El Black Friday ja és aquí. Malgrat que la idea es gestés amb l'objectiu de celebrar només 24 hores de descomptes, dies abans que arribi el divendres negre, els ecommerce, però també les botigues i comerços dels carrers de les ciutats, ja el promocionen i molts s'avancen a la jornada aplicant reduccions dels preus dels seus productes. Les rebaixes, però, s'han convertit en una història interminable. El Black Friday ja no dura només una jornada, les rebaixes del 7 de gener i de l'1 de juliol s'avancen i s'allarguen i, tot plegat, converteix pràcticament tot l'any en un període de rebaixes permanent. I això ho noten els comerços, però també els carrers.
La directora de màrqueting de TC Group Solutions, Marta Fernández, que es dedica a analitzar el trànsit dels vianants pels carrers de les ciutats, explica a VIA Empresa que "la gent està esperant des del 9 de novembre -se celebra el 23- que arribi el Black Friday a veure si ja hi ha el producte rebaixat". De fet, assegura que si fins el 2016 només estudiaven el divendres negre, ara també analitzen la setmana sencera: des del divendres abans fins al diumenge següent, nou dies. Fins i tot aconsellen als seus clients que no triïn el mes de novembre per analitzar en quins carrers de la ciutat hi ha més afluència de vianants a l'hora d'estudiar la localització del seu negoci.
Fernández va un pas més enllà i afegeix que allargar tant el Black Friday "és convertir-lo en un període de rebaixes". Un altre més que se suma a les rebaixes d'hivern, a les d'estiu i a les mid season sales. Rebaixes tot l'any i a gust de tothom. A parer seu, el divendres negre hauria de servir per "rebaixar productes concrets i no tots els de la botiga" perquè considera que les rebaixes permanents i en tots els productes acabaran, també, amb les rebaixes de mitja temporada.
La (poca) força de les rebaixes
La gent, a més, aprofita el Black Friday per planificar les seves compres de Nadal i un 63% dels consumidors de l'Estat ja esperen que arribi el gran dia per deixar-ho tot pràcticament enllestit. Ja el 2017, la cistella mitjana de despesa dels espanyols va ser de 103,02 euros per persona -xifra que suposa 21,20 euros més que el 2016- i, segons un estudi d'Idealo, el 68% dels espanyols comprarà alguna cosa durant la jornada o els dies previs.
Cid: "Les rebaixes perden força amb aquest nou sistema de descomptes permanents"
Les rebaixes, però, "perden força" amb aquest nou sistema de descomptes permanents i "ja ens hem oblidat d'aquelles imatges de bojos entrant en planxa a les botigues", subratlla el director de Comertia i fundador de Casa Viva, German Cid. "Ara pràcticament tu tens promocions tot l'any de tots els sectors i ja han quedat desvirtuades perquè passes de les de temporada a les de mitjana temporada fins al Black Friday, mentre pel mig tens promocions de tot tipus", sosté Cid.
Precisament per tot això, el Black Friday s'ha establert com a una anticipació de Nadal. En aquest sentit, Cid explica que, per exemple, a Casa Viva celebren el divendres negre durant tota la setmana -de dilluns a diumenge i enllacen amb el Cyber Monday- perquè, posa damunt la taula, així "li dono al consumidor l'oportunitat que s'organitzi". I és que, diu el director de Comertia, "tots competim amb la butxaca del consumidor".
El Black Friday s'imposa
Barcelona és la segona ciutat de l'Estat espanyol amb més vianants al carrer durant el Black Friday: una mitjana de 42.266 i un increment del 3,95% respecte el 2016. La capital catalana només és superada per Madrid, que compta amb 45.185 ciutadans passejant pels carrers aquell dia. Com sosté Marta Fernández, si bé sempre els dies més transitats havien estat els previs a Nadal, ara el divendres negre s'ha quedat amb la primera posició amb un 5,19% més d'afluència. I és que el trànsit de vianants de les set principals ciutats comercials espanyoles amb més de 300.000 habitants han incrementat la xifra de gents que es passeja pels carrers a més del doble que ara fa dos anys: del 3,3% fins al 6,78%.
Els productes més demandats són els tecnològics i els vinculats a la moda
El 61% de les marques de Comertia tenen previst sumar-se al Black Friday -tenint en compte que també hi ha restaurants, cinemes i estacions de servei- i una de cada quatre empreses farà descomptes durant tota la setmana, mentre que el 36% només en farà el divendres. Tot això es tradueix en el fet que l'any passat ja es va registrar un 140% més de demanda a tot l'Estat durant el Black Friday comparat amb un qualsevol altre divendres. I no només això. Segons un informe de Cuponation, les vendes a tot l'Estat s'incrementaran un 10,1% i superaran els 1.500 milions d'euros.
Mentrestant, els productes més demandats continuen sent els tecnològics i els vinculats a la moda, mentre que els que van tenir més descomptes el 2017 van ser sabates i bosses amb rebaixes de fins al 75%, fotografia i impressió amb una mitjana del 60% i l'electrònica amb un 38,45% de descompte.
Trencar amb les temporades
El director de Pimec Comerç, Miquel Àngel de Garro, recorda que amb l'aplicació de la Llei de Comerç, Serveis i Fires, "les rebaixes estan des-regulades" i, remarca que, per tant, "es trenca amb les temporades prefixades tradicionalment". Això comporta que els consumidors "ja hagin après que si volen trobar bones ofertes abans de Nadal, els quatre dies de Black Friday són el moment per fer una bona part de la despesa prevista. I les grans marques ho saben i s'hi han preparat", sustenta.
De Garro: "El Black Friday ha fixat una nova temporada de rebaixes més avançades"
Però, què passa amb el petit comerç? De Garro té clar que, de moment, "sembla que com més es decideixin endarrerir les rebaixes, menys renda disponible tindran els consumidors per gastar en les seves compres". D'aquesta manera, sosté, "si bé s'han desestacionalitzat les rebaixes de tota la vida, el fenomen del Black Friday ha fixat novament, i de forma implícita, una nova temporada de rebaixes més avançada".
El problema de tot plegat, però, serà l'efecte real que això tindrà en l'economia local i nacional. Segons el director de Pimec Comerç, "haurem d'analitzar si el consum efectuat en aquestes compres online reverteix positivament en el comerç català i espanyol, o bé pel contrari constatem que gran part de la despesa feta per internet dels consumidors nacionals, acabi a empreses amb seu fiscal en països tercers".