Què és una empresa tecnològica? Hi ha empreses que no se’n puguin considerar, en ple 2026? Redefinir aquest concepte és un dels desafiaments a curt termini de l’AENTEG, l’associació que aplega el sector de les encara anomenades noves tecnologies a la demarcació de Girona. L’entitat ha arribat al seu 25è aniversari en un moment de puixança, fregant els 120 associats i convertida en una de les entitats gremials de pes estratègic dins la FOEG, la patronal global gironina.
La instauració de la indústria 4.0, l’automatització, el big data, l’internet de les coses i la robòtica han condicionat els processos tradicionals de disseny, producció i distribució dels articles en un grapat d’activitats. “Una empresa que fa sabates o que fabrica roba també és avui dia, de facto, una tecnològica. No només ho són un elaborador de xips o una startup desenvolupadora d’una aplicació en concret”, explica el president de l’AENTEG, Albert Alemany. Les fàbriques intel·ligents estan cada cop més esteses i es valen de la IA, la computació al núvol, la impressió additiva (3D) i els bessons digitals per dur a terme els seus productes i estratègies de manufactura.
Alemany: “Si volem créixer més, haurem de plantejar-nos obrir el ventall per incloure empreses que fins ara no encaixaven en la definició tradicional de tecnològica”
“Si volem créixer encara més com a referents i representants del sector, haurem de plantejar-nos obrir el ventall per incloure altres tipus d’empreses que potser fins ara no encaixaven en la definició tradicional de tecnològica”, reflexiona Alemany, que a banda de ser soci fundador d’Altergo (dedicada als serveis web i màrqueting digital) i Clockio (plataforma digital de control de recursos humans) ocupa el càrrec de regidor d’Administració Electrònica i noves TIC de l’Ajuntament de Figueres. El bon moment de la indústria al territori es concentra, sobretot, a l’entorn del Gironès, que ocupa la setena posició del país en matèria d’innovació i desenvolupament tecnològic, segons el darrer Índex de Competitivitat Territorial publicat enguany. Només Barcelona i la seva àrea d’influència, els vallesos, el Tarragonès i el Baix Camp el superen en aquest indicador.
“La cooperació entre companyies del sector ha augmentat molt en els darrers temps. Allò que abans era competència pura i anar cadascú per la seva banda, ha anat virant cap a una coordinació cada cop més gran i s’han establert punts de contacte per afrontar reptes comuns de manera conjunta o, com a mínim, informada”, indica Alemany, per qui aquesta cohesió forjada amb el pas dels anys és una de les fortaleses actuals de les tecnològiques de la zona. El sorgiment de les fundacions Girona Regió del Coneixement i Girona Tech Hub, dedicades a atraure projectes innovadors per al territori i a impulsar l’ecosistema d’emprenedors, s’ha sumat a la feina que ja feia el Parc de Recerca de la UdG com a pol de desenvolupament econòmic i tecnològic.
L’administració com a dinamitzadora
Les subvencions per a la digitalització de les empreses i la compra pública han convertit les administracions en un agent dinamitzador important. “Les ajudes, en general, han estat positives per al sector, ja que han aconseguit que algunes facturacions es disparessin. L’única crítica és que els conceptes eren massa genèrics i no sempre s’ajustaven a les necessitats reals de les pimes. Per nosaltres, com a empreses tecnològiques, la gestió del Kit Digital finançat amb els fons Next Generation ha resultat problemàtica per la quantitat de paperassa que es requeria com a garantia i per haver hagut d’avançar diners, ja que els cobraments arribaven tard”.
L’aparició de les fundacions Girona Regió del Coneixement i Girona Tech Hub, dedicades a atraure projectes innovadors per al territori, s’ha sumat a la feina del Parc de Recerca de la UdG com a pol de desenvolupament tecnològic
En canvi, els cupons Acció promoguts per la Generalitat i que subvencionaven fins a 10.000 euros de forma directa per contractar experts en diagnòstics digitals i plans de transformació, van tenir un desplegament més satisfactori, segons el mandatari de l’AENTEG: “Aquí l’empresa pagava al proveïdor i, després, rebia l’ajuda. Amb aquest sistema, les companyies s’esforçaven perquè allò tingués un impacte real perquè posaven els diners d’inici. Amb el kit, la sensació de gratuïtat en tot moment acabava provocant que no hi posessin veritable esforç o que s’abandonés el projecte a la lleugera”.
Ara que moltes empreses ja han completat la fase de la digitalització —o almenys l’han travessat, amb més o menys intensitat— es corre el risc que hi hagi una baixada en la demanda per a determinades companyies del ram. Aquesta circumstància, sumada a l’impacte que tindrà aviat la intel·ligència artificial són les principals debilitats que des de la patronal albiren a partir dels pròxims mesos: “Moltes feines i tasques dins les empreses es veuran amenaçades per la IA. Serà un fenomen que abastarà moltes indústries i la tecnològica tampoc s’escaparà. Hem d’estudiar com fer-hi front”, alerta Alemany.
Premis amb solera
La iniciativa que dona més visibilitat pública a l’AENTEG són els Premis E-Tech organitzats cada tardor per la patronal i que el pròxim 10 de novembre arribaran a la vintena edició. L’any passat es va premiar la càrnica Friselva (Riudellots) i Solventa 6, especialitzada en renovables i amb seu a Aiguaviva, per la seva eficiència energètica. El consorci Fotoswirx —que investiga el desenvolupament de sensors d’imatge sensibles a parts de l’espectre que encara queden fora del rang visible— va ser guardonat per “l’excel·lència científica amb un impacte socioeconòmic tangible”, mentre la biomèdica ST3DT, que des del Parc de Recerca i Innovació de la UdG està creant el primer stent híbrid imprès en 3D per tal d’obrir venes o artèries bloquejades, va ser reconegut com el millor projecte emergent.
Ara que moltes pimes han completat la fase de la digitalització —o almenys l’han travessat— es corre el risc que hi hagi una baixada en la demanda de determinades empreses del ram
Les aplicacions WeTown (plataforma destinada als ajuntaments perquè gestionin la informació i accés a les gestions municipals, desenvolupada pels gironins Codigital 360 Solutions) i Infocaça, una iniciativa de la provincial de Federació Catalana que geolocalitza les batudes passades i previstes, van endur-se el reconeixement a la millor iniciativa local i d’utilitat pública. També van rebre mencions especials a la seva trajectòria la companyia olotina OTC Engineering, dedicada al programari i solucions de connectivitat per a vehicles elèctrics i autònoms, i Joan Vila, qui fou CEO de la companyia LC Paper de Besalú entre el 1981 i el 2023.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat