Escolta l'article ara…
Per conèixer de primera mà l’estat d’opinió de l’empresariat femení, el nou Consell de Dones de Foment ha iniciat una ronda de trobades on es recolliran les experiències, propostes i inquietuds de les patronals territorials. La gira, capitanejada per la incombustible Anna Ibars, conclourà a la primavera amb la celebració d’un congrés i la redacció d’un informe que pretén establir un decàleg de prioritats “que no quedin en un calaix, sinó que es converteixen en actuacions concretes i una veu sòlida davant les administracions i els agents econòmics”.
A banda de presidir el Consell, Ibars també encapçala l’Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona (AEDT), on està establerta des de fa dècades, i dirigeix tres empreses pròpies: AG Planning —dedicada a l’organització d’esdeveniments particulars i corporatius al castell de Tamarit—, la clínica estètica Odita i el centre mèdic Nordés, especialitzat en el diagnòstic, tractament i suport a adolescents amb patologies de salut mental. En els darrers mesos, a més, ha posat en marxa una fundació sota el mateix nom.
Amb una agenda tan atapeïda sembla confirmar-se que les dones —també les emprenedores— s’embarquen en més projectes alhora que els homes...
Absolutament. A la dona empresària li agrada compaginar la seva responsabilitat principal amb la presència en alguna associació o col·laborant en altres activitats. Penso que té més capacitat d’enfocar-se en diversos projectes a la vegada, tot i que reconec que tenir tants fronts oberts tampoc és el més habitual.
Per completar l’entradeta li hauria demanat pel nombre de fills i, probablement, davant un empresari home ho hauria considerat irrellevant de manera inconscient. És una pregunta a desterrar?
Diria que encara és comprensible. Formo part d’una generació que ha tingut aquesta càrrega i el nostre reconeixement com a líders ha quedat frenat pel fet d’haver-te d’ocupar dels nens. Podies ser directiva però difícilment assolir res més. Jo tinc dues filles que ja tenen 19 i 25 anys, i quan vaig muntar AG Planning, la gran no tenia ni tres anys. Per sort, en el meu cas vam consensuar clarament que la família era cosa de dos. Ara les noves generacions tenen clar que el pare pot ser el cuidador principal. I moltes parelles no tenen ni fills.
"Les dones d’empresa volem arribar a tot, i estem acostumades al fet que hem d’arribar-hi passi el que passi"
Una de les ponents de la Time Use Week [congrés sobre la gestió del temps que s’ha celebrat aquests dies a Barcelona] es qüestionava als mitjans “què fan els homes amb tot el temps lliure que les dones no tenen”. També s’ho planteja?
No seria tan categòrica. Més aviat, sembla una frase provocativa o graciosa. Potser es dediquen a jugar a pàdel mentre nosaltres estem en mode multitasca (riu). Resulta antipopular dir-ho, però ells prioritzen el seu benestar personal abans que nosaltres. També voldríem fer-ho, però molts cops no sabem d’on treure aquest temps.
A causa d'un grau superior d’autoexigència?
Perfeccionistes n’existeixen arreu. Les dones d’empresa, això sí, volem arribar a tot i estem acostumades al fet que hem d’arribar-hi passi el que passi. No arribar-hi no és una opció. La feina ha de sortir i si això implica invertir més hores i mantenir-nos davant l’ordinador quan els altres ja dormen, doncs es fa.
Preveuen trobar moltes singularitats a la tanda de reunions amb les empresàries en comparació a les demandes i preocupacions que expressen habitualment les patronals locals?
Estic convençuda que trobarem matisos i fets diferencials, però més des del vessant territorial que no pas per tractar-se de visions en clau femenina. No reclamen el mateix des del Camp de Tarragona que a l’entorn de Barcelona. Volem que al Consell se li doni el mateix valor que a qualsevol associació mixta perquè finalment necessitem coses molt similars.
La conciliació hauria de continuar apareixent com la prioritat número u o ja s’està passant aquesta pàgina?
En aquests moments, el repte passa per conscienciar tothom que la càrrega familiar ha de ser compartida i que la conciliació ens inclou a tots. Això resulta molt més fàcil en empreses dirigides per dones, on la sensibilitat i l’empatia són més grans i tot plegat repercuteix en un millor clima laboral.
Quins són els temes candents que han identificat fins al moment?
A les reunions amb gent de l’Anoia i les Terres de l’Ebre ha sortit inevitablement el problema del transport. També hi ha preocupació per l’excessiva burocràcia i per la manca de treballadors dedicats a oficis com ara paleta o electricista. El problema més gros, tanmateix, és l’absentisme laboral.
Absentisme especialment femení?
Les feines que solen ocupar les dones encara són, en percentatge, les de menor qualificació i de sous més reduïts, uns factors que poden contribuir a l’absentisme, però no ho enfocaria en clau de gènere de cap manera. L’origen del problema és el sistema sanitari. Les llistes d’espera perquè et vegi un professional, et puguin operar o facis una rehabilitació allarguen moltíssim els períodes de baixa.
Després hi ha la manera com s’atorguen les incapacitats temporals per salut mental. Els metges de capçalera les donen massa a la lleugera, sense estar capacitats per fer una avaluació real i sense proves que ho demostrin. Tampoc cobreixen els tractaments de manera efectiva i poden passar divuit mesos fins que el treballador comparegui davant el tribunal mèdic. El 90% de les empreses del territori som pimes i autònoms, i la baixa d’un treballador ens fa trontollar. Malgrat això, ens posen a tots dins el mateix sac i ens pinten com els dolents de la pel·lícula quan la responsabilitat la té l’administració, sigui del color que sigui.
“Quan una entitat formada per dones organitza un esdeveniment empresarial obert a tothom, els homes no hi assisteixen. Automàticament el descarten, com si no tingués valor”
Sovint es parla de captar i retenir el talent. En el cas femení, a més, hi ha la tasca afegida de visibilitzar-lo?
El talent femení hi és, però sempre li cal explicar-se el doble. Per exemple, quan participes en un networking, entre els mateixos homes no es qüestionen tantes coses; si ets dona, en canvi, encara genera sorpresa la teva trajectòria o tot el que pots arribar a aportar. Omplir-se la boca parlant d’emprenedoria és molt fàcil fins que has d’acudir a un banc amb el teu projecte per obrir un negoci. Ser dona encara és un hàndicap. No et coneixen, pensen que tard o d’hora voldràs tenir fills i no et prenen amb la mateixa seriositat. La solució per visibilitzar-nos és col·locar més dones en els llocs de decisió i en espais de representació empresarial.
Això sona molt bé, però com es pot dur a la pràctica de debò?
Hi ha un factor psicològic important. Com a dones hem de fer pinya i motivar-nos les unes a les altres. Tenim tendència a fer molta feina i quedar-nos en un segon pla. Ja és hora de creure’ns que podem encapçalar qualsevol gremi o patronal. Quan es proposa una dona per presidir un òrgan empresarial és perquè s’hi ha deixat la pell i resulta evident que és molt bona. Si no, sempre es pensa primer en un home.
Hi ha una preocupació força estesa sobre la formació dels més joves. Com percep les noies que s’incorporen al mercat laboral?
Continuen havent-hi carreres o graus marcadament masculins que atrauen molt poc les joves. S’ha de treballar des de l’escola perquè s’adonin que poden accedir a qualsevol sector i que no hi ha professions d’homes i professions de dones. Veig que pugen noies molt preparades, però la cultura de l’esforç, el compromís i la responsabilitat fallen. No tenen res a veure amb fa vint anys, i és una qüestió generacional. Dins les empreses es nota quant a implicació i costa que tota una plantilla remi en la mateixa direcció.
"Pugen noies molt preparades, però la cultura de l’esforç i el compromís fallen. La implicació amb les empreses no té res a veure amb la de fa vint anys"
Les experiències i els casos d’èxit que resultin de la gira del Consell de Dones per les patronals són més fàcil compartir-les entre empreses liderades per dones?
Consti que la gira pel territori no és només per trobar casos d’èxit, sinó per polsar les opinions, l’estat d’ànim i les demandes d’emprenedores i directives. Si les experiències empresarials també serveixen com a font d’inspiració per a d’altres, fantàstic. Les dones som permeables a les noves idees, però sobretot ho són les pimes en funció de la seva dimensió. Com més petites, més receptives poden ser a compartir maneres de funcionar. Vull destacar un fenomen curiós: quan una entitat formada per dones organitza un esdeveniment empresarial obert a tothom, els homes no hi assisteixen. Automàticament el descarten, com si no tingués valor. I no és així, perquè tractem temes que afecten el territori i d’interès general. Si el munta una organització mixta sempre hi va més gent; també les dones, evidentment.
Conceptualment, l’objectiu idoni del Consell de Dones d’Empresa seria que un dia desaparegués?
Sempre dic que en un futur ideal no hauria d’haver-hi associacions ni òrgans de dones empresàries perquè al final ens marginem sense voler-ho. Encara ens queden uns quants anys per arribar a aquest punt —vull pensar que no molts— però anem ben encaminats. A Tarragona estic lluitant perquè l’AEDT acabi sent mixta i penso que és una qüestió de temps. Molts dirigents veterans s’estan retirant i les empreses ja les hereten tant les filles com els fills. Estem en ple procés de canvi i soc optimista.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat