, fins a 11.000 quilòmetres.
Els cinc anys de paràlisi en la decisió deixaran pas a una primera etapa d'avaluació d'impacte ambiental, que segons van detallar els alts mandataris el 10 de juny es podria allargar uns tres anys, i uns cinc anys de construcció per completar la pista i la infraestructura restant, com ara la renovació pendent de la Terminal 1, la de la Terminal 2 i la construcció de la projectada terminal satèl·lit. Tanmateix, tal com avança La Vanguardia, alguns experts en la matèria recomanen més agilització dels processos i que la inversió s'inclogui en el proper document de regulació aeroportuària (DORA III), que s'ha d'aprovar el setembre del 2026.
Entre la sostenibilitat i unes millors connexions ferroviàries
En l'àmbit mediambiental, el president de la Generalitat de Catalunya ha promès "actuacions ambientals per millorar substancialment el delta", guanyant 250 hectàrees d'espais renaturalitzats, per "multiplicar per 10" la superfície de la Ricarda afectada per l'ampliació. Així mateix, es crearà una "anella verda" al voltant de l'aeroport, i es crearà un fons ambiental. "Volem que l'aeroport i Aena reforcin la preservació i gestió de les àrees mediambientals", ha apuntat Illa.
Paral·lelament, també es potenciarà la connexió ferroviària amb els aeroports de Reus i Girona, inversió que haurà d'acordar la Generalitat amb el Ministeri de Transports. Alhora, el Govern i Junts per Catalunya van acordar fa un mes, tal com vam recollir a VIA Empresa, el desbloqueig de l'estació d'AVE del Prat -que ara no té parada-, a més de la creació d'una línia llançadora amb l'aeroport que connectarà amb els trens d'alta velocitat cada 10-15 minuts.
Les xifres de l'aeroport del Prat
L’aeroport del Prat connecta actualment de forma directa amb una cinquantena de destins fora d’Europa, que van suposar al voltant d'un 7% dels passatgers l’any 2024, gairebé 4 milions de viatgers segons dades proporcionades per Aena. A Madrid-Barajas, l’altre gran aeroport d'Espanya, el percentatge arriba al 30% dels seus usuaris. Una vintena de connexions intercontinentals amb el Prat són amb el continent americà, 11 de les quals als Estats Units; 17 amb l’Àsia, 15 amb l’Àfrica (principalment al nord), i cap amb Oceania. En xifres totals, el Prat va transportar el 2024 fins a 55 milions de viatgers, una dada rècord de passatgers i també el màxim teòric de la seva capacitat segons el pla director de 1999 del Ministeri de Foment.
El Prat va transportar el 2024 fins a 55 milions de viatgers, una dada rècord de passatgers
Per tant, Estats Units s'ha convertit en el rei de les connexions amb el Prat. De les 54 connexions intercontinentals actuals del Prat, 11 són amb aeroports dels Estats Units: Nova York (2), Chicago, Dallas (2024), Miami, Filadèlfia, San Francisco, Los Angeles, Washington, Boston i Atlanta. Al continent americà n’hi ha una desena més que connecten Barcelona amb el Canadà, Brasil, Mèxic, Xile, Hondures, Colòmbia i l’Argentina.