Per construir un Mediterrani més cohesionat i competitiu, cal enfortir la participació i la cooperació entre les economies de la regió per afrontar reptes compartits com la migració, el canvi climàtic o la revolució digital. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe L’economia euromediterrània: transformació i reptes de futur, presentat aquest dimecres a la Llotja de Mar en el marc de l’Euro-Mediterranean Economic & Business Forum 2025, organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Institut Europeu de la Mediterrània.
L’estudi ofereix una anàlisi comparativa de les economies de 26 països de la conca mediterrània, una regió tan diversa com interdependent, marcada per vincles econòmics i socials profunds. “La voluntat que tenim des de Barcelona és reforçar el paper de capital econòmica mediterrània”, ha destacat amb entusiasme el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu.
França, Itàlia i Espanya acumulen per elles soles el 66,4% del PIB mediterrani
En aquest informe, tal com ha subratllat Santacreu, s’assenyala que, amb 576,8 milions d’habitants i un PIB de 10,3 bilions de dòlars, la part mediterrània de la Unió Europea concentra el 73% de la riquesa de tota la regió. De fet, França, Itàlia i Espanya acumulen per elles soles el 66,4% del PIB mediterrani. Fora de la UE, Turquia, Israel i Egipte emergeixen com els altres actors econòmics més rellevants.
És a dir, el Mediterrani conforma un autèntic teixit d’economies interdependents, però també marcat per fortes desigualtats entre els seus països. Aquestes bretxes es manifesten en cinc grans àmbits: demografia i societat; economia i relacions internacionals; mercat laboral, educació i gènere; i sectors econòmics.
Joves aturats, creixement desigual i migració en auge
En primer lloc, al Mediterrani convivim realitats molt diverses: una Europa rica però envellida; un Mediterrani sud més jove, amb un creixement demogràfic ple de potencial; i un Orient Mitjà amb grans oportunitats de desenvolupament. Segons l’informe, entre 2001 i 2023 la població del Nord d’Àfrica ha crescut un 45,4%, mentre que als Balcans ha disminuït un 12,9%. També s’hi reflecteixen contrastos significatius en la fecunditat, ja que a Palestina és de 3,4 fills per dona, mentre que a Itàlia se situa en 1,2.
Poveda:“La manca d’oportunitats laborals per als joves del Nord d’Àfrica alimenta els fluxos migratoris cap a Europa”
Pel que fa a la taxa d’atur juvenil, la situació és alarmant en diversos països de la regió, especialment a les economies del Nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà, com ara Líbia (49,4%), Jordània (40,8%) o Tunísia (37,5%). Aquestes xifres contrasten amb les dels països mediterranis de la UE, on l’atur juvenil se situa al voltant del 19% de mitjana. “Aquesta manca d’oportunitats laborals per als joves del Nord d’Àfrica és, a més de preocupant, un focus d’inestabilitat social que alimenta els fluxos migratoris cap a Europa”, ha assenyalat la directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda.
A més, l’informe assenyala que incrementar la taxa d’ocupació femenina és essencial per impulsar el creixement econòmic. Les desigualtats entre homes i dones continuen sent evidents pel que fa a la participació laboral, els salaris, les oportunitats de progressió professional i les condicions de treball. De fet, segons un estudi de CCOO, la bretxa salarial existent equival, de mitjana, al sou d’aproximadament un mes i mig.
La presència de les dones al mercat laboral és molt desigual. Per exemple, a Jordània només el 14,5% de les dones estan actives, mentre que a Espanya aquesta xifra supera el 69%. L’emprenedoria femenina també és baixa en països del sud mediterrani, com el Marroc o Algèria, fet que evidencia barreres culturals i estructurals i subratlla la necessitat de polítiques inclusives que fomentin l’emprenedoria femenina.
Un dels temes més rellevants de l'informe mostra que les relacions comercials d’Espanya amb la regió mediterrània, tant les exportacions com les importacions amb els països mediterranis han augmentat considerablement els darrers 30 anys (+419% i +303%, respectivament). Els països de la regió mediterrània no europeus han augmentat el seu pes sobre el total d’exportacions a la regió (del 10% al 18%) i sobre el total d’importacions (de l’11% al 28%), un creixement protagonitzat per dos països: Turquia i el Marroc.
Tecnologia, patents i una regió en alerta hídrica
Pel que fa a la tecnologia, un dels indicadors que permet mesurar el grau de desenvolupament en coneixement d’un país és el nombre de sol·licituds de patents presentades. L’informe mostra que hi ha pocs països que registren moltes patents i molts altres que n’acumulen molt poques. Només sis dels 26 països analitzats tenen més de 100 patents per cada milió d’habitants. D’aquests sis, quatre són membres de la UE: França, Itàlia, Eslovènia i Grècia; el cinquè és Turquia, mentre que Israel destaca com el país amb més patents presentades de tota la Mediterrània, amb 1.054 per milió d’habitants.
Poveda: “La bretxa de sostenibilitat i la capacitat per fer front als efectes del canvi climàtic s’accentua si ens fixem en l’accés a recursos hídrics”
Referent a la lluita contra el canvi climàtic, Poveda ha alertat amb preocupació que “la bretxa de sostenibilitat i la capacitat per fer front als efectes del canvi climàtic s’accentua si ens fixem en l’accés a recursos hídrics”. Els països de la regió euromediterrània amb estrès hídric extrem —amb un ús superior al 80% dels recursos disponibles— inclouen Egipte (141,2%), Algèria (137,9%), Jordània (104,3%), Israel (110,1%), Síria (124,4%) i Líbia (81,7%). També destaca Malta com l’únic país de la UE amb un nivell superior al 80%. Aquesta situació és especialment crítica a l'Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, on el canvi climàtic intensifica els efectes amb sequeres i onades de calor més freqüents.
“Si hi ha cooperació euromediterrània, les nostres empreses i economies estaran més interconnectades, es generarà progrés social i econòmic, i aquest tipus d’acord afavoreix la pau entre territoris”, ha assenyalat Santacreu. El president executiu de l’Institut Europeu de la Mediterrània, Senén Florensa, ha reforçat les seves paraules, i ha conclòs: “La nostra funció no és només promoure les relacions externes, sinó fomentar la cooperació euromediterrània i impulsar les polítiques de la Unió Europea cap a la Mediterrània”.