Anna Navarro Descals (Olot, 1968), coneguda professionalment com a Anna N. Schlegel, és una executiva especialista en tecnologia i en la internacionalització de les companyies. Reconeguda com la dona més influent del món en el sector tecnològic mundial, ha rebut la Creu de Sant Jordi 2021, atorgada per la Generalitat de Catalunya. Ha viscut entre Olot, Girona, Barcelona, Berlin i els Estats Units, país on s'ha traslladat des del 1992, amb nombroses visites al nostre país. Recentment, ha presentat el seu llibre Veritablement Global sobre com les grans empreses poden tenir èxit en una economia global competitiva. Li encanta promoure la igualtat i l'empoderament de les dones en el sector tecnològic. Actualment Schlegel és vicepresidenta de l'empresa Procore Technologies, on lidera vuit equips globals. Rep VIA Empresa en el marc dels 10 anys del naixement del diari per parlar de la seva trajectòria, de lideratge i de com veu el nostre país.
D'estudiar filologia alemanya a guanyar el premi de Dona de l'Any a Silicon Valley. Com descriuria la seva trajectòria? Com va fer el pas cap a l'àmbit tecnològic?
Vaig començar treballant per British Airways a Barcelona, posteriorment em vaig traslladar a Alemanya i vaig aterrar a Sant Francisco. Sis mesos després d’arribar als Estats Units vaig fundar la meva empresa de traduccions i d’internacionalització de sistemes operatius. A partir d’aquest projecte vaig començar a estudiar la globalització del codi, telecomunicacions i enginyeria informàtica. El que més m’agrada és que les empreses puguin sortir i obrir-se al món.
Ha viscut entre Catalunya, Alemanya i els Estats Units. Què l’ha sorprès més de cada país en l'àmbit laboral?
El que més recordo de Catalunya és el meu pas per British Airways amb un equip molt humà. Quan vaig aterrar a Alemanya hi havia moltes oportunitats i em va sorprendre que molts d’ells es podien agafar vacances per estudiar. De fet, va ser allí que vaig començar a formar una família. Com a curiositat, vaig viure a l’Alemanya de l’Est durant l’època de la caiguda del Mur de Berlín, amb tota la transició que em va permetre obrir la mirada.
Actualment fa 31 anys que visc als Estats Units. D’aquest país he après l’amor a la innovació (que m'agrada des de petita), a part de ser un “pati per venir a jugar” amb la importància de l'esforç. Evidentment des de Catalunya no s'entén la intensitat de com treballem a Silicon Valley.
A Catalunya, tres de cada deu professionals del sector tecnològic són dones. I la bretxa salarial és del 12%. Com es pot revertir aquestes xifres?
En primer lloc, són els empresaris que han de tenir les lleis molt ben enteses i portar els canvis a terme. Un exemple té a veure amb les revisions salarials un cop l’any. A vegades em sorprèn que a Catalunya no s’apuja el salari dels treballadors de forma més generalitzada i és una gran bestiesa. A més, és fàcil veure si hi ha una situació de desigualtat entre un home i una dona en el mateix rang i, en cas que succeeixi a la nostra companyia, ràpidament ho rectifiquem.
Sobre la poca presència de dones al sector tecnològic, al meu equip tinc moltes dones que cada trimestre ens reunim, ens ajudem i els recomano més formació, agafar-se un mentor, aprendre més estratègia o una altra enginyeria, entre altres aspectes. Habitualment hi ha més dones a màrqueting, advocacia o vendes, mentre que succeeix el contrari amb l’enginyera i el producte i és on hi hem de posar més atenció. Finalment, també és crucial que al departament de recursos humans hi hagi més dones.
"A vegades em sorprèn que a Catalunya no s’apuja el salari dels treballadors de forma més generalitzada"
Què és el millor i el pitjor de viure i treballar a Silicon Valley?
Califòrnia és preciosa i em recorda a Catalunya. És molt gran, hi ha moltes oportunitats, grans inversions, bussiness angels, la gent està molt disposada a connectar, intervenir i intercanviar idees amb una escala més gran. Els volums de transacció són elevats, com també la quantitat de tecnologia present, tant la que hi és com la que vindrà.
I la fallida de Silicon Valley Bank ha deixat a més d’un preocupat. Què en pensa?
La fallida de Silicon Valley Bank ha afectat el mercat, a la borsa, als partits polítics i hi ha hagut un autèntic terratrèmol. Molts dels emprenedors s’estimaven el banc, ja que ajudava a moltes empreses emergents a aixecar finançament i la fallida no s’acaba d’entendre del tot. A més, hi ha moltes especulacions.
Què li diverteix més de la seva feina i del seu dia a dia?
El que més gaudeixo de la meva feina és aconseguir que un grup pugui veure les coses d’una altra manera. Estic acostumada a treballar amb moltes empreses i amb equips grans. A part, m’agrada fer preguntes consultatives i activar la ment dels altres. Gaudeixo amb la col·laboració entre empreses i iniciatives com Women in Localization, de la que formo part.
"El millor consell que m’han donat mai a l’àmbit professional té a veure amb aprendre a escoltar activament"
Pel que fa a l’àmbit més personal m’encanta anar a córrer, ballar i cuinar i estar envoltada de família i amics, ja que em dona molta energia i el meu cervell ho nota. És crucial tenir regulació emocional per gestionar un equip, comptar amb bones relacions, descansar i dormir bé, a part d’aprendre elegantment.
Vivim l'època de la gran renúncia en l'àmbit laboral, sobretot als Estats Units. Quin és el millor consell que li han donat en l'àmbit laboral?
El millor consell que m’han donat mai a l’àmbit professional té a veure amb aprendre a escoltar activament, com ara tot el que pot comunicar la persona del teu davant i el que sent en aquests moments. Moltes vegades em sorprèn quan veig que molta gent es trepitja l’un a l’altre i no escolten o deixen parlar.
Anna N Schlegel @annapapallona is the Vice President, Global at @procoretech featured by Fortune Business Review on the cover of the Most Inspiring Business Leader to Follow in 2023
— Fortunes Business Review (@FortunesReview) June 7, 2023
Below are highlights of the interview 👇https://t.co/dfRtuB8pe3 #businessmagazine #BizLeader pic.twitter.com/8lDB1tm5ro
Fa poc ha viatjat al Canadà i ha explicat a les seves xarxes socials que l’ha sorprès l'aposta lingüística del Quebec. A què es refereix?
He viatjat moltes vegades al Canadà, sobretot a Vancouver. Recentment he anat a Mont-real per feina i he tornat a descobrir unes polítiques lingüístiques molt ben elaborades, com ara en els menús dels restaurants, les etiquetes, l’idioma emprat en els hotels, les instruccions o els hospitals. Allí el francès ha de ser més gran que l’anglès en termes visuals i d’estètica. O també et pots trobar amb la inversa. Pel que fa a l’idioma he pogut escoltar converses que començaven en francès, contestaven amb anglès o era habitual utilitzar les dues al mateix temps. Vaig poder visitar una universitat i parlen els dos idiomes. Les polítiques d'idioma la tenen molt clara i consolidada.
"Cada cop més empreses americanes miren Barcelona per obrir delegacions"
La marca Catalunya. Com ens veu des de fora? Quins són els trets forts i els dèbils?
A Catalunya som un país global, amb talent, amb innovació, fundacions i centres, com ara el Tech Barcelona, Barcelona Global, Acció i unes ganes que l’economia i la internacionalització vagin bé. El que considero més interessant és la transició que estem vivint, per poder aconseguir més unicorns. Cada cop més empreses americanes miren Barcelona per obrir delegacions. Hem d'aprendre a lluitar contra Dublín, els Països Baixos o països que són paradisos fiscals.
Quin consell donaria a un empresari català en circumstàncies que poden ser adverses, com ara la inflació, la guerra d'Ucraïna o la recuperació de la covid-19?
Considero que són problemes que te'ls has de plantejar de cop i s'ha de ser molt actiu constantment. Si al teu equip no tens un cap d’estratègia, has de buscar hores amb el teu equip per portar-ho a terme, ja que la reflexió interna és molt positiva i s’hauria de fer un cop a la setmana. Els problemes s’han d’encarar molt ràpidament.
Si hi ha un problema has de tenir clar quina acció fer i els resultats que pot comportar perquè estem en un món complicat. Com a empresari has d’estar enfocat en quin és el teu projecte i en com anirà i prendre decisions.
"Hem d'aprendre a lluitar contra Dublín, els Països Baixos o països que són paradisos fiscals"
Què pot millorar Catalunya en la seva internacionalització? Posava l'exemple del fuet, en un article que es va viralitzar a les xarxes socials.
En aquest cas m’agrada parlar dels italians a Califòrnia, que compten amb molta importació amb el tema del menjar. S’ha de buscar nous àmbits i escletxes per aterrar el teu producte, juntament amb grans inversions. Però el pas primordial és estudiar bé el mercat, que hi hagi molt bona base. De bones idees en tenim cada un i, a vegades, se n’ha de deixar a terra, per agafar la millor. I sobretot pensar a on sortiràs, si pots facturar i si a la gent li agradarà el teu producte.