L’arribada de setembre és per molts un sinònim de la tornada a la feina i la rutina després d’un estiu de viatges, descans i desconnexió. Però més enllà dels qui decideixen reservar els dies lliures en èpoques menys tradicionals, existeix un perfil de treballador en auge que trenca amb aquests esquemes: parlem del workation, o trebacances en català, segons recull el Termcat, una variant dels ja tractats nòmades digitals que busca un equilibri entre el treball (sovint, en remot) i les vacances arreu del món.
Aquesta tendència, que segons explicava el CEO d’Aticco Living a VIA Empresa, David Uriarte, és més habitual durant l’estiu, és especialment valorada entre les noves generacions: “Les expectatives laborals dels mil·lennistes i la generació Z donen més importància a la vida personal, no només a la professional. Busquen flexibilitat, benestar i un equilibri real entre vida i treball, i això està molt relacionat amb aquesta nova manera de treballar”.
Barcelona, imant de nòmades digitals
L’auge del teletreball i d’aquests valors ha situat Barcelona com un dels destins més ben valorats per aquesta nova classe de treballadors. D’acord amb l'Observatori Permanent d'Immigració (OPI) a partir de dades basades en els permisos de residència concedits a teletreballadors de fora de la Unió Europea, més d’un terç dels professionals extracomunitaris que arriben a l’Estat escullen la capital catalana com a lloc de residència temporal.
La popularitat de la ciutat comtal també és recollida pel baròmetre anual Work From Anywhere (WFA) d’International Workplace Group (IWG), la principal plataforma de treball flexible a escala internacional, que recentment ha obert uns nous espais a Barcelona (els setzens que impulsa dins la seva àrea metropolitana). A la tercera edició d’aquest estudi, la capital catalana ocupa la cinquena plaça en el rànquing mundial i la segona a l’europeu, amb una puntuació de 87,5 punts sobre 120. Una posició que, malgrat ser notòria, és pitjor que en les dues darreres edicions de l’informe: Barcelona va arribar a encapçalar el rànquing mundial en el primer estudi, publicat el 2023, i va ocupar la segona posició en el de l’any passat.
IWG destaca les infraestructures, la connectivitat i el clima com a principals fortaleses de Barcelona com a ciutat per fer-hi trebacances
El baròmetre d’IWG valora positivament en l’àmbit laboral les infraestructures “modernes i sostenibles” de què disposa la ciutat, això com “l’excel·lent” connectivitat digital i la “xarxa diversa de centres d’innovació”. Un altre dels punts forts és el bon moment econòmic que viu Barcelona, que l’estudi identifica amb el creixement del 3,5% del PIB de la ciutat el 2024, quan la mitjana europea se situava en l’1%. En la segona meitat del terme trebacances, IWG no sorprèn cap barceloní: el clima mediterrani, les platges urbanes i “l’àmplia oferta cultural i gastronòmica” són els elements més ben valorats a l’informe.
Per atorgar-li els 87,5 punts que situen Barcelona en cinquena posició, el WFA analitza un total de 12 factors de cada ciutat, als quals els atorga una puntuació de l’1 al 10. Els elements que s’han tingut en compte són els següents: el clima, l’allotjament i habitatge, la gastronomia, el transport, la subsistència (que valoren amb el preu mitjà d’un caputxino a la zona de la ciutat on abunden els expatriats), la velocitat d’amplada de banda, la felicitat, la disponibilitat de llocs de treball flexibles, la qualitat cultural, la disponibilitat i el preu dels visats per a nòmades digitals, la proximitat a platges, muntanyes i parcs nacionals i la sostenibilitat.
Tòquio i Rio de Janeiro, al davant d’un rànquing amb gust europeu
Malgrat que el rànquing d’IWG té un marcat caràcter europeu, amb 6 de les 10 ciutats millor valorades provinents del Vell Continent, l’Àsia aconsegueix colar dues metròpolis entre les cinc primeres, amb Tòquio com a líder absoluta de 2025, amb 91 punts sobre 120.
De la capital japonesa, el baròmetre destaca com a principals fortaleses “l’excepcional” velocitat d’internet, les infraestructures de transport i la seguretat. També, com a gran novetat, el nou visat per a nòmades digitals que el Japó va estrenar l’abril de 2024, el qual permet estances de fins a 12 mesos “a un cost competitiu”. Parant atenció als aspectes més turístics, el WFA dona prioritat a l’oferta cultural i a la proximitat de Tòquio amb muntanyes, zones costaneres i parcs nacionals, cosa que converteix l'urbs en “un destí ideal” per a aquells treballadors que “busquin combinar el dinamisme urbà amb escapades a la natura”.
Mirant cap a l’altra banda de l’arxipèlag nipó i travessant la Mar del Japó (o Mar de l’Est, segons a qui preguntem), arribem a la península coreana i a la ciutat que ocupa la quarta posició del rànquing, tot just per sobre de Barcelona: Seül. La capital de la República de Corea és escollida com a quart millor destí mundial per fer trebacances per raons molt similars a Tòquio: l’alta velocitat d’internet, l’eficiència del transport públic i els visats especials per a nòmades digitals. En l’àmbit viatger, la cultura i la gastronomia són assenyalats com a principals punts forts.
Entre Tòquio i Seül destaquen les altres dues ciutats que completen el podi del WFA, cadascuna en un continent. En segona posició trobem l’única ciutat americana que aconsegueix fer-se un lloc dins del top 10 del baròmetre —i això que el 2024 en formaven part Nova York i Los Angeles—, Rio de Janeiro. La segona ciutat més poblada del Brasil, amb 6,7 milions d’habitants, aconsegueix 90 punts sobre 120 (només un menys que Tòquio) gràcies al desplegament del 5G per tota la ciutat, la millora en l’oferta d’espais de cotreball i el baix cost de vida. L’abundància de discoteques i restaurants, combinats amb les “àmplies zones verdes” i les platges de què gaudeix converteixen la seu del Carnaval més gran del món en la segona millor ciutat internacional per fer workation, segons el criteri d’IWG.
Europa, 6 de 10 amb Budapest al capdavant
Per la seva banda, el bronze és ocupat per l’única ciutat europea que aconsegueix imposar-se a Barcelona i que ja va assolir la primera posició del rànquing el 2024, Budapest. La ciutat banyada pel Danubi excel·leix en àmbits ja mencionats com les bones connexions de transport o l’àmplia oferta cultural, però també destaca especialment en sostenibilitat i en un àmbit que s’ha convertit en el gran problema de la capital catalana: l’accessibilitat (i assequibilitat) de l’habitatge. Amb tot, l’estudi assenyala que les noves polítiques vinculades als visats són les que han fet caure Budapest de dalt de tot de la classificació.
Si reclamàvem el regust europeu del rànquing d’IWG no ho fèiem únicament per Budapest i Barcelona, sinó també per la resta del top 10 de la classificació, on quatre de les cinc ciutats millor valorades s’ubiquen al Vell Continent. Només Pequín, en sisena posició, es diferencia d’una taula que recull Lisboa, Roma, París i La Valletta (en aquest ordre) com a millors destins per als aficionats a les trebacances. “Per molts, els dies de llargs desplaçaments diaris han quedat enrere i hi ha més llibertat per treballar des de nous llocs. Aquesta tendència ha arribat per quedar-se, amb moltes empreses adoptant polítiques de treball flexible”, assegura el fundador i CEO d’IWG, Mark Dixon. Uns valors que revaliden Barcelona com una ciutat de gran atractiu per als professionals internacionals de les noves generacions… però que també reforcen la seva posició com a capital mundial del turisme massificat.