En els darrers anys, l’Aragó s’ha posicionat amb força com a principal territori tractor de centres de processament de dades (CPD) de l’Estat. En un informe publicat aquest mateix dilluns, la banca d’inversió Morgan Stanley defineix el territori com el mercat secundari de centres de dades “més emocionant d’Europa”, liderat per la macroinversió que Amazon Web Services (AWS) ha impulsat en el territori des de 2022, que ja arriba als 34.000 milions d’euros.
Catalunya no vol quedar-se enrere en aquesta cursa per “l’or del futur”, i la Generalitat ja va aprovar el març de 2025 un acord de govern per atreure nous projectes d’aquestes infraestructures. Més recentment, l'abril de 2026, el Govern va desvelar que havia identificat un total de 26 projectes potencials que en total sumarien prop de 2.000 megawatts (MW) de potència, així com disset centres ja en funcionament, però d'una potència molt menor. Ara bé, l’executiu té clar que el model no té per què ser el mateix que ha triomfat al territori veí. “Tenim uns actius, un ecosistema digital, que ens permeten una aposta que competeixi no només per volum, sinó també per qualitat”, ha deixat clar el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, en una taula rodona organitzada pel Cercle Tecnològic.
Sota el títol Catalunya, hub digital del sud d’Europa, la trobada ha ajuntat l’administració pública catalana amb representants d’empreses del sector que operen al Principat amb l’objectiu de resoldre la qüestió: quin ha de ser el model de centres de dades pel qual aposti Catalunya? I des del Govern, la directora general d’Infraestructures Digitals, Cristina Campillo, té clara la visió: “No hem d’atreure per atreure. El model dels hiperescalars perquè sí, perquè generen economia, és bastant discutible”.
Campillo: “No hem d’atreure per atreure. El model dels hiperescalars perquè sí, perquè generen economia, és bastant discutible”
La seva aposta no es basa en projectes de grans magnituds, com els d’Amazon a l’Aragó, tot i que puntualitza que “evidentment, n’hi haurà algun de gran”, però únicament si “generen impactes positius”. La visió que defensa Campillo és la d’una “tipologia no basada en el volum, sinó en l’especialització” necessària per “donar resposta al teixit econòmic que tenim”. “Ens imaginem més aviat una xarxa de centres de dades, amb alguns de grans, probablement més de petits, i més ben teixits entre ells”, ha sintetitzat.
El que motiva aquesta aposta és una diferenciació amb els recursos dels quals disposen territoris com l’aragonès. Davant la manca del volum de sòl (i de sol) disponibles en termes comparatius, Catalunya sobresurt per altres factors. El director d’inversió en xarxes de Colt Technology Services, Christian Schmidt, n’ha destacat la infraestructura de connectivitat: “Catalunya té una excel·lent posició a escala europea com a port digital. Són ja dos cables, amb un tercer en camí a l’estació d’Afr-ix, i té proximitat a altres cables submarins”, ha assenyalat, en referència als que arriben per la costa atlàntica a Lisboa i Bilbao. Campillo ha apuntat que l’objectiu és que Barcelona esdevingui un “node de complementació” davant del desbordament de Marsella, principal port de cables submarins del nord del Mediterrani.
Però els cables que es connecten a la Barcelona Cable Landing Station, ubicada a Sant Adrià del Besòs, no són l’únic punt fort de la infraestructura: “A diferència de l’Aragó, la infraestructura digital ja està instal·lada: aquí hi ha fibra”. Concretament, una xarxa pública de fibra òptica que l’agost de 2025 ja superava els 7.500 quilòmetres i arribava a 684 municipis catalans. I és que com bé ha remarcat Schmidt, “cap centre de dades té sentit sense connectivitat; sense ella, és només una nevera molt cara”.
Schmidt (Colt): “A diferència de l’Aragó, la infraestructura digital ja està instal·lada: aquí hi ha fibra òptica”
En la mateixa línia s’ha posicionat el director general d’Oracle a Barcelona i director de núvol sobirà per Espanya i Portugal, Joan Planella, qui ha confirmat que “a Catalunya, avui tenim centres de dades, ubicacions i cables submarins”. Però pel professional, hi ha un factor encara més determinant que explica el potencial del territori en el sector dels CPD: l’ecosistema. “Tenim més de 200 hubs tecnològics —internacionals, segons el Tech Hubs Overview de la MWCapital— que, juntament amb les iniciatives del govern, ens donen les peces no només per ser un bon actor al sud d’Europa; hem d’aspirar als 450 milions de persones que hi ha a Europa”, ha defensat Planella.
A remolc de la tecnologia i la falta de finançament
Tanmateix, que Catalunya concentri la infraestructura i l’ecosistema necessaris per fer florir el sector dels centres de dades no vol dir que aquest no xoqui amb cap obstacle. El CEO d’Oxigen Data Center, Benjamí Rovira, ha identificat l’evolució de la tecnologia com un dels factors que més dificulten estar al dia: “Les infraestructures van rapidíssimes, amb canvis cada trimestre. Els fabricants van per endavant, i la nostra obligació és seguir-los”. Campillo ha anat encara més enllà, apuntant a “canvis mensuals” davant dels quals el deure de l’administració és el “d’acompanyar” la indústria local. El que queda clar és que, davant d’aquest ritme frenètic, no és possible “fer una fotografia futura” estàtica amb la qual treballar a llarg termini, sinó que cal “anar-ho adaptant” en funció de com canviï el sector.
De fet, Rovira ha apuntat a una “consolidació dels fabricants” que ha accelerat encara més aquesta situació: “L’altre dia ens deien: ‘Quants bastidors de 600 kW podeu posar?’. Es tracta d’un model d’infraestructura completament diferent, quan la realitat del mercat, la de la pime catalana, són bastidors de 2 a 5 kW”. Això provoca que, segons el CEO d’Oxigen Data Center, a moltes companyies catalanes “se’ls complica fer inversions” en el sector, un context davant del qual les firmes com la seva “hauríem de ser facilitadors”. Però per ser-ho, un dels valors que defensa Rovira és “no tornar-se bojos”: “Hi ha centres de dades amb inversions faraòniques que estan buits”.
I precisament aquestes inversions de gran volum són un altre dels problemes que afronta la indústria catalana dels centres de dades. Per Planella, una de les claus es troba en l’origen del finançament: “A Europa, el 70% prové de la banca; als Estats Units, dels mercats de capital. Aquesta és la causa que les empreses dels Estats Units escalin molt més”. És per aquesta raó que el director general d’Oracle a Barcelona ha defensat que “si som capaços d’atreure els capitals, farem que les empreses puguin escalar i que aquest no sigui només un pol d’Europa”.
Planella (Oracle): “A Europa, el 70% prové de la banca; als Estats Units, dels mercats de capital. Aquesta és la causa que les seves empreses escalin molt més”
Ha estat en aquest punt de la conversa que s’ha visibilitzat, possiblement, l’única objecció entre els ponents. En aquest cas, a càrrec de Benjamí Rovira, que ha alçat al dit davant de l’amenaça que pot suposar el finançament provinent de fons d’inversió: “La governança i la sobirania no van lligats als fons d’inversió de capital. Qualsevol fons que entri en la companyia, només pensarà en la part financera, no en la part del país”. De fet, el CEO d’Oxigen Data Center s’ha mostrat encara més contundent: “Si tens com a company de viatge algú que pensa més en els multiplicadors econòmics que no pas en com es gestionen les inversions de país, estàs mort”.
Per la seva banda, Schmidt no ha entrat a valorar la conveniència de dependre econòmicament del mercat de capitals, però sí que ha assenyalat algunes problemàtiques vinculades en les diferents velocitats de finançament quan es depèn de la banca tradicional: “A Espanya no ha passat, però pot donar-se un xoc entre el sistema de finançament dels centres de dades hiperescalats, que tenen uns ritmes molt ràpids, i els de les empreses financeres, que tenen altres terminis”.
El darrer element a entrar a debat ha estat un dels maldecaps perennes del sector tecnològic català: la falta de talent qualificat per a cobrir les necessitats de les empreses. En la darrera edició del Baròmetre del sector tecnològic del Cercle Tecnològic tornava a insistir-se en el desequilibri entre oferta i demanda: només el darrer trimestre de 2024, van quedar 1.814 vacants ofertes no cobertes. La taula no ha volgut incidir més en una problemàtica més que identificada, sinó més aviat tractar d’identificar les estratègies per evitar que es propagui. I la principal resposta, a càrrec de Rovira, apunta al factor motivacional: “El talent va lligat al projecte. El nostre sector és una mica bombolla, i és millor no parlar de sous; però el projecte reté molt més que el sou. Quan parles de com podem deixar petjada en el territori, la gent té ganes de venir”.
Rovira (Oxigen): “El projecte reté molt més que el sou. Quan parles de com podem deixar petjada en el territori, la gent té ganes de venir”
Sigui com sigui, el que ha quedat clar és que un dels sectors identificats com a claus per l’estratègia europea de sobirania digital té arguments per posar-se les piles, i Catalunya, amb els seus obstacles, pot posicionar-s’hi amb un model propi. I més encara en un moment en què, com bé ha recordat Planella, “la intel·ligència artificial està convertint aquestes infraestructures digitals en infraestructures estratègiques”. Una importància que ha acabat de lligar Tort en la seva intervenció: “Si sense dades no hi ha intel·ligència, sense centres de processament de dades no hi ha capacitat de computar aquestes dades amb un marc de sobirania tecnològica major. I sense infraestructures de connectivitat, aquestes dades no viatgen”.