Ser dona i emprenedora avui comporta afrontar dificultats afegides a les quals ja té qualsevol persona que decideix crear el seu propi negoci. Ser dona i emprenedora vol dir desafiar estereotips que continuen encara molt arrelats als entorns empresarials i tecnològics, vol dir accedir a les fonts de finançament en condicions desiguals, vol dir està disposada a assumir la doble càrrega que suposa la conciliació familiar, i vol dir, també, superar uns biaixos de gènere molt presents encara a molts sectors.
L’emprenedoria femenina continua afrontant reptes específics com són l’accés desigual al finançament i a les xarxes de contactes, bretxes de gènere molt grans en sectors punters com el tecnològic i una doble càrrega derivada de la conciliació familiar.
La probabilitat d’emprendre es defineix, en termes acadèmics, com la propensió a fer una transició laboral cap al treball per compte propi, i segons l’últim informe de l’Associació ClosinGap, aquesta propensió és el doble en els homes que en les dones. Aquest primer indicador ja apunta la desigualtat que es manté en totes les dimensions de l’emprenedoria.
Tot i la manca general de dades desagregades per gènere a l’Estat, les estadístiques disponibles indiquen que el perfil majoritari de l’emprenedor a Espanya continua sent, en un 80% dels casos, el d’un home d’uns 38 anys, amb formació universitària i estudis de postgrau.
A escala general, aquesta asimetria també és visible en l’emprenedoria per compte propi. Actualment, a Espanya, hi ha prop d’1.150.000 dones autònomes, i en el cas dels homes la xifra supera els dos milions (2.063.000). La diferència es redueix entre els menors de 35 anys, un tram on el 41% dels autònoms ja són dones, una dada que pot apuntar a un canvi generacional, o bé a l’aparició posterior de problemes de corresponsabilitat i conciliació familiar.
Startups en femení, una assignatura pendent
Quan passem de l’emprenedoria tradicional a la més innovadora i escalable —la que més depèn de finançament extern, tecnologia i ecosistemes d’innovació—, la bretxa de gènere s’amplia. Només el 26% de les persones autònomes que operen en sectors d’alta intensitat innovadora són dones. La desigualtat és encara més evident en l’univers de les startups, on només el 18% dels fundadors a Espanya són dones.
Aquest patró no és exclusiu del nostre país i s’emmarca en una dinàmica global. Segons Startup Genome, les dones representen menys d’una quarta part de les persones que treballen en startups a escala mundial. A més, el 88% dels fundadors són homes, mentre que només el 12% de les startups tenen lideratge femení.
Les dones representen menys d’una quarta part de les persones que treballen en startups a escala mundial; a més, el 88% dels fundadors són homes
Què s’entén per startup? Un startup és una empresa de nova creació amb un alt potencial de creixement, que desenvolupa productes o serveis basats en tecnologies de la informació i la comunicació i que busca escalar ràpidament en mercats amplis. Justament per aquesta necessitat de capital, és en aquest tipus d’emprenedoria on la desigualtat d’accés es fa més visible.
Una problemàtica a les arrels
Les estadístiques, per tant, ens continuen mostrant un estancament persistent, fet que ens obliga a preguntar-nos per què l’emprenedoria femenina no creix al ritme que seria desitjable. Quins són, aleshores, els principals reptes que han d’afrontar les dones emprenedores?
Les dificultats comencen ja als inicis: una dona, abans fins i tot d’imaginar un projecte propi, ja té menys possibilitats d’arribar a ser emprenedora que un home, perquè socialment les dones tendeixen a allunyar-se dels camps de coneixement amb fort component emprenedor i que estan molt vinculats a la tecnologia (el que s’anomena emprenedoria innovadora). Així, d’acord amb l’estadística del ministeri d'Educació, només un 21% de l’alumnat matriculat en estudis professionals i universitàries en àrees d’emprenedoria innovadora són dones. En l’àmbit estrictament universitari i en les carreres d’emprenedoria innovadora, el nombre d’homes duplica el de dones a les aules.
Aquesta mateixa emprenedora probablement tampoc tindrà la sort de trobar dones que li serveixin de referent, és a dir, models de dones emprenedores que li marquin el camí. Aquesta absència de referents femenins no és un fet menor, sinó el resultat d’un problema estructural. Les emprenedores hi són, però massa sovint la societat les manté en un segon pla, invisibles. És el que algunes emprenedores anomenen la síndrome de l’emprenedora absent. Quan parlem d’emprenedoria, els noms d’Elon Musk, Jeff Bezos o Mark Zuckerberg ens venen al cap amb una facilitat sorprenent. Però quants de nosaltres podem citar amb la mateixa rapidesa una sola dona emprenedora? Aquesta invisibilització no és fruit de l’atzar. Tot i que existeixen dones amb trajectòries extraordinàries i un impacte indiscutible en el món empresarial, sovint queden fora dels titulars i de les històries que configuren els models de referència en formació i divulgació.
Hi ha nombrosos exemples que demostren que les dones no només emprenen, sinó que lideren indústries d’alta innovació arreu del món. Tot i això, la seva presència en el relat dominant continua essent mínima, i això reforça la percepció que l’emprenedoria és encara “cosa d’homes”. Paga la pena retenir alguns noms per a quan us demanin noms de dones emprenedores famoses: Julia Hartz (Eventbrite), Joanna Hoffman (Sherpa.ai), Mathilde Collin (Front), Payal Kadakia (ClassPass), Ankiti Bose (Zilingo), Melanie Perkins (Canva), Susan Wojcicki (Google Doodle).
El pal a la roda de la síndrome de la impostora
L’informe GEM España 2024 aporta una altra dada interessant: la percepció que tenen les dones sobre les seves pròpies capacitats i coneixements per emprendre és significativament més baixa que la dels homes. Així només un 36% de les dones considera que disposa de les competències necessàries per emprendre amb comparació amb el 50,4% dels homes que afirmen tenir aquests coneixements. Els homes sobrevaloren les seves capacitats i les dones al revés.
La conseqüència d’aquesta percepció té repercussió en les oportunitats d’emprendre: quan les dones perceben que no són “prou bones” o que no disposen dels coneixements i el talent necessaris, és menys probable que decideixin iniciar un projecte. Així, l’anomenat síndrome de la impostora redueix la diversitat i el potencial de l’ecosistema emprenedor femení.
Només un 36% de les dones considera que disposa de les competències necessàries per emprendre, pel 50,4% dels homes
Aquesta expressió de síndrome de la impostora es va utilitzar per primera vegada l’any 1978, quan les psicòlogues Pauline Clance i Suzanne Imes van publicar els resultats d’un estudi en què van participar 150 dones d’entre 20 i 45 anys al llarg de cinc anys. Es tractava de dones professionals molt reconegudes en els seus respectius àmbits que, malgrat tot, estaven convençudes que no eren realment competents i que havien “enganyat” aquells que creien en les seves capacitats. Consideraven que el seu èxit era fruit de la sort, i que si no treballaven de manera extremadament exigent, no podrien mantenir aquest “engany”. Es veien a elles mateixes com unes “impostores” i no eren capaces de relacionar els seus èxits amb els seus mèrits i habilitats.
Com diu la periodista Emma Vallespinós al seu llibre No lo haré bien. Como aprendimos las mujeres a no confiar en nosotras mismas: “Estic convençuda que la nostra inseguretat és apresa, que tants segles manant-nos callar i repetint-nos que no érem importants han fet efecte en la nostra seguretat, en la manera com ens percebem a les nostres mateixes i ens valorem”. Si confiem menys en les nostres capacitats, reduïm les nostres expectatives i les nostres aspiracions.
Un finançament desigual...
Si aquesta dona emprenedora té la sort i la determinació de superar totes aquestes dificultats inicials, si aconsegueix preservar intacte el seu esperit emprenedor malgrat les veus que intenten convèncer-la que aquest no és el seu lloc; si, a més, ha tingut l’oportunitat poc habitual de trobar alguna referent que la guiï, aleshores encara haurà de fer front a un altre repte. Un cop travessats els primers obstacles i demostrat el seu compromís, es trobarà amb un escull ben conegut per totes les emprenedores: l’accés desigual al finançament. Un entrebanc que limita encara més el creixement del talent femení.
En l’àmbit europeu, segons dades del 2023 recollides a l’informe Closing Gap 2024, només el 7% de totes les rondes de finançament van anar a equips fundats exclusivament per dones. En la mateixa línia, només el 18% de les rondes es van destinar a projectes amb almenys una dona fundadora o cofundadora. Dit d’una altra manera: el 75% de les rondes es van concedir a equips formats únicament per homes.
Si ens fixem en els imports, el panorama és encara més preocupant: el 2023, els equips formats íntegrament per dones només van aconseguir el 3% del capital total invertit. Els equips mixtos en van captar el 15%, mentre que la gran majoria, un 82%, va anar a parar a projectes liderats exclusivament per homes.
L’absència de dades detallades sobre rondes de finançament per gènere a Espanya impedeix fer una comparació precisa, tot i que els indicadors disponibles no permeten pensar que el panorama espanyol pugui ser gaire més esperançador.
D’altra banda, la desigualtat en l’accés al finançament també es manifesta en l’àmbit de les ajudes governamentals. Un exemple clar el trobem en les dades de l’Agència Estatal d’Investigació (AEI): només el 33,3% dels projectes seleccionats per rebre finançament estaven liderats per dones.
... per una excel·lència similar
I, malgrat totes les dificultats, hi ha evidències que mostren que les dones exerceixen excel·lents rols de lideratge. D’acord amb l’informe Closingap, les startups fundades per dones generen un 10% més d’ingressos que les creades per homes i fracassen un 27% menys. Aquest millor rendiment també es reflecteix a l'hora d'aconseguir un èxit (venda): les dones fundadores aconsegueixen vendre la seva empresa un 27% més de vegades que en el cas dels homes fundadors.
L'informe GEM España 2024 també posa de manifest que els projectes fundats o cofundats per dones presenten taxes de supervivència un 20% superiors a la mitjana de l’ecosistema. És a dir, els resultats econòmics no expliquen totes les dificultats que han d’afrontar les emprenedores. En la mateixa línia l'European Women in VC Report demostra que les stratups amb lideratge femení aconsegueixen un retorn sobre la inversió entre un 20 i un 25% superior en fases de creixement.
A Espanya, les estadístiques confirmen les mateixes dades. Les startups liderades per dones creixen un 20% més ràpid tant en facturació com en ocupació durant els seus tres primers anys de vida, de forma que se situen per sobre la mitjana del sector.
Segons 'Closingap', les startups fundades per dones generen un 10% més d’ingressos que les creades per homes i fracassen un 27% menys
En aquest context, sembla imprescindible que l’ecosistema d’inversió tant públic com privat adopti una mirada més oberta i basada en l’evidència, i que s'incrementi el suport a projectes liderats per dones i corregint els biaixos que limiten el seu accés al finançament.
En aquesta línia, EconomistesBAN, la xarxa de business angels del Col·legi d’Economistes de Catalunya, una plataforma que agrupa inversors privats (business angels), projectes innovadors i empreses en fase inicial de creixement, organitza cada any un fòrum inversor de projectes només liderats per dones. Donant suport a l’emprenedoria femenina, EconomistesBAN ha aconseguit assolir una fita important: que un 60% de les rondes d’inversió que es tanquen a la xarxa siguin de projectes liderats per dones.
Ser dona i emprenedora significa apostar per un camí ple de dificultats i intentar posar en marxa les teves idees amb resiliència i determinació. Les dades ens expliquen que les dones emprenem menys i tenim pitjor accés al finançament. Però el talent femení no és escàs; el que escassegen són les oportunitats, i el que ens fa falta es un ecosistema que ofereixi les mateixes oportunitats i elimini les traves que afronten les emprenedores. Assolir aquesta igualtat és necessari per potenciar tot el talent disponible del país i assegurar el progrés sostenible del nostre teixit empresarial.