Els aranzels de Trump aigualeixen els olis i vins catalans

L’augment del 25% dels impostos afectarà la gamma prèmium, mentre les empreses ja busquen nous mercats o exportar des de centres ubicats fora de la UE

Un conflicte polític, en aquest cas amb l’afegit diplomàtic, acaba afectant i perjudicant una vegada més els productors agraris. A partir del passat divendres 18 d’octubre, els productes agroalimentaris que exportin als Estats Units la majoria de països de la Unió Europea (UE) ja tenen un aranzel del 25%. La mesura l’ha autoritzat l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per compensar els ajuts que va rebre Airbus. Una vegada s’apliquin, els sectors de l’oli, el vi i en menor mesura el porcí, serien els àmbits més malmesos.

Més info: Entren en vigor els aranzels estatunidencs als productes agroalimentaris europeus

Des de la Conselleria d’Agricultura es xifra en 13 milions d’euros el sobrecost dels aranzels en l’oli, 7 en el cas del vi i 6 en tot el sector carni. Aquestes seran les víctimes principals de la política proteccionista del president dels EUA, Donald Trump. Per fer front a aquest repte, la consellera Teresa Jordà, demana a l’Estat espanyol que reclami a les autoritats comunitàries una bateria de recursos financers, permeti el sistema d’emmagatzematge privat d’oli d’oliva per reduir l’oferta i faciliti les campanyes de promoció als productes afectats.

Un consumidor que valori la qualitat del vi per sobre el seu preu. Aquest és el desig de la Denominació d’Origen (DO) Empordà, una entitat que ven 96.000 ampolles anuals als EUA. Tot i que aquesta xifra suposa només un 2% del total de les unitats comercialitzades pels cellers de la DO, el seu president, Xavier Albertí, admet que es “tracta d’un mercat prioritari, el segon després de Suïssa, i encara que ens mantenim a l’expectativa, potser ens cal pensar a obrir nous mercats per compensar l’efecte”.

La verema de la DO empordà

La verema de la DO empordà

Vendes a un preu elevat

Albertí reconeix que les ampolles que es comercialitzen als Estats Units es venen a un preu més elevat que a altres zones. Tot i això, la DO estudia mesures alternatives, com exportar vins amb més de 14 graus d’alcohol, que queden exclosos de la pujada dels aranzels. La mesura suposa un cop a la majoria de cellers catalans, ja que en un context on les empreses catalanes exporten un 50% de la seva producció, el mercat nord-americà es troba en expansió i ofereix un comprador amb un poder adquisitiu alt.

La Generalitat insta a consumir aliments de quilòmetre 0 per esmorteir la caiguda previsible de les vendes a l’exterior i Prodeca recomana crear un ‘lobby’ alimentari per fer front a l’amenaça aranzelària

Pel president de la DO, “el tipus de vi que venem als Estats Units hauria de ser més resistent als aranzels que els d’altres gammes”. L’entitat exporta allà el 15% del total de les ampolles que surten a vendre’s fora de l’Estat espanyol. Després de Suïssa i els Estats Units, els compradors principals dels vins empordanesos són Alemanya, Canadà, Països Baixos, Bèlgica, Xina, França, Regne Unit i Andorra. Una de cada 10 ampolles s’envia a l’exterior.

Les dificultats s’agreugen si el 13% de les vendes d’una companyia procedeixen dels Estats Units. És el cas de la firma lleidatana Borges. Centrada en l’oli i en els fruits secs, set de cada 10 euros que ingressa provenen de l’exterior. El mercat nord-americà i el francès suposen un terç del total de la facturació. L’estratègia de Borges, a més de diversificar la producció, és fer el mateix amb les plantes de fabricació i els centres de distribució.

Oli de Tunísia

L’oli d’oliva representa gairebé la meitat del valor de les vendes de Borges. En segon lloc, se situen els fruits secs, amb un percentatge del 31%. Borges, com a empresa multinacional, ja va anticipar-se a un possible veto comercial. Fa 23 anys, va ser la primera companyia estatal que va implantar una planta de producció a Tunísia.

Des de la firma s’assegura que “posseïm un model de negoci diferenciat i hem invertit a Tunísia amb l’objectiu d’exportar als Estats Units”. En aquest mercat, la firma s’adreça al segment de més valor afegit. Així, amb l’oli d’oliva verge extra ecològic, Tunísia s’ha erigit en el primer productor mundial. Des del seu centre logístic tunisià, anualment s’elaboren 5.500 tones d’oli amb destí als EUA i a cadenes de distribució europees. El centre té una capacitat per produir més de 45.000 tones, podent assumir i absorbir els excedents de l’Estat espanyol.

No totes les firmes oleícoles  poden utilitzar els mateixos recursos que Borges. El consol és que l’oli no és un producte d’ús quotidià a Nord-amèrica. L’afectació generalitzada s’allunya des de les empreses que el venen embotellat a botigues i establiments gurmet. Les dificultats s’aguditzen en les envasadores que el puguin comercialitzar a dojo. Igual que amb el vi, el tipus de consumidor, disposat a pagar per un producte de qualitat, pot ser una taula de salvament per les exportacions. 

El sector porcí, salvat

La musculatura forta del sector carni en general i del porcí en particular aturen de moment els possibles perjudicis en aquest àmbit. Arran del veto de Rússia als productes agroalimentaris europeus, les exportacions porcines es van reorientar cap al mercat asiàtic i països propers, com França, Portugal i Itàlia. El president de la patronal Porcat, Ricard Parés, recorda que “les vendes a la Xina es basen en la carn de porc fresca i congelada, un tipus d’enviament que aporta volum econòmic”. En aquest sentit, descarta que la pujada dels aranzels impacti directament en el compte de resultat de les càrnies catalanes. “Els EUA es decanten pels curats i el pernil ibèric, productes que no acostumem a exportar els catalans”.

Davant de la imminència d’aquesta mesura, la patronal de la petita i mitjana empresa catalana, Pimec, recomana revisar els aranzels aplicats a les exportacions actuals i els contractes amb clients i distribuïdors. Entre els productes afectats, Pimec recorda que es troben diversos tipus de formatge, taronges i mandarines, altres fruites dolces, alguns productes porcins, alguns fruits secs i sucs, així com l’oli d’oliva, olives i vins no escumosos.

Més info: La bombolla del porc

Per la seva banda, la Promotora d'Exportacions Agroalimentàries Catalanes (Prodeca) recomana els productors agrupar-se per crear un lobby alimentari per defensar millor els seus interessos. El seu director, Ramon Sentmartí, insta a formar un ens similar a la Federació Espanyola d’Aliments i Begudes (FIAB), on estiguin representats tots els sectors.

Sigui quin sigui el resultat de l’increment dels aranzels als aliments europeus per part dels Estats Units, les empreses catalanes ja han agafat posicions per explorar nous mercats o trobar formules per no haver de realitzar una exportació directa. Paral·lelament, el Departament d’Agricultura pressionar per aconseguir ajuts per esmorteir l’impacte comercial.

Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit