Barcelona, referent en mobilitat

Analitzem les claus de la ciutat catalana com a capital mundial del transport públic el 2023

La mobilitat de Barcelona. | iStock La mobilitat de Barcelona. | iStock

Un dels reptes més importants a les grans ciutats, en temps de pandèmia, és una bona gestió de la mobilitat i el bon ús de l’espai públic. Aquests dies de confinament municipal, l’Ajuntament de Barcelona ha iniciat un conjunt d’actuacions i proves amb el nom Obrim Carrers guanyant espai urbà en benefici d’un millor benestar per a la ciutadania. Vivim temps de fatiga pandèmica i de trastorns emocionals. Els governants, des de la seva vessant de gestors públics, poden apaivagar aquest estat gràcies a aquestes iniciatives innovadores. Avui, a les grans ciutats, molta gent va faltada de moments de llibertat, oxigen i espais oberts.

En temps de pandèmia, gaudir de l’aire lliure s’està convertint en un moment únic i privilegiat. Les ciutats són espais densament poblats i urbanísticament poc airejats. Els efectes i les restriccions de la mobilitat encara accentuen més la sensació de tancament. El repte per als propers mesos és colossal.

"A les grans ciutats, molta gent va faltada de moments de llibertat, oxigen i espais oberts"

És la bona gestió del món urbà. I aquí hi té molt a veure també la micromobilitat, moure’s diàriament genera els seus problemes i cal conciliar interessos sovint oposats. Els que van a peu, en cotxe, en transport públic, en bicicleta, patinet o artefactes elèctrics. Especialment a les hores puntes. La ciutat pot esdevenir un exemple mundial en mobilitat, un laboratori urbà de referència.

Barcelona serà la capital mundial del transport públic el 2023. La Unió Internacional del Transport Públic (UITP), l’entitat organitzadora del congrés, ha decidit que la capital catalana aculli aquest esdeveniment internacional, gràcies també a la coorganització amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Una fira que enguany s’hauria de celebrar a Melbourne, i és previst que la visitin més de 15.000 persones, la presència de 500 expositors i la participació de prop de 3.000 persones. Tot això, si la pandèmia ho permet.

Barcelona ha guanyat la candidatura del 2023 per la seva competitivitat com a ciutat i per ser referència mundial en el transport públic i en polítiques de desenvolupament urbà. Operadors públics com TMB o FGC obtenen, per part de la ciutadania, una bona nota en valoració i eficiència del servei. Cal posar-ho en valor.

Més info: Barcelona, seu del congrés internacional de transport públic

Aquesta fita ens obliga com a ciutat a planificar nous models de micromobilitat urbana, avui no tenim una ciutat ordenada i suficient ben interconnectada en aquests termes. Una deficient planificació d’inici dels carrils bici, però també una certa improvisació del mateix govern local en la seva obsessió per guanyar espai en benefici del vianant declarant la guerra al vehicle privat, no ha ajudat a ordenar i planificar correctament la mobilitat de la ciutat. La deficient gestió de les rodalies o una bona interconnexió de transport públic amb tota la regió metropolitana són deures encara pendents.

L’urbanisme tàctic, entès com una fase de transició en temps de covid cap a una ciutat més verda i lliure de cotxes, també li manca una estratègia global pactada amb veïns, agents econòmics, socials i operadors privats de la ciutat. No és aliè a tot plegat. Cal revisar urgentment el Pacte per la Mobilitat creat el 1998, basat en uns principis que són vigents: sostenibilitat, dret a la mobilitat i qualitat de vida.

"Cal revisar urgentment el Pacte per la Mobilitat creat el 1998, basat en uns principis que són vigents: sostenibilitat, dret a la mobilitat i qualitat de vida"

El mateix president de la UITP i director de FGC, Pere Calvet, coneix prou bé les deficiències i les solucions al respecte. Actualment, un milió de vehicles entra i surt cada dia de Barcelona. Reduir un terç d’aquest parc en moviment suposa crear un nou operador de transport públic que assumeixi aquest nombre de passatgers.

Per a Calvet, les condicions úniques per permetre aquesta transferència és utilitzar molt bé la infraestructura que tenim; planificar més punts d’intercanvi i aparcaments dissuasius; regulació econòmica dels peatges; l’aposta pel vehicle elèctric; i, finalment, la inclusió de les noves tecnologies com el big data o el 5G a la ciutat.

Fa uns anys, el concepte smart cities no era prou clar, poc entès per la ciutadania en general. Fins i tot, algun govern local no se l’ha acabat de creure mai. Les ciutats intel·ligents han de ser tecnologia al servei de les persones. La micromobilitat del futur passa per una bona col·laboració público-privada. Sector públic i operadors privats s’han de conjurar i planificar junts el futur de la mobilitat a la ciutat. Podem ser un referent també en aquest àmbit. Aprofitem-ho! En tres anys, Barcelona serà capital mundial del transport públic.

Més informació
La mobilitat de la dona és més sostenible
Bicicletes i recerca: mobilitat sostenible a Badalona
Avui et destaquem
El més llegit